Així ho he sentit: Una vegada, poc després de la completa extinció del Benaurat, el germà Ananda d’estava a Rajagaha, al Santuari dels Esquirols del Bosc dels Bambús. En aquell temps, el rei de Màgadha, Ajatasattu Vadehiputta, emmurallava Rajagaha per temor del rei Pajjota. Aleshores, el germà Ananda, a primera hora del dia, després de vestir-se, va agafar el bol i el mantell i va entrar a Rajagaha per demanar almoina. I aleshores, el germà Ananda va pensar: «És massa d’hora per anar a demanar almoina a Rajagaha, podria anar a veure el brahman Gópaka Moggàl·lana a l’obra.»

Aleshores, el germà Ananda va anar a veure el brahman Gópaka Moggàl·lana a l’obra on treballava. El brahman Gópaka Moggàl·lana va veure de lluny el germà Ananda que s’acostava. En veure’l, va dir al germà Ananda:

—Veniu, venerable Ananda. Benvingut, venerable Ananda. Feia temps que el venerable Ananda no feia un volt per aquí. Seieu, venerable Ananda, allà hi ha un seient preparat.

El germà Ananda va seure al seient que estava preparat. El brahman Gópaka Moggàl·lana va prendre un seient baix i es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, el brahman Gópaka Moggàl·lana va dir això al germà Ananda:

—Hi ha algun monjo, venerable Ananda, que en tot i per tot estigui adornat amb les qualitats que feien del venerable Gótama un Acomplert i Ben Desvetllat?

—No hi ha, brahman, ni tan sols un monjo, que en tot i per tot estigui adornat amb les qualitats que feien del Benaurat un Acomplert i Ben Desvetllat. Perquè el Benaurat, brahman, és el que ha creat el camí que no estava creat, el que ha generat el camí que no estava generat, el que ha exposat el camí que no estava exposat, el que ha entès el camí, el que ha vist el camí, l’expert en el camí; en canvi, els deixebles que vivim buscant el camí anem darrere seu. Aquesta és la conversa que hi va haver entre el germà Ananda i el brahman Gópaka Moggàl·lana.

Aleshores, el brahman Vassakara, conseller en cap de Màgadha, que anava de visita a l’obra on treballava el brahman Gópaka Moggàl·lana, va anar a veure el germà Ananda i el va saludar. Després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, el brahman Vassakara, conseller en cap de Màgadha, va dir això al germà Ananda:

—Per quin tema estàveu reunits, venerable Ananda? Quina conversa s’ha interromput?

—Ara mateix, brahman, el brahman Gópaka Moggàl·lana m’ha preguntat: “Hi ha algun monjo, venerable Ananda, que en tot i per tot tingui les qualitats que feien del venerable Gótama un Acomplert i Ben Desvetllat?” En sentir això, brahman, li he dit al brahman Gópaka Moggàl·lana: “No hi ha, brahman, ni tan sols un monjo, que en tot i per tot tingui les qualitats que feien del Benaurat un Acomplert i Ben Desvetllat. Perquè el Benaurat, brahman, és el que ha creat el camí que no estava creat, el que ha generat el camí que no estava generat, el que ha exposat el camí que no estava exposat, el que ha entès el camí, el que ha vist el camí, l’expert en el camí; en canvi, els deixebles que vivim buscant el camí anem darrere seu.” Aquesta és la conversa que hem tingut amb el brahman Gópaka Moggàl·lana. Aleshores has arribat.

—Hi ha algun monjo, venerable Ananda, que el venerable Gótama hagi nomenat perquè vosaltres el seguiu, dient «aquest serà la vostra guarda després meu»?

—No hi ha, brahman, cap monjo que el Benaurat, el que coneix i veu, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, hagi nomenat perquè nosaltres el seguim dient «aquest serà la vostra guarda després meu».

—I doncs, hi ha, venerable Ananda, algun monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians, reunits en assemblea, hagin nomenat perquè el seguiu dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat»?

—No hi ha, brahman, cap monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians, reunits en assemblea, hagin nomenat perquè el seguim dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat».

