Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Vesālī, a la gran arbreda, a la casa del pinacle. Llavors, varis monjos afirmaren davant el Benaventurat posseir la saviesa alliberadora: Sabem que hem aniquilat el renàixer, acomplert la vida de santedat, fet allò que s’havia de fer i que ja no hi ha més esdevenir. Llavors, Sunakkhatta, fill dels Licchavis, va saber que varis monjos havien afirmat davant el Benaventurat posseir la saviesa alliberadora:

Sabem que hem aniquilat el renàixer, acomplert la vida de santedat, fet allò que s’havia de fer i que ja no hi ha més esdevenir. Llavors Sunakkhatta, fill dels Licchavis, fou a on estava el Benaventurat, se li apropà, li oferí els seus respectes i s’assegué a un costat. Quan fou assegut, Sunakkhatta digué així al Benaventurat:

—Venerable senyor, he escoltat que varis monjos afirmaren davant el Benaventurat posseir la saviesa alliberadora: Sabem que hem aniquilat el renàixer, acomplert la vida de santedat, fet allò que s’havia de fer i que ja no hi ha més esdevenir. Venerable senyor, aquests monjos van fer aquesta afirmació amb raó o hi ha alguns d’ells que ha van fer sobrevalorant-se a si mateixos?

—Sunakkahatta, quan els monjos afirmaren davant de mi posseir la saviesa alliberadora: Sabem que hem aniquilat el renàixer, acomplert la vida de santedat, fet allò que s’havia de fer i que ja no hi ha més esdevenir, hi va haver alguns monjos que ho van fer amb raó i hi va haver alguns monjos que ho van fer sobrevalorant-se a si mateixos. En aquests casos, Sunakkhatta, quan els monjos ho afirmen amb raó, així és efectivament. En canvi, Sunakkhatta, quan els monjos ho afirmen sobrevalorant-se a si mateixos, el Tathāgata pensa:

Hauria de predicar-los l’Ensenyança. En aquest cas, Sunakkhatta, el Tathāgata pensa efectivament: Hauria de predicar-los l’Ensenyança. Però heus aquí que hi ha homes ignorants que es plantegen una qüestió, van i la pregunten al Tathāgata. També en aquest cas, Sunakkhatta, el Tathāgata pensa així i no d’una altra manera: Hauria de predicar-los l’Ensenyança.

—Benaventurat, aquest és el moment de fer-ho, Ben Encaminat, aquest és el moment. Que el Benaventurat prediqui l’Ensenyança i, al escoltar els monjos al Benaventurat, la recordaran.

—Que així sigui, Sunakkhatta, escolteu amb curosa atenció i parlaré.

—Si, venerable senyor—respongué Sunakkhatta, fill dels Licchavis, al Benaventurat.

I el Benaventurat digué així:

—Sunakhatta, cinc són les sogues dels plaers dels sentits, quines són?: formes materials cognoscibles per la vista que són desitjables, apetibles, encantadores, seductores, acompanyades de desig dels sentits i conduents a la passió, sons cognoscibles per l’oïda que són desitjables, apetibles, encantadors, seductors, acompanyats de desig dels sentits i conduents a la passió, olors cognoscibles per l’olfacte que són desitjables, apetibles, encantadores, seductores, acompanyades de desig dels sentits i conduents a la passió, sabors cognoscibles pel gust que són desitjables, apetibles, encantadors, seductors, acompanyats de desig dels sentits i conduents a la passió, objectes tangibles cognoscibles pel tacte que són desitjables, apetibles, encantadors, seductors, acompanyats de desig dels sentits i conduents a la passió.

Aquestes són, Sunakkhatta, les cinc sogues dels plaers dels sentits.

