En una ocasió el braman Jānussonī s’apropà al Benaventurat, intercanviaren salutacions amistoses, s’assegué al seu costat i li digué: “Bondadós Gautama, com s’hauria de fer un sacrifici o oferir arròs amb llet als bramans versats en els tres vedes?”

Llavors el Benaventurat li contestà: “Braman, com mostren els bramans els tres vedes a un braman?”

““Aquí, Bondadós Gautama, el braman hauria de tenir un bon naixement per les dues bandes, amb la mare i el pare sense màcula i sense pertorbació, així com fins el setè grau de parents. Hauria d’aprendre i ser capaç de repetir els tres vedes juntament amb les regles i els rituals per oficiar com a sacerdot. Hauria de conèixer la fonologia i etimologia de la seqüència de les paraules i els sons. En cinquè és conèixer la història i la gramàtica de les paraules. Hauria de conèixer les característiques d’un gran home al món. Bondadós Gautama, els bramans mostren els tres vedes als bramans d’aquesta manera.”

“Braman, els tres vedes tal com són mostrats pels bramans són completament diferents als tres vedes mostrats a l’ensenyança dels Nobles.”

“Bondadós Gautama, com és la forma de mostrar els tres vedes en la disciplina dels Nobles? Seria beneficiós si se’m mostra a mi perquè hagi pugui conèixer la forma de mostrar els tres vedes en la disciplina dels nobles.”

“Llavors braman, escolta atentament que t’ho mostraré.”

El braman assentí i el benaventurat digué: “Aquí, braman, un monjo recloent la seva ment de la sensualitat i dels pensaments perjudicials, amb pensaments i processos mentals i amb la joia i la felicitat nascuts de la reclusió, assoleix la primera abstracció.

Calmant els pensaments i els processos mentals, amb la ment pacificada internament i unificada, sense pensaments ni processos mentals i amb la joia i la felicitat nascuts de la concentració, assoleix la segona abstracció.

Amb el desarrelament de la joia viu en equanimitat. Atent i despert experimenta la felicitat també amb el cos. Aquesta és la tercera abstracció; els nobles diuen que és el viure atent en la felicitat amb equanimitat.

Renunciant a la felicitat i a la infelicitat i prèviament havent anat més enllà del plaer i del dolor, experimentant ni allò plaent ni allò dolorós, mitjançant la purificació de l’atenció amb l’equanimitat, assoleix la quarta abstracció.

Llavors dirigeix la seva ment concentrada, feta pura, lliure de contaminacions i màcules, feta flexible i mal·leable i esdevé inalterable per recordar els naixements anteriors. Recorda els nombrosos naixements anteriors, com un, dos, tres, quatre, cinc, deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta, cent, mil, cent mil, nombrosos cicles endavant, nombrosos cicles enrera i nombrosos cicles endavant i enrera. Recorda que tenia aquell nom, que pertanyia a aquell llinatge, que pertanyia a aquell clan, que posseïa aquell caràcter, que posseïa aquell sosteniment, que experimentava aquelles sensacions de satisfacció i de insatisfacció i que posseïa una vida temporal.

Recorda que desapareixent d’allà va nàixer allà, recorda que tenia aquell nom, que pertanyia a aquell llinatge, que pertanyia a aquell clan, que posseïa aquell caràcter, que posseïa aquell sosteniment, que experimentava aquelles sensacions de satisfacció i de insatisfacció i que posseïa una vida temporal. Recorda que desapareixent d’allà neix aquí. D’aquesta manera recorda nombrosos naixements anteriors amb les seves característiques i detalls. Aquesta és la primera adquisició de coneixement per a ell, mitjançant la dissipació de la ignorància, amb el coneixement sorgit, amb la foscor exhaurida i la llum sorgida, ell hi resideix diligentment per consumir i dissipar.

Llavors dirigeix la seva ment concentrada, feta pura, lliure de contaminacions i màcules, feta flexible i mal·leable i esdevé inalterable pel coneixement de la desaparició i aparició dels éssers. Amb l’ull diví purificat que va més enllà d’allò humà, veu els éssers desapareixent i apareixent, sublims i no sublims, bells i no bells, en estats beneficiosos i estats perjudicials. Coneix el naixement d’aquests en relació a les seves accions. Així, aquests bons éssers, a causa del seu comportament perjudicial de cos, de paraula i de ment, a causa de reprovar els nobles, a causa de la seva visió errònia, a causa de la seva visió errònia de les accions, després de la mort neixen en disminució, en un estat perjudicial, a l’infern. Així, aquests bons éssers, a causa del seu comportament beneficiós de cos, de paraula i de ment, a causa de no reprovar els nobles, a causa de la seva visió correcta, a causa de la seva visió correcta de les accions, després de la mort neixen en augment, en un estat beneficiós, al cel. Així, amb l’ull diví purificat que va més enllà d’allò humà, veu els éssers desapareixent i apareixent, sublims i no sublims, bells i no bells, en estats beneficiosos i estats perjudicials. Coneix el naixement d’aquests en relació a les seves accions. Aquesta és la segona adquisició de coneixement per a ell, mitjançant la dissipació de la ignorància, amb el coneixement sorgit, amb la foscor exhaurida i la llum sorgida, ell hi resideix diligentment per consumir i dissipar.

Llavors dirigeix la seva ment concentrada, feta pura, lliure de contaminacions i màcules, feta flexible i mal·leable i esdevé inalterable pel coneixement de la destrucció dels desigs. Ho coneix tal com és; això és el sofriment. Ho coneix tal com és; això és el sorgir del sofriment. Ho coneix tal com és; això és la fi del sofriment i ho coneix tal com és; això és el camí cap a la fi del sofriment. Coneix que això són els desigs, això és el sorgir dels desigs, això és la fi dels desigs i coneix tal com és que això és el camí cap a la fi dels desigs. Quan coneix i veu d’aquesta manera, la seva ment està alliberada dels desigs sensuals, dels desigs de l’existència i de l’engany. Quan està alliberat, el coneixement sorgeix: jo estic alliberat, el naixement està destruït, la vida sagrada s’ha viscut fins a la fi, s’ha realitzat allò que s’ha de realitzar, no hi ha res més a desitjar. Aquesta és la tercera adquisició de coneixement per a ell, mitjançant la dissipació de la ignorància, amb el coneixement sorgit, amb la foscor exhaurida i la llum sorgida, ell hi resideix diligentment per consumir i dissipar.

La ment d’aquell qui medita amb agudesa amb les virtuts perfectes esdevé unificada i concentrada. Aquest savi dissipa la foscor, amb el coneixement apaga la mort. És estimat per déus i homes, es diu que ha renunciat a tot. Fonamentat amb els tres coneixements, viu amb el no engany. Il·luminat, sosté l’últim cos, jo venero aquest Gautama. Recorda els seus naixements previs i veu els cels i els inferns. El savi ha destruït el naixement i ha assolit la saviesa. Un braman esdevé savi amb els tres coneixements. Interpreto els tres vedes d’aquesta manera i no com els altres pensen sobre aquells. Braman, aquests són els tres coneixements de la disciplina dels Nobles.”

“Bondadós Gautama, els tres vedes mostrats pels bramans són molt diferents dels tres vedes mostrats de la disciplina dels Nobles. Els tres vedes mostrats pels bramans no són gens importants en comparació als tres vedes mostrats de la disciplina dels Nobles. Bondadós Gautama, he comprés com és la forma de mostrar els tres vedes en la disciplina dels Nobles Recorda’m com a un deixeble laic que ha pres refugi des d’ara fins que la meva vida s’acabi.”