—I si no teniu guarda, venerable Ananda, com us poseu d’acord?

—No estem sense guarda, brahman, tenim una guarda, brahman. La doctrina és la nostra guarda.

—Quan t’he preguntat si hi ha algun monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians reunits en assemblea hagin nomenat perquè el seguiu dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat, m’has dit: “No hi ha, brahman, cap monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians reunits en assemblea hagin nomenat perquè el seguim dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat».”

Quan t’he preguntat si hi ha algun monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians, reunits en assemblea, hagin nomenat perquè el seguiu dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat, m’has dit: “No hi ha, brahman, cap monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians, reunits en assemblea, hagin nomenat perquè el seguim dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat».”

Quan t’he preguntat que, si no teniu guarda, com us poseu d’acord, m’has dit: “No estem sense guarda, brahman, tenim una guarda, brahman. La Doctrina és la nostra guarda.” Com s’ha d’interpretar el que has dit, venerable Ananda?

—El Benaurat, brahman, el que coneix i veu, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, va ensenyar als monjos una regla monàstica de recitació obligatòria. Mentre dura el període d’observança, tots els que depenem del territori d’un poble determinat ens reunim en un lloc i preguntem a qui toca recitar-la. Si durant la recitació hi ha un monjo que ha comès una ofensa, que ha comès una transgressió, la resolem lícitament tal com està instruït.No som nosaltres qui la resolem, la Doctrina ens la resol.

—Hi ha algun monjo, venerable Ananda, que vosaltres respecteu, honoreu, venereu i adoreu, a qui feu cas per causa d’aquest respecte i aquesta veneració?

—Hi ha, brahman, un monjo a qui respectem, honorem, venerem i adorem, a qui fem cas per causa d’aquest respecte i aquesta veneració.

—Quan t’he preguntat si hi ha algun monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians, reunits en assemblea, hagin nomenat perquè el seguiu dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat, m’has dit: “No hi ha, brahman, cap monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians, reunits en assemblea, hagin nomenat perquè el seguim dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat».

Quan t’he preguntat si hi ha algun monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians, reunits en assemblea, hagin nomenat perquè el seguiu dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat, m’has dit: “No hi ha, brahman, cap monjo escollit per la comunitat que els monjos ancians reunits en assemblea hagin nomenat perquè el seguim dient «aquest serà la nostra guarda després del Benaurat».

Quan t’he preguntat si hi ha algun monjo, venerable Ananda, que vosaltres respecteu, honoreu, venereu i adoreu, a qui feu cas per causa d’aquest respecte i aquesta veneració, m’has dit: “Hi ha, brahman, un monjo a qui respectem, honorem, venerem i adorem, a qui fem cas per causa d’aquest respecte i aquesta veneració.” Com s’ha d’interpretar el que has dit, venerable Ananda?

—El Benaurat, brahman, el que coneix i veu, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, va explicar que hi ha deu coses que inspiren confiança. Aquell en qui hi ha aquestes deu coses, el respectem, l’honorem, el venerem i l’adorem, li fem cas per causa d’aquest respecte i aquesta veneració. Quines deu?

Posem per cas, brahman, que un monjo és virtuós, viu controlat per la regla monàstica i té una conducta i una forma d’actuar perfectes, tem fins la menor falta i està compromès amb la pràctica.

És algú que escolta molt, recorda i reté. Escolta molt, recorda i reté les paraules de la doctrina, que, en forma i en contingut, és bella al principi, bella al mig i bella al final, i mostra una forma de vida impecable i íntegra. La considera amb la ment i en coneix bé la teoria.

Està content amb els requisits de roba, menjar, allotjament i remeis medicinals.

Sempre que vol, pot obtenir sense dificultat i còmodament els estats de benestar en aquesta vida que són les quatre abstraccions meditatives de màxima consciència.