Pot donar-se el cas, Sunakkhatta, de que algú té inclinació per allò carnal i mundà. Sunakkhatta, el qui té inclinació per allò carnal i mundà, parla contínuament d’allò, pensa i reflexiona en funció d’allò; es relaciona amb aquest tipus de persona i amb ella es complau. En canvi, si s’està parlant de la impertorbabilitat no escolta, no para atenció ni aguditza la ment per saber; no es relaciona amb aquest tipus de persona ni es complau amb ella.

Sunakkhatta, passa el mateix amb l’home que porta molt temps lluny del seu poble o ciutat i, al veure a un altre home que no porta molt temps lluny d’ella, li pregunta si els habitants d’aquest poble o ciutat estan bé, tenen abundant menjar i bona salut. Què et sembla, Sunakkhatta? No escoltarà, pararà atenció i aguditzarà la ment per saber; no es relacionarà amb una persona així i es complaurà amb ella?

—Si, venerable senyor.

—Doncs de la mateixa manera, Sunakkhatta, pot donar-se el cas de que algú tingui inclinació per allò carnal i mundà. Sunakkhatta, el qui té inclinació per allò carnal i mundà, parla contínuament d’allò, pensa contínuament d’allò, pensa i reflexiona en funció d’allò; es relaciona amb aquest tipus de persona i amb ella es complau. En canvi, si s’està parlant de la impertorbabilitat no escolta, no para atenció ni aguditza la ment per saber; no es relaciona amb aquest tipus de persona ni es complau amb ella.

A aquest se l’ha de considerar com algú que té inclinació per allò carnal i mundà.

Pot donar-se el cas, Sunakkhatta, de que algú tingui inclinació per la impertorbabilitat. Sunakkhatta, el qui té inclinació per la impertorbabilitat parla contínuament d’ella, pensa i reflexiona en funció d’allò; es relaciona amb aquest tipus de persona i amb ella es complau. En canvi, si s’està parlant d’allò carnal i mundà, no escolta, no para atenció ni aguditza la ment per saber; no es relaciona amb aquest tipus de persona ni es complau amb ella.

Sunakkhatta, així com una fulla pansida es desprèn del tall i no pot envigorir-se de nou, de la mateixa manera, Sunakkhatta, la persona que té inclinació per la impertorbabilitat, s’ha desprès de la trava d’allò carnal i mundà.

A aquest se l’ha de considerar com algú no atrapat per la trava d’allò carnal i mundà i amb inclinació per la impertorbabilitat.

Pot donar-se el cas, Sunakkhatta, de que algú tingui inclinació per l’esfera del no-res. Sunakkhatta, el qui té inclinació per l’esfera del no-res parla contínuament d’ela, pensa i reflexiona en funció d’ella; es relaciona amb aquest tipus de persona així i amb ella es complau. En canvi, si s’està parlant de la impertorbabilitat, no escolta, no para atenció ni aguditza la ment per saber; no es relaciona amb aquest tipus de persona ni es complau amb ella.

Sunakkhatta, així com una gran roca partida en dues ja no pot tornar a unir-se, de la mateixa manera, Sunakkhatta, la persona que té inclinació per l’esfera del no-res ha partit la trava de la impertorbabilitat.

A aquest se l’ha de considerar com: algú no atrapat per la trava de la impertorbabilitat i amb inclinació per l’esfera del no-res.

Pot donar-se el cas, Sunakkhatta, de que algú tingui inclinació per l’esfera de ni percepció ni de no percepció. Sunakkhatta, el qui té inclinació per l’esfera de ni percepció ni de no percepció, parla contínuament d’ella, pensa i reflexiona en funció d’ella; es relaciona amb aquest tipus de persona i es complau amb ella.

En canvi, si s’està parlant de l’esfera del no-res, no escolta, no para atenció ni aguditza la ment per saber, no es relaciona amb aquest tipus de persona ni es complau amb ella.

Sunakhatta, imagina que un home menja quelcom exquisit i després ho vomita.

Què et sembla, Sunakhatta, desitjarà aquest home menjar-ho de nou?

—No, venerable senyor.

—Per què?

