Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Allà mateix, el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Monjos!

—Venerable!— van respondre els monjos.

El Benaurat va parlar així:

—Aquí mateix hi ha l’asceta, aquí hi ha el segon asceta, aquí hi ha el tercer asceta, aquí hi ha el quart asceta. Vanes són les disputes amb els altres ascetes. Aquesta és, monjos, la manera de fer correctament el rugit del lleó.

Es pot donar el cas, monjos, que els ascetes d’altres ordes mendicants diguin: «D’on treuen la inspiració, d’on treuen la força els germans per parlar d’aquesta manera: “Aquí mateix hi ha l’asceta, aquí hi ha el segon asceta, aquí hi ha el tercer asceta, aquí hi ha el quart asceta. Vanes són les disputes amb els altres ascetes.”»? Quan els ascetes d’altres ordes mendicants parlin d’aquesta manera, cal respondre així: «Hi ha quatre coses, germans, que ens ha enunciat el Benaurat, el que coneix i veu, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, i que nosaltres mateixos, en veure-les, diem: “Aquí mateix hi ha l’asceta, aquí hi ha el segon asceta, aquí hi ha el tercer asceta, aquí hi ha el quart asceta. Vanes són les disputes amb els altres ascetes.”» Quines quatre? Nosaltres, germans, tenim confiança en el mestre, tenim confiança en la doctrina, tenim la perfecció dels preceptes i, a més, l’harmonia entre els companys de pràctica, tant si són laics com si són monjos. Aquestes són les quatre coses, germans, que ens ha enunciat el Benaurat, el que coneix i veu, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, i que nosaltres mateixos, en veure-les, diem: “Aquí mateix hi ha l’asceta, aquí hi ha el segon asceta, aquí hi ha el tercer asceta, aquí hi ha el quart asceta. Vanes són les disputes amb els altres ascetes.”

Es pot donar el cas, monjos, que els ascetes d’altres ordes mendicants diguin: «Nosaltres, germans, també tenim confiança en el nostre mestre, també tenim confiança en la nostra doctrina, també tenim la perfecció dels nostres preceptes i, a més, també tenim l’harmonia entre els nostres companys de pràctica, tant si són laics com si són monjos. Aleshores, germans, quina és la diferència, quina és la distinció, quina contradicció hi ha entre la vostra doctrina i la nostra?»

Quan els ascetes d’altres ordes mendicants parlin d’aquesta manera, cal respondre així:

«L’objectiu és un, o bé n’hi ha diversos?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és un, germans, no és el cas que n’hi hagi diversos.»

«I doncs, germans, per a qui és l’objectiu, per al que té afecció o per al que no té afecció?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és per al que no té afecció, no per al que té afecció.»

«I doncs, germans, per a qui és l’objectiu, per al que té aversió o per al que no té aversió?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és per al que no té aversió, no per al que té aversió.»

«I doncs, germans, per a qui és l’objectiu, per al que té ofuscació o per al que no té ofuscació?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és per al que no té ofuscació, no per al que té ofuscació.»

«I doncs, germans, per a qui és l’objectiu, per al que té desig o per al que no té desig?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és per al que no té desig, no per al que té desig.»

«I doncs, germans, per a qui és l’objectiu, per al que té aferrament o per al que no té aferrament?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és per al que no té aferrament, no per al que té aferrament.»

«I doncs, germans, per a qui és l’objectiu, per al que té visió o per al que no té visió?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és per al que té visió, no per al que no té visió.»

«I doncs, germans, per a qui és l’objectiu, per al que té discerniment o per al que no té discerniment?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és per al que té discerniment, no per al que no té discerniment.»

«I doncs, germans, per a qui és l’objectiu, per al que es complau i es lliura a proliferació mental, o per al que no es complau ni es lliura a la proliferació mental?» Amb raó, monjos, els ascetes d’altres ordes mendicants haurien de respondre així: «L’objectiu és per al que no es complau ni es lliura a la proliferació mental, no per al que es complau i es lliura a la proliferació mental.»