Experimenta poders sobrenaturals de molts tipus: es multiplica i se simplifica; desapareix i reapareix; travessa parets, muralles i muntanyes sense tocar-les, com si anés per l’aire; se submergeix i emergeix de la terra, com si anés per l’aigua; camina per l’aigua sense enfonsar-se, com si anés per terra; estant assegut, s’enlaira, com un ocell; fins i tot toca i acarona amb la mà el sol i la llunapoderosos i majestuosos; el poder del seu cos arriba fins als mons de Brahmà.

Amb la pura i sobrehumana intuïció auditiva, sent els dos tipus de sons, els divins i els humans, els llunyans i els propers.

Coneix amb la ment l’estat mental dels altres éssers, de les altres persones. Quan hi ha desig en la ment, és conscient: «hi ha desig en la ment»; quan no hi ha desig en la ment, és conscient: «no hi ha desig en la ment»; quan hi ha rebuig en la ment, és conscient: «hi ha rebuig en la ment»; quan no hi ha rebuig en la ment, és conscient: «no hi ha rebuig en la ment»; quan hi ha confusió en la ment, és conscient: «hi ha confusió en la ment»; quan no hi ha confusió en la ment, és conscient: «no hi ha confusió en la ment»; quan la ment està enfocada, és conscient: «la ment està enfocada», quan la ment està distreta, és conscient: «la ment està distreta»; quan la ment està oberta, és conscient: «la ment està oberta»; quan la ment no està oberta, és conscient: «la ment no està oberta»; quan la ment és superable, és conscient: «la ment és superable»; quan la ment no és superable, és conscient: «la ment no és superable»; quan la ment està concentrada, és conscient: «la ment està concentrada»; quan la ment no està concentrada, és conscient: «la ment no està concentrada»; quan la ment està alliberada, és conscient: «la ment està alliberada»; quan la ment no està alliberada, és conscient: «la ment no està alliberada».

Recorda moltes vides anteriors, és a dir, una vida, dues vides, tres vides, quatre vides, cinc vides, deu vides, vint vides, trenta vides, quaranta vides, cinquanta vides, cent vides, mil vides, cent mil vides, i també molts eons d’expansió, molts eons de contracció, molts eons de contracció i expansió: «en aquell lloc jo tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà; en aquest altre lloc també tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà.» Així, recorda moltes vides anteriors, amb les seves característiques i els seus detalls.

Així, amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, veu caure i ressorgir els éssers inferiors i els superiors, els afavorits i els desfavorits, els afortunats i els desafortunats, i comprèn que el destí de cada ésser depèn de les seves accions.

Amb la destrucció dels efluents, es manté alliberat per la comprensió que ha realitzat per experiència pròpia en aquesta mateixa vida amb la ment neta d’efluents.

Aquestes, brahman, són les deu coses que inspiren confiança que va explicar el Benaurat, el que coneix i veu, l’Acomplert, el Ben Desvetllat. Aquell en qui hi ha aquestes deu coses, el respectem, l’honorem, el venerem i l’adorem, li fem cas per causa d’aquest respecte i aquesta veneració.

En sentir això, el brahman Vassakara, conseller en cap de Màgadha, es va adreçar al general Upananda:

—Què us sembla, general, els venerables respecten el que mereix respecte, honoren el que mereix honor, veneren el que mereix veneració, adoren el que mereix adoració?

—Certament, els venerables respecten el que mereix respecte, honoren el que mereix honor, veneren el que mereix veneració, adoren el que mereix adoració. Perquè si no el respectessin, l’honoressin, el veneressin i l’adoressin, aleshores a qui podrien respectar, honorar, venerar i adorar, i fer-li cas per causa d’aquest respecte, aquest honor, aquesta veneració i aquesta adoració?

Aleshores el brahman Vassakara, conseller en cap de Màgadha, va dir això al germà Ananda:

—On resideix el venerable Ananda, actualment?

—M’estic al Bosc dels Bambús, brahman.

—Oi que el Bosc dels Bambús, venerable Ananda, és agradable, tranquil, poc sorollós, poc concorregut, adient per estar en recés solitari?

