Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Allà mateix, el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Monjos!

—Venerable!— van respondre els monjos.

El Benaurat va parlar així:

Sariputta, monjos, és savi; Sariputta té una gran comprensió, monjos; Sariputta, monjos, té una comprensió ampla; Sariputta, monjos, té una comprensió joiosa; Sariputta, monjos, té una comprensió ràpida; Sariputta, monjos, té una comprensió aguda; Sariputta, monjos, té una comprensió penetrant; Sariputta, monjos, ha practicat durant quinze dies la visió analítica progressiva dels fenòmens. Així és, monjos, com Sariputta practica la visió analítica progressiva dels fenòmens:

Apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, Sariputta s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental. Les experiències de la primera abstracció meditativa són el pensament, el discurs mental, el benestar, el plaer i la concentració mental.El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

I encara més, monjos, en apaivagar-se els pensaments i el discurs mental, Sariputta s’estableix en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la concentració en absència de fantasies i discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior. Les experiències de la segona abstracció meditativa són la calma interior, el benestar, el plaer i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

I encara més, monjos, mantenint-se indiferent a la joia, equànime, atent i plenament conscient, Sariputta s’estableix en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç». Les experiències de la tercera abstracció meditativa són el benestar, l’atenció, la plena consciència i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

I encara, més, monjos, en disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer l’eufòria i el neguit anteriors, Sariputta s’estableix en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime. Les experiències de la quarta abstracció meditativa són l’equanimitat, la sensació neutra, la calma interior, l’atenció pura i buida d’ideació i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

I encara més, monjos, quan ha superat del tot les percepcions físiques i s’han esvanit les impressions sensorials, desconsiderant les distraccions, s’estableix en l’esfera d’infinitud de l’espai anomenada «espai infinit». Les experiències de l’esfera d’infinitud de l’espai són la percepció de l’esfera d’infinitud de l’espai i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

I encara més, monjos, quan ha superat completament l’esfera d’infinitud de l’espai, Sariputta s’estableix en l’esfera d’infinitud de la consciència anomenada «consciència infinita». Els fenòmens de l’esfera d’infinitud de la consciència són la percepció de l’esfera d’infinitud de la consciència i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

I encara més, monjos, superant completament l’esfera d’infinitud de la consciència, s’estableix en l’esfera d’infinitud del no-res anomenada «no hi ha res». Els fenòmens de l’esfera d’infinitud del no-res són la percepció de l’esfera d’infinitud del no-res i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

I encara més, monjos, superant completament l’esfera d’infinitud del no-res, s’estableix en l’esfera on no hi ha percepció ni absència de percepció. I, atent, emergeix d’aquest estat. Després d’emergir atent d’aquest estat, contempla els fenòmens que han passat, han cessat, han canviat.«Aquests esdeveniments no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

I encara més, monjos, superant completament l’esfera on no hi ha percepció ni absència de percepció, Sariputta s’estableix en l’esfera de cessació de la percepció i la sensació. I, com que els ha contemplat amb ple coneixement, els efluents s’han destruït. I, atent, emergeix d’aquest estat. Després d’emergir atent d’aquest estat, contempla els fenòmens que han passat, han cessat, han canviat. «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent no és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.

Si, parlant amb justesa, es pogués dir d’algú que ha assolit el domini i la perfecció en la noble virtut, que ha assolit el domini i la perfecció en la noble concentració, que ha assolit el domini i la perfecció en la noble comprensió, que ha assolit el domini i la perfecció en el noble alliberament, és de Sariputta que es podria dir amb justesa: «Ha assolit el domini i la perfecció en la noble virtut, ha assolit el domini i la perfecció en la noble concentració, ha assolit el domini i la perfecció en la noble comprensió, ha assolit el domini i la perfecció en el noble alliberament.» Si, parlant amb justesa, es pogués dir d’algú que és fill del Benaurat, nascut del seu pit, nascut de la seva boca, fill de la Veritat, fet a la imatge de la Veritat, hereu de la Veritat i no pas de coses materials, és de Sariputta que es podria dir amb justesa: «És fill del Benaurat, nascut del seu pit, nascut de la seva boca, fill de la Veritat, fet a la imatge de la Veritat, hereu de la Veritat i no pas de coses materials.» Sariputta, monjos, continua fent girar amb encert la suprema roda de la Veritat que el Realitzat va engegar.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.