—Doncs, venerable senyor, perquè aquest menjar ja el repugna.

—De la mateixa manera, Sunakhatta, a la persona que té inclinació per l’esfera de ni percepció ni de no percepció li repugna la trava de l’esfera del no-res.

A aquest se l’ha de considerar com: algú no atrapat per la trava de l’esfera del no-res i amb inclinació per l’esfera de ni percepció ni de no percepció.

Pot donar-se el cas, Sunakhatta, de que algú tingui inclinació per la plenitud del Nibbāna. Sunakhatta, el qui té inclinació per la plenitud del Nibbāna parla contínuament d’ella, pensa i reflexiona en funció d’ella; es relaciona amb aquest tipus de persona i amb ella es complau. En canvi, si s’està parlant de l’esfera de ni percepció ni de no percepció, no escolta, no para atenció ni aguditza la ment per saber; no es relaciona amb aquest tipus de persona ni es complau amb ella.

Sunakhatta, així com una palmera a la que li tallen el cim és incapaç de créixer una altra vegada, igualment, Sunakkhatta, la persona que té inclinació per la plenitud del Nibbāna ha tallat la trava de l’esfera de ni percepció ni de no percepció, la ha tallat d’arrel, i l’ha deixat com un tronc de palmera esmotxat que, una vegada tallat, ja no pot tornar a brotar ni a créixer de nou.

A aquest se l’ha de considerar com: algú no atrapat per la trava de l’esfera de ni percepció ni de no percepció i amb inclinació per la plenitud del Nibbāna.

Pot donar-se el cas, Sunakkhatta, de que algun monjo pensi: L’asceta ha comparat el desig amb una fletxa, el verí de la ignorància s’espargeix a causa del desig apassionat i la malevolència. Però jo he renunciat a la fletxa del desig, he expulsat el verí de la ignorància i tinc inclinació per la plenitud del Nibbāna.

Creient això de si mateix amb fals orgull, aquest podria dedicar-se a allò que és contraproduent pel que té inclinació per la plenitud del Nibbāna, podria dedicar-se a veure formes visibles contraproduents, a escoltar sons contraproduents, a olorar olors contraproduents, a assaborir sabors contraproduents, a tocar coses contraproduents o a conèixer objectes mentals contraproduents. Al dedicar-se a veure formes visibles contraproduents, escoltar sons contraproduents, olorar olors contraproduents, assaborir sabors contraproduents, tocar coses contraproduents o conèixer objectes mentals contraproduents, la passió li depravaria la ment.

Amb la ment depravada per la passió, arribaria a sofrir mort o dolors mortals.

Sunakkhatta, imagina un home ferit per una fletxa impregnada d’un fort verí.

Els seus amics, coneguts, companys i familiars cridarien al metge cirurgià. El metge cirurgià obriria encara més la ferida amb el bisturí, després introduiria una sonda per localitzar bé la fletxa, després trauria la fletxa i extrauria el verí però deixant restes. Pensant que no hi ha restes, diria: Bon home, s’ha tret la fletxa, s’ha extret el verí restant i ja no hi ha perill. Menja coses sanes, no mengis coses contraproduents o s’infectarà la ferida. De tant en tant, neteja la ferida i periòdicament posa-li ungüent mentre segueixi oberta, no sigui que, sense rentar la ferida de tant en tant i sense posar-li ungüent periòdicament, es cobreixi de pus i de sang. No surtis a caminar quan bufi l’aire o escalfi el sol, no sigui que la pols i la brutícia et danyin la ferida oberta. Bon home, protegeix la ferida i dedica’t a curar-la.

Però l’home pensa: M’han tret la fletxa, extret el varí restant i ja no hi ha perill. Menja coses contraproduents i s’infecta la ferida. No neteja la ferida de tant en tant ni li posa ungüent periòdicament, per la qual cosa es cobreix de pus i sang. Surt a caminar quan bufa l’aire o escalfa el sol, i la pols i la brutícia li danyen la ferida oberta. No protegeix la ferida ni es dedica a curar-la.

