Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Kosambí, al monestir de Ghósita. En aquell temps, els monjos de Kosambí es dedicaven a discutir, a disputar, a enfrontar-se mútuament i barallar-se. Aleshores, un monjo va anar a trobar el Benaurat, el va saludar i, quedant-se dret a prop seu, li va dir:

—Els monjos de Kosambí, Venerable, es dediquen a discutir, a disputar, a enfrontar-se mútuament i barallar-se. Estaria bé, Venerable, que el Benaurat anés a veure els monjos per compassió.

El Benaurat va assentir en silenci. Aleshores, el Benaurat va anar a trobar els monjos i els va dir:

—Ja n’hi ha prou, monjos, de discussions, disputes, enfrontaments i baralles.

En sentir això, un dels monjos va dir al Benaurat:

—Marxeu, Venerable! Que el Benaurat, que és mestre en la doctrina, es dediqui a gaudir d’aquesta vida sense preocupacions. Aquestes discussions, disputes, enfrontaments i baralles són cosa nostra.

Per segona vegada, el Benaurat va dir això als monjos:

—Ja n’hi ha prou, monjos, de discussions, disputes, enfrontaments i baralles.

Per segona vegada, el monjo va dir al Benaurat:

—Marxeu, Venerable! Que el Benaurat, que és mestre en la doctrina, es dediqui a gaudir d’aquesta vida sense preocupacions. Aquestes discussions, disputes, enfrontaments i baralles són cosa nostra.

Per tercera vegada, el Benaurat va dir això als monjos:

—Ja n’hi ha prou, monjos, de discussions, disputes, enfrontaments i baralles.

Per tercera vegada, el monjo va dir al Benaurat:

—Marxeu, Venerable! Que el Benaurat, que és mestre en la doctrina, es dediqui a gaudir d’aquesta vida sense preocupacions. Aquestes discussions, disputes, enfrontaments i baralles són cosa nostra.

Aleshores, el Benaurat, a primera hora del dia, després de vestir-se, va agafar el bol i el mantell i va entrar a Kosambí per demanar almoina. Quan va haver tornat de fer la ronda per Kosambí, després de l’àpat, va netejar el bol, va endreçar el seu habitacle i, portant el mantell i el bol, de peu dret estant va dir aquests versos:

“Entre tots fan enrenou, i cap no es considera neci;
si la comunitat es trenca, ho atribuiran a algú altre.
Oblidant el ben parlar, no es cansen de remugar,
sense mesura obren la boca i no en saben el perquè.

M’ha insultat! M’ha ferit! M’ha vençut! M’ha robat!
Amb aquestes excuses, l’odi no s’apaivaga.
M’ha insultat! M’ha ferit! M’ha vençut! M’ha robat!
Aturant les excuses, els odis s’apaivaguen.

Perquè és llei eterna que no és mai amb l’odi
que l’odi s’apaivaga, sinó amb l’absència d’odi.
Tot i que els altres no ho entenguin, aquesta és la nostra guia,
un cop això s’ha entès, s’acaben les batalles.

Assassins, esquarteradors, lladres de joies, bous i cavalls,
fins i tot els delinqüents s’acorden. I perquè vosaltres no?
Qui trobi un company de camí
prudent, resolt i de vida honesta,
superarà tots els perills,
si pot caminar amb ell, inspirat i atent.

Qui no trobi un company de camí
prudent, resolt i de vida honesta,
que marxi com el rei que deixa la terra vençuda,
que vagi sol, com l’elefant a la selva.

Anar sol és millor que en companyia de necis!
Aniré sol, sense fer mal,
despreocupat, com l’elefant a la selva.”

Aleshores, el Benaurat, després de dir aquests versos, se’n va anar cap al poble de Balakalónaka.En aquell temps, el germà Bhagu hi residia. I el germà Bhagu, en veure de lluny el Benaurat que s’acostava, li va preparar un seient i aigua per rentar-se els peus. El Benaurat es va asseure al seient que estava preparat i, després de seure, es va rentar els peus. El germà Bhagu, després de saludar-lo, es va asseure a prop seu i li va dir:

—Tens el que et cal per conservar la salut, monjo, i no et costa trobar almoina?

—Tinc el que em cal per conservar la salut, Benaurat, i no em costa trobar almoina.

Aleshores, el Benaurat, després d’instruir, encoratjar, animar i confortar el germà Bhagu amb una explicació de la doctrina, es va aixecar del seient i se’n va anar cap a l’arbreda de Pacinavamsa.En aquell temps, el germà Anuruddha, el germà Nàndiya i el germà Kímila s’estaven a l’arbreda de Pacinavamsa. El vigilant de l’arbreda va veure de lluny el Benaurat que s’acostava i li va dir:

—No entris en aquesta arbreda, asceta. Hi ha tres fills de cap de casa que hi viuen buscant el bé. No els molestessis pas!