Hi ha, monjos, dues teories: la teoria de l’existència i la teoria de la inexistència. Aquells ascetes i brahmans que s’adhereixen a la teoria de l’existència, que defensen la teoria de l’existència, que s’inclinen per la teoria de l’existència, són contraris a la teoria de la inexistència. Aquells ascetes i brahmans que s’adhereixen a la teoria de la inexistència, que defensen la teoria de la inexistència, que s’inclinen per la teoria de la inexistència, són contraris a la teoria de l’existència. Aquells ascetes i brahmans que no entenen tal com són el sorgir i l’acabament, el delit, l’inconvenient i el deseiximent d’aquestes dues teories, tenen afecció, tenen aversió, tenen ofuscació, tenen desig, tenen aferrament, no tenen visió, no tenen discerniment, es complauen i es lliuren a la proliferació mental; no s’alliberen de les penes, les queixes, els patiments, les angoixes i les tribulacions produïts pel naixement, l’envelliment i la mort: us asseguro que no s’alliberen del sofriment. Aquells ascetes i brahmans que entenen tal com són el sorgir i l’acabament, el delit, l’inconvenient i el deseiximent d’aquestes dues teories, no tenen afecció, no tenen aversió, no tenen ofuscació, no tenen desig, no tenen aferrament, tenen visió, tenen discerniment, no es complauen ni es lliuren a la proliferació mental; s’alliberen de les penes, les queixes, els patiments, les angoixes i les tribulacions produïts pel naixement, l’envelliment i la mort: us asseguro que s’alliberen del sofriment.

Hi ha, monjos, quatre aferraments. Quins quatre? L’aferrament als plaers sensorials, l’aferrament a les teories, l’aferrament als rituals, l’aferrament a la creença en el jo. Hi ha, monjos, alguns ascetes i brahmans que, tot i que aproven la doctrina del coneixement de tots els aferraments, no imparteixen correctament el coneixement de tots els aferraments: imparteixen el coneixement de l’aferrament als plaers sensorials, però no imparteixen el coneixement de l’aferrament a les teories, ni imparteixen el coneixement de l’aferrament als rituals, ni imparteixen el coneixement de l’aferrament a la creença en el jo. I això, per quin motiu? Doncs perquè hi ha tres coses que aquests ascetes i brahmans no entenen tal com són. Per això aquests ascetes i brahmans, tot i que aproven la doctrina del coneixement de tots els aferraments, no imparteixen correctament el coneixement de tots els aferraments: imparteixen el coneixement de l’aferrament als plaers sensorials, però no imparteixen el coneixement de l’aferrament a les teories, ni imparteixen el coneixement de l’aferrament als rituals, ni imparteixen el coneixement de l’aferrament a la creença en el jo.

Hi ha, monjos, alguns ascetes i brahmans que, tot i que aproven la doctrina del coneixement de tots els aferraments, no imparteixen correctament el coneixement de tots els aferraments: imparteixen el coneixement de l’aferrament als plaers sensorials, imparteixen el coneixement de l’aferrament a les teories, però no imparteixen el coneixement de l’aferrament als rituals, ni imparteixen el coneixement de l’aferrament a la creença en el jo. I això, per quin motiu? Doncs perquè hi ha dues coses que aquests ascetes i brahmans no entenen tal com són. Per això aquests ascetes i brahmans, tot i que aproven la doctrina del coneixement de tots els aferraments, no imparteixen correctament el coneixement de tots els aferraments:imparteixen el coneixement de l’aferrament als plaers sensorials, imparteixen el coneixement de l’aferrament a les teories, però no imparteixen el coneixement de l’aferrament als rituals, ni imparteixen el coneixement de l’aferrament a la creença en el jo.