—Certament, brahman, el Bosc dels Bambús és agradable, tranquil, poc sorollós, poc concorregut, adient per estar en recés solitari, ja que els teus el guarden i el protegeixen.

—Certament, venerable Ananda, el Bosc dels Bambús és agradable, tranquil, poc sorollós, poc concorregut, adient per estar en recés solitari, ja que l’habiten venerables meditadors experts en l’abstracció meditativa. Els venerables són certament meditadors experts en l’abstracció! Jo mateix, venerable Ananda, una vegada vaig anar a veure el venerable Gótama, que s’estava a Vesali, a l’Edifici del Pinacle del Bosc Gran. I va ser allà que el venerable Gótama vafer un discurs sobre l’abstracció amb moltes paràboles. El venerable Gótama sí que era un meditador expert en l’abstracció! El venerable Gótama va recomanar tota mena d’abstracció.

—No pot ser, brahman, que el Benaurat recomanés tota mena d’abstracció, ni tampoc que no en recomanés cap. Quina mena d’abstracció no recomanava el Benaurat? Doncs, brahman, algú té la ment constantment plena de desig sensual, dominada pel desig sensual, i no veu immediatament la manera d’escapar-se del desig sensual que ha sorgit en ell, sinó que s’hi entreté i hi pensa constantment, s’hi recrea, el considera i reconsidera. Té la ment constantment plena de malvolença, dominada per la malvolença, i no veu immediatament la manera d’escapar-se de la malvolença que ha sorgit en ell, sinó que s’hi entreté i hi pensa constantment, s’hi recrea, la considera i reconsidera. Té la ment constantment plena d’indolència, dominada per la indolència, i no veu immediatament la manera d’escapar-se de la indolència que ha sorgit en ell, sinó que s’hi entreté i hi pensa constantment, s’hi recrea, la considera i reconsidera. Té la ment constantment plena d’inquietud, dominada per la inquietud, i no veu immediatament la manera d’escapar-se de la inquietud que ha sorgit en ell, sinó que s’hi entreté i hi pensa constantment, s’hi recrea, la considera i reconsidera. Té la ment constantment plena de dubte, dominada pel dubte, i no veu immediatament la manera d’escapar-se del dubte que ha sorgit en ell, sinó que s’hi entreté i hi pensa constantment, s’hi recrea, el considera i reconsidera. Aquesta mena d’abstracció, brahman, el Benaurat no la recomanava.

Quina mena d’abstracció recomanava el Benaurat? Doncs, brahman, apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, el monjo s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental.

En apaivagar-se les fantasies i el discurs mental, el monjo s’estableix en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la concentració en absència de fantasies i discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior. Mantenint-se indiferent al gaudi, equànime, atent i conscient, el monjo s’estableix en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç».

En disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer els estats d’eufòria i neguit anteriors, el monjo s’estableix en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime. Aquesta mena d’abstracció, brahman, és la que recomanava el Benaurat.

—Certament, venerable Ananda, el venerable Gótama criticava l’abstracció que és criticable i lloava la que és lloable. I ara, venerable Ananda, hem de marxar. Tenim molta feina, moltes coses a fer.

—Quan et sembli, brahman.

I aleshores, el brahman Vassakara, conseller en cap de Màgadha, aprovant les paraules del germà Ananda, li va donar les gràcies, es va aixecar i va marxar. Aleshores, quan el brahman Vassakara, conseller en cap de Màgadha, acabava de marxar, el brahman Gópaka Moggàl·lana va dir al germà Ananda:

—El venerable Ananda no ens ha respost la pregunta que li hem fet.

—No t’he dit, brahman, que no hi ha ni tan sols un monjo, que en tot i per tot estigui adornat amb les qualitats que feien del Benaurat l’Acomplert i Ben Desvetllat? Perquè el Benaurat, brahman, és el que ha creat el camí que no estava creat, el que ha generat el camí que no estava generat, el que ha exposat el camí que no estava exposat, el que ha entès el camí, el que ha vist el camí, l’expert en el camí; en canvi, els deixebles que vivim buscant el camí anem darrere seu.