Tant pel fer allò que és contraproduent com per no haver-se extret les restes brutes i verinoses, la ferida no cicatritza. Al no cicatritzar la ferida, mor o sofreix mortalment.

De la mateixa manera, Sunakkhatta, pot donar-se el cas de que algun monjo pensi: L’asceta ha comparat el desig amb una fletxa, el verí de la ignorància s’espargeix a causa del desig apassionat i la malevolència. Però jo he renunciat a la fletxa del desig, he expulsat el verí de la ignorància i tinc inclinació per la plenitud del Nibbāna. Creient això de si mateix amb fals orgull, aquest podria dedicar-se a allò que és contraproduent pel que té inclinació per la plenitud del Nibbāna, podria dedicar-se a veure formes visibles contraproduents, a escoltar sons contraproduents, a olorar olors contraproduents, a assaborir sabors contraproduents, a tocar coses contraproduents o a conèixer objectes mentals contraproduents. Al dedicar-se a veure formes visibles contraproduents, escoltar sons contraproduents, olorar olors contraproduents, assaborir sabors contraproduents, tocar coses contraproduents o conèixer objectes mentals contraproduents, la passió li depravaria la ment.

Amb la ment depravada per la passió, arribaria a sofrir mort o dolors mortals.

Sunakkhatta, en la Noble Disciplina, deixar de practicar i retrocedir cap a allò inferior, això és la mort. Sunakkhatta, realitzar una ofensa impura, això és sofrir mortalment.

Pot donar-se el cas, Sunakkhatta, de que algun monjo pensi així: L’asceta ha comparat el desig amb una fletxa, el verí de la ignorància s’espargeix a causa del desig apassionat i la malevolència. Però jo he renunciat a la fletxa del desig, he expulsat el verí de la ignorància i tinc inclinació per la plenitud del Nibbāna. Per ser algú que té vertadera inclinació per la plenitud del Nibbāna, no es dedica a allò que és contraproduent pel qui té inclinació per la plenitud del Nibbāna, no es dedica a veure formes visibles contraproduents, ni a escoltar sons contraproduents, ni a olorar olors contraproduents, ni a assaborir sabors contraproduents, ni a tocar coses contraproduents, ni a conèixer objectes mentals contraproduents. Al no dedicar-se a veure formes visibles contraproduents, ni a escoltar sons contraproduents, ni a olorar olors contraproduents, ni a assaborir sabors contraproduents, ni a tocar coses contraproduents, ni a conèixer objectes mentals contraproduents, la passió no li deprava la ment.

Amb la ment no depravada per la passió, no sofreix mort ni dolors mortals.

Sunakkhatta, imagina un home ferit per una fletxa impregnada d’un fort verí.

Els seus amics, coneguts, companys i familiars cridarien al metge cirurgià. El metge cirurgià obriria encara més la ferida amb el bisturí, després introduiria una sonda per localitzar bé la fletxa, després trauria la fletxa i extrauria el verí però sense deixar restes, diria: Bon home, s’ha tret la fletxa, s’ha extret el verí restant i ja no hi ha perill. Menja coses sanes, no mengis coses contraproduents o s’infectarà la ferida. De tant en tant, neteja la ferida i periòdicament posa-li ungüent mentre segueixi oberta, no sigui que, sense rentar la ferida de tant en tant i sense posar-li ungüent periòdicament, es cobreixi de pus i de sang. No surtis a caminar quan bufi l’aire o escalfi el sol, no sigui que la pols i la brutícia et danyin la ferida oberta. Bon home, protegeix la ferida i dedica’t a curar-la.

Aquest home pensa: M’han tret la fletxa, extret el verí restant i ja no hi ha perill. Menja coses sanes i no s’infecta la ferida. Renta la ferida de tant en tant i li posa ungüent periòdicament, per la qual cosa no es cobreix de pus ni de sang.