Hi ha, monjos, alguns ascetes i brahmans que, tot i que aproven la doctrina del coneixement de tots els aferraments, no imparteixen correctament el coneixement de tots els aferraments: imparteixen el coneixement de l’aferrament als plaers sensorials, imparteixen el coneixement de l’aferrament a les teories, imparteixen el coneixement de l’aferrament als rituals, però no imparteixen el coneixement de l’aferrament a la creença en el jo. I això, per quin motiu? Doncs perquè hi ha una cosa que aquests ascetes i brahmans no entenen tal com és. Per això aquests ascetes i brahmans, tot i que aproven la doctrina del coneixement de tots els aferraments, no imparteixen correctament el coneixement de tots els aferraments: imparteixen el coneixement de l’aferrament als plaers sensorials, imparteixen el coneixement de l’aferrament a les teories i imparteixen el coneixement de l’aferrament als rituals, però no imparteixen el coneixement de l’aferrament a la creença en el jo.

En una doctrina i disciplina com aquesta, monjos, la confiança en el mestre no preval, la confiança en la doctrina no preval, la perfecció de la conducta no preval, l’harmonia entre els companys de pràctica no preval. I això, per quin motiu? Doncs és així, monjos, perquè la doctrina i la disciplina estan mal enunciades, mal predicades, no porten a l’objectiu, no condueixen a la tranquil·litat, no les predica un que està ben desvetllat.

El Realitzat, en canvi, monjos, l’Acomplert i Ben Desvetllat, aprova la doctrina del coneixement de tots els aferraments i imparteix correctament el coneixement de tots els aferraments: imparteix el coneixement de l’aferrament als plaers sensorials, imparteix el coneixement de l’aferrament a les teories, imparteix el coneixement de l’aferrament als rituals i imparteix el coneixement de l’aferrament a la creença en el jo. En una doctrina i disciplina com aquesta, monjos, la confiança en el mestre preval, la confiança en la doctrina preval, la perfecció de la conducta preval, l’harmonia entre els companys de pràctica preval. I això, per quin motiu? Doncs és així, monjos, perquè la doctrina i disciplina estan ben enunciades, ben predicades, porten a l’objectiu, condueixen a la tranquil·litat, les predica un que està ben desvetllat.

I aquests quatre aferraments, monjos, on tenen l’arrel, on tenen l’origen, què els genera, què els produeix? Aquests quatre aferraments tenen l’arrel en el desig, tenen l’origen en el desig, el desig els genera, el desig els produeix. I aquest desig, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què el genera, què el produeix? El desig té l’arrel en la sensació, té l’origen en la sensació, la sensació el genera, la sensació el produeix. I aquesta sensació, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què la genera, què la produeix? La sensació té l’arrel en el contacte, té l’origen en el contacte, el contacte la genera, el contacte la produeix. I aquest contacte, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què el genera, què el produeix? El contacte té l’arrel en els sis àmbits sensorials, té l’origen en els sis àmbits sensorials, els sis àmbits sensorials el generen, els sis àmbits sensorials el produeixen. I aquests sis àmbits sensorials, monjos, on tenen l’arrel, on tenen l’origen, què els genera, què els produeix? Els sis àmbits sensorials tenen l’arrel en el cos-ment, tenen l’origen en el cos-ment, el cos-ment els genera, el cos-ment els produeix. I aquest cos-ment, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què el genera, què el produeix? El cos-ment té l’arrel en la consciència, té l’origen en la consciència, la consciència el genera, la consciència el produeix. I aquesta consciència, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què la genera, què la produeix? La consciència té l’arrel en les emocions, té l’origen en les emocions, les emocions la generen, les emocions la produeixen. I aquestes emocions, monjos, on tenen l’arrel, on tenen l’origen, què les genera, què les produeix? Les emocions tenen l’arrel en la ignorància, tenen l’origen en la ignorància, la ignorància les genera, la ignorància les produeix.

Quan el monjo ha abandonat la ignorància i el coneixement ha sorgit, [...] no s’aferra als plaers sensorials, no s’aferra a les teories, no s’aferra als rituals, no s’aferra a la creença en el jo. Com que no s’aferra, no es preocupa, com que no es preocupa, queda totalment pacificat en el seu interior. I sap: «El naixement ha estat destruït, s’ha acabat l’aprenentatge, el deure està complert, aquest estat és irreversible».

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.