El germà Anuruddha va sentir que el vigilant de l’arbreda s’adreçava al Benaurat i li va dir:

—Amic vigilant, no barris el pas al Benaurat. Ha vingut el nostre mestre, el Benaurat.

Aleshores, el germà Anuruddha va anar a trobar el germà Nàndiya i el germà Kímila i els va dir això:

—Veniu, germans! Veniu, germans! Ha arribat el nostre mestre, el Benaurat.

Aleshores, el germà Anuruddha, el germà Nàndiya i el germà Kímila es van acostar al Benaurat; un li va agafar el bol i el mantell, l’altre va preparar un seient i l’altre va disposar aigua per als peus. El Benaurat es va asseure al seient que estava preparat i, després de seure, es va rentar els peus. Els tres germans, després de saludar-lo, es van asseure a prop seu. Quan es van haver assegut, el Benaurat va dir al germà Anuruddha:

—Teniu el que us cal per conservar la salut, Anuruddha, i no us costa trobar almoina?

—Tenim el que ens cal per conservar la salut, Benaurat, i no ens costa trobar almoina.

—Viviu en harmonia, respectant-vos els uns als altres, sense barallar-vos, units afectuosament com l’aigua i la llet, Anuruddha?

—Sí, Venerable, vivim en harmonia, respectant-nos els uns als altres, sense barallar-nos, units afectuosament com l’aigua i la llet.

—I de quina manera, Anuruddha, viviu en harmonia, respectant-vos els uns als altres, sense barallar-vos, units afectuosament com l’aigua i la llet?

—Doncs jo penso això, Venerable: «Quina sort! Quina sort que tinc de viure amb uns companys de pràctica com aquests!» Per això, Venerable, envers aquests germans les meves accions físiques són cordials tant en públic com en privat, les meves accions verbals són cordials tant en públic com en privat, les meves accions mentals són cordials tant en públic com en privat. Penso això, Venerable: «Val més que, deixant de banda el meu parer, accepti el parer d’aquests germans.» I, deixant de banda el meu parer, accepto el parer d’aquests germans. Perquè em sembla, Venerable, que tenim cossos diversos, però una sola ment.

El germà Nàndiya també va dir:

—Doncs jo penso això, Venerable: «Quina sort! Quina sort que tinc de viure amb uns companys de pràctica com aquests!» Per això, Venerable, envers aquests germans les meves accions físiques són cordials tant en públic com en privat, les meves accions verbals són cordials tant en públic com en privat, les meves accions mentals són cordials tant en públic com en privat. Penso això, Venerable: «Val més que, deixant de banda el meu parer, accepti el parer d’aquests germans.» I, deixant de banda el meu parer, accepto el parer d’aquests germans. Perquè em sembla, Venerable, que tenim cossos diversos, però una sola ment.

El germà Kímila també va dir al Benaurat:

—Jo també penso això, Venerable: «Quina sort! Quina sort que tinc de viure amb uns companys de pràctica com aquests!» Per això, Venerable, envers aquests germans les meves accions físiques són cordials tant en públic com en privat, les meves accions verbals són cordials tant en públic com en privat, les meves accions mentals són cordials tant en públic com en privat. Penso això, Venerable: «Val més que, deixant de banda el meu parer, accepti el parer d’aquests germans.» I, deixant de banda el meu parer, accepto el parer d’aquests germans. Perquè em sembla, Venerable, que tenim cossos diversos, però una sola ment.

—És així, Venerable, com vivim en harmonia, respectant-nos els uns als altres, sense barallar-nos, units afectuosament com l’aigua i la llet.

—Molt bé, Anuruddha! I us apliqueu amb diligència, metòdics i perseverants?

—Sí, Venerable, ens apliquem amb diligència, metòdics i perseverants.

—I de quina manera, Anuruddha, us apliqueu amb diligència, metòdics i perseverants?

—Doncs, Venerable, el primer de nosaltres que torna de la ronda d’almoina, prepara els seients, disposa l’aigua per beure i per rentar, i col·loca el recipient de les deixalles. Aquell que torna últim de la ronda d’almoina, si ha sobrat menjar i el vol, se’l menja; si no el vol, el llença en un lloc erm o l’aboca a l’aigua, lluny dels éssers vius; endreça els seients, retira l’aigua de beure i de rentar, esbandeix i endreça el recipient de les deixalles i escombra el refectori. Quan algú veu que hi ha poca aigua per beure, per rentar o per a la comuna, en posa més. Si no pot, amb un gest de la mà avisa algú altre perquè l’ajudi, sense que per això, Venerable, s’intercanviïn paraules. Cada quinze dies, Venerable, ens asseiem junts tota la nit per exposar la doctrina. Així és, Venerable, com ens apliquem amb diligència, metòdics i perseverants.