No surt a caminar quan bufa l’aire o escalfa el sol, i la pols i la brutícia no li danyen la ferida oberta. Protegeix la ferida i es dedica a curar-la.

Tant per no fer allò que és contraproduent com per haver-se extret les restes brutes i verinoses, la ferida cicatritza. Al cicatritzar la ferida, no mor ni sofreix mortalment.

De la mateixa manera, Sunakkhatta, pot donar-se el cas de que algun monjo pensi així: L’asceta ha comparat el desig amb una fletxa, el verí de la ignorància s’espargeix a causa del desig apassionat i la malevolència. Però jo he renunciat a la fletxa del desig, he expulsat el verí de la ignorància i tinc inclinació per la plenitud del Nibbāna. Per ser algú que té vertadera inclinació per la plenitud del Nibbāna, no es dedica a allò que és contraproduent pel qui té inclinació per la plenitud del Nibbāna, no es dedica a veure formes visibles contraproduents, ni a escoltar sons contraproduents, ni a olorar olors contraproduents, ni a assaborir sabors contraproduents, ni a tocar coses contraproduents, ni a conèixer objectes mentals contraproduents. Al no dedicar-se a veure formes visibles contraproduents, ni a escoltar sons contraproduents, ni a olorar olors contraproduents, ni a assaborir sabors contraproduents, ni a tocar coses contraproduents, ni a conèixer objectes mentals contraproduents, la passió no li deprava la ment.

Amb la ment no depravada per la passió, no sofreix mort ni dolors mortals.

Sunakkhatta, he fet aquest símil per transmetre un significat. Aquest és el seu significat: Sunakkhatta, la ferida es refereix a les sis esferes internes dels sentits, el verí a la ignorància, la fletxa al desig, la sonda a l’atenció, el bisturí a la Noble saviesa, el metge cirurgià al Transcendent, sant i completament il·luminat.

Sunakkhatta, el monjo que practica el control sobre les sis esferes del contacte, sap que l’aferrament és l’arrel del sofriment i, lliure de l’aferrament, s’allibera mitjançant l’eliminació total de l’aferrament. Que el seu cos s’orienti cap a l’aferrament o que la seva ment evidenciï aferrament, és quelcom inconcebible.

Sunakkhatta, imagina una copa amb líquid, perfecte d’aspecte i d’olor però barrejat amb verí; i que llavors arribés un home desitjós de viure i no de morir, desitjós de plaer i contrari al dolor. Què et sembla, Sunakkhatta? Beuria aquest home de la copa sabent que: Si bec d’això, moriré o sofriré dolors mortals?

—No, venerable senyor.

—Doncs, Sunakkhatta, de la mateixa manera, el monjo que practica el control sobre les sis esferes del contacte, sap que l’aferrament és l’arrel del sofriment, i, lliure de l’aferrament, s’allibera mitjançant l’eliminació total de l’aferrament.

Que el seu cos s’orienti a l’aferrament o que la seva ment evidenciï aferrament, és quelcom inconcebible.

Sunakkhatta, imagina una serp verinosa i ferotge; i que llavors arribés un home desitjós de viure i no de morir, desitjós de plaer i contrari al dolor. Què et sembla, Sunakkhatta? Aproparia aquest home la mà o el dit polze a aquesta serp verinosa i ferotge si sap que: Si em mossega, moriré o sofriré dolors mortals?

—No, venerable senyor.

—Doncs, Sunakkhatta, de la mateixa manera, el monjo que practica el control sobre les sis esferes del contacte, sap que l’aferrament és l’arrel del sofriment, i, lliure de l’aferrament, s’allibera mitjançant l’eliminació total de l’aferrament.

Que el seu cos s’orienti a l’aferrament o que la seva ment evidenciï aferrament, és quelcom inconcebible.

Així va parlar el Benaventurat, i Sunakkhatta, fill dels Licchavis, gaudí i es complagué amb les seves paraules.