—Molt bé, Anuruddha! I vosaltres, que teniu les valuoses qualitats humanes dels que s’apliquen amb diligència, metòdics i perseverants, Anuruddha, heu arribat a l’estat plaent que es distingeix per la pura visió cognoscitiva?

—Doncs, Venerable, aplicant-nos amb diligència, metòdics i perseverants, percebem llum i veiem formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixen, i no en reconeixem la causa.

—N’heu de reconèixer la causa, Anuruddha. Jo també, Anuruddha, abans del desvetllament, quan estava destinat al desvetllament però no desvetllat, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I vaig pensar això: «La vacil·lació ha sorgit en mi i, a causa de la vacil·lació, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que la vacil·lació no torni a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I pensava això: «La inatenció ha sorgit en mi i, a causa de la inatenció, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació, ni la inatenció no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I pensava això: «La indolència ha sorgit en mi i, a causa de la indolència, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació ni la inatenció, ni la indolència no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I pensava això: «La por ha sorgit en mi i, a causa de la por, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. De la mateixa manera, Anuruddha, que un home camina per un camí ral i de sobte l’assalten per les dues bandes, i per raó d’això té por, així mateix, en mi sorgeix la por i, a causa de la por, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació ni la inatenció, ni la indolència, ni la por no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?»I pensava això: «L’entusiasme ha sorgit en mi i, a causa de l’entusiasme, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. De la mateixa manera, Anuruddha, que un buscador de tresors, si trobés cinc tresors alhora s’entusiasmaria a causa d’això, així mateix, Anuruddha, en mi ha sorgit l’entusiasme i, a causa de l’entusiasme, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació, ni la inatenció, ni la indolència, ni la por, ni l’entusiasme no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, vaig pensar això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I vaig pensar això: «El cansament ha sorgit en mi i, a causa del cansament, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació ni la inatenció, ni la indolència, ni la por, ni l’entusiasme, ni el cansament no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I pensava això: «L’excés d’energia ha sorgit en mi i, a causa de l’excés d’energia, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. De la mateixa manera que un home que agafés una guatlla ben fort amb les dues mans, la faria morir immediatament, així mateix l’excés d’energia ha sorgit en mi i, a causa de l’excés d’energia, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació ni la inatenció, ni la indolència, ni la por, ni l’entusiasme, ni el cansament, ni l’excés d’energia no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I pensava això: «L’excés de relaxació ha sorgit en mi i, a causa de la l’excés de relaxació, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. De la mateixa manera que si un home agafa una guatlla amb feblesa, se li escapa de la mà, així mateix, en mi ha sorgit l’excés de relaxació i, a causa de l’excés de relaxació, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació ni la inatenció, ni la indolència, ni la por, ni l’entusiasme, ni el cansament, ni l’excés d’energia, ni l’excés de relaxació no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I pensava això: «L’anhel ha sorgit en mi i, a causa de l’anhel, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació ni la inatenció, ni la indolència, ni la por, ni l’entusiasme, ni el cansament, ni l’excés d’energia, ni l’excés de relaxació, ni l’anhel no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I pensava això: «La diversitat perceptiva ha sorgit en mi i, a causa de la diversitat perceptiva, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació ni la inatenció, ni la indolència, ni la por, ni l’entusiasme, ni el cansament, ni l’excés d’energia, ni l’excés de relaxació, ni l’anhel, ni la diversitat perceptiva no tornin a sorgir més.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, percebia llum i veia formes. Però poc després la llum i la visió de formes desapareixien. Aleshores, Anuruddha, pensava això: «Quina causa té, quin és el motiu que la llum i la visió de formes desapareguin?» I pensava això: «L’excés de reflexió ha sorgit en mi i, a causa de l’excés de reflexió, he perdut la concentració. Quan perdo la concentració, la llum i la visió de formes desapareixen. Per tant, he de procurar que ni la vacil·lació ni la inatenció, ni la indolència, ni la por, ni l’entusiasme, ni el cansament, ni l’excés d’esforç, ni l’excés de relaxació, ni l’anhel, ni la diversitat perceptiva, ni l’excés de reflexió no tornin a sorgir més.»

Com que vaig comprendre que la vacil·lació és una distracció de la ment, Anuruddha, la vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que la inatenció és una distracció de la ment, Anuruddha, la vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que la indolència és una distracció de la ment, Anuruddha, la vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que la por és una distracció de la ment, Anuruddha, la vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que l’entusiasme és una distracció de la ment, Anuruddha, el vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que el cansament és una distracció de la ment, Anuruddha, el vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que l’excés d’energia és una distracció de la ment, Anuruddha, el vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que l’excés de relaxació és una distracció de la ment, Anuruddha, el vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que l’anhel és una distracció de la ment, Anuruddha, el vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que la diversitat perceptiva és una distracció de la ment, Anuruddha, la vaig deixar estar.

Com que vaig comprendre que l’excés de reflexió és una distracció de la ment, Anuruddha, el vaig deixar estar.

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, o bé percebia llum i no veia formes; o bé veia formes i no percebia llum, durant tota la nit, tot el dia, tot el dia i tota la nit. I pensava: «Quina causa té, quin és el motiu pel qual durant tota la nit, tot el dia, tot el dia i tota la nit, o bé percebo llum i no veig formes, o bé veig formes i no percebo llum?» Aleshores, Anuruddha, pensava: «Quan no presto atenció a la imatge de les formes i presto atenció a la imatge de la llum, percebo llum i no veig formes. Però quan no presto atenció a la llum i presto atenció a la imatge de les formes, aleshores veig formes i no percebo llum, tota la nit, tot el dia, tot el dia i tota la nit.»

I aplicant-me amb diligència, metòdic i perseverant, Anuruddha, o bé percebia llum limitada i veia formes limitades; o bé percebia llum il·limitada i veia formes il·limitades, durant tota la nit, tot el dia, tot el dia i tota la nit. I pensava: «Quina causa té, quin és el motiu pel qual durant tota la nit, tot el dia, tot el dia i tota la nit, o bé percebo llum limitada i veig formes limitades; o bé percebo llum il·limitada i veig formes il·limitades?» Aleshores, Anuruddha, pensava: «Quan la meva concentració és limitada, la visió és limitada. Amb la visió limitada, percebo llum limitada i veig formes limitades. Però quan la meva concentració és il·limitada, la visió és il·limitada. Amb la visió il·limitada, percebo llum il·limitada i veig formes il·limitades, durant tota la nit, tot el dia, tot el dia i tota la nit.»

Quan vaig comprendre que la vacil·lació és una distracció de la ment, Anuruddha, la vacil·lació es va esvanir.

Quan vaig comprendre que la inatenció és una distracció de la ment, Anuruddha, la inatenció es va esvanir.

Quan vaig comprendre que la indolència és una distracció de la ment, Anuruddha, la indolència es va esvanir.

Quan vaig comprendre que la por és una distracció de la ment, Anuruddha, la por es va esvanir.

Quan vaig comprendre que l’entusiasme és una distracció de la ment, Anuruddha, l’entusiasme es va esvanir.

Quan vaig comprendre que el cansament és una distracció de la ment, Anuruddha, el cansament es va esvanir.

Quan vaig comprendre que l’excés d’energia és una distracció de la ment, Anuruddha, l’excés d’energia es va esvanir.

Quan vaig comprendre que l’excés de relaxació és una distracció de la ment, Anuruddha, l’excés de relaxació es va esvanir.

Quan vaig comprendre que l’anhel és una distracció de la ment, Anuruddha, l’anhel es va esvanir.

Quan vaig comprendre que la diversitat perceptiva és una distracció de la ment, Anuruddha, la diversitat perceptiva es va esvanir.

Quan vaig comprendre que l’excés de reflexió és una distracció de la ment, Anuruddha, l’excés de reflexió es va esvanir.

Aleshores, Anuruddha, vaig pensar: «Les distraccions mentals que tenia s’han esvanit. Ara desenvoluparé els tres tipus de concentració.» I vaig desenvolupar la concentració amb fantasies i discurs mental, vaig desenvolupar la concentració sense fantasies i només amb discurs mental, vaig desenvolupar la concentració sense fantasies ni discurs mental, vaig desenvolupar la concentració amb joia, vaig desenvolupar la concentració sense joia, vaig desenvolupar la concentració en un punt, vaig desenvolupar la concentració equànime.

I quan vaig haver desenvolupat la concentració amb pensaments i discurs mental, vaig haver desenvolupat la concentració sense pensaments i només amb discurs mental, vaig haver desenvolupat la concentració sense pensaments ni discurs mental, vaig haver desenvolupat la concentració amb joia, vaig haver desenvolupat la concentració en un punt, i vaig haver desenvolupat la concentració equànime, va sorgir en mi el coneixement i la visió: «El meu alliberament mental és segur, aquest és l’últim naixement, no hi ha més retorn a l’existència.»

Així va parlar el Benaurat. El germà Anuruddha, inspirat, es va alegrar de les paraules del Benaurat.