Majjhima Nikāya
13. Gran discurs de la pila de sofriment
Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Aleshores, un grup de monjos, a primera hora del dia, després de vestir-se, van agafar el bol i el mantell i van entrar a Sàvatthi per demanar almoina. I aleshores els monjos van pensar: «És massa d’hora per anar a demanar almoina a Sàvatthi, podríem anar al monestir dels mendicants d’un altre orde.» I aleshores els monjos van anar al monestir dels mendicants d’un altre orde i els van saludar. Després d’adreçar-los unes paraules amables i cordials, es van asseure a prop seu. Quan es van haver assegut, els mendicants de l’altre orde van dir als monjos:
—L’asceta Gótama, amics, ensenya a comprendre acuradament els plaers sensorials, nosaltres també ensenyem a comprendre acuradament els plaers sensorials. L’asceta Gótama, amics, ensenya a comprendre acuradament les formes aparents, nosaltres també ensenyem a comprendre acuradament les formes aparents. L’asceta Gótama, amics, ensenya a comprendre acuradament les sensacions, nosaltres també ensenyem a comprendre acuradament les sensacions. Per tant, amics, quina és la distinció, quina és la diferència, quina contradicció hi ha entre el que diu l’asceta Gótama i el que diem nosaltres, entre un ensenyament i un altre, entre una disciplina i una altra?
Aleshores, els monjos no van ni aprovar ni rebatre les paraules dels mendicants de l’altre odre; sense aprovar-les ni rebatre-les, es van aixecar i van marxar pensant: «El Benaurat ens ensenyarà a respondre aquesta pregunta.»
Aleshores els monjos, després de fer la ronda d’almoina a Sàvatthi, en acabar l’àpat, van endreçar el bol i van anar a trobar el Benaurat, el van saludar i es van asseure a prop seu. Quan es van haver assegut, els monjos van dir això al Benaurat:
—A primera hora del dia, Venerable, després de vestir-nos, hem agafat el bol i el mantell i hem entrat a Sàvatthi per demanar almoina. I llavors hem pensat: «És massa d’hora per anar a demanar almoina a Sàvatthi, podríem anar al monestir dels mendicants d’un altre orde.» I aleshores, Venerable, hem anat al monestir dels mendicants d’un altre orde i els hem saludat. Després d’adreçar-los unes paraules amables i cordials, ens hem assegut a prop seu. Quan hem estat asseguts, els mendicants de l’altre orde ens han dit: “L’asceta Gótama, amics, ensenya a comprendre acuradament els plaers sensorials, nosaltres també ensenyem a comprendre acuradament els plaers sensorials. L’asceta Gótama, amics, ensenya a comprendre acuradament les formes aparents, nosaltres també ensenyem a comprendre acuradament les formes aparents. L’asceta Gótama, amics, ensenya a comprendre acuradament les sensacions, nosaltres també ensenyem a comprendre acuradament les sensacions. Per tant, amics, quina és la distinció, quina és la diferència, quina contradicció hi ha entre el que diu l’asceta Gótama i el que diem nosaltres, entre un ensenyament i un altre, entre una disciplina i una altra?” Aleshores, Venerable, nosaltres no hem aprovat ni rebatut les paraules dels mendicants de l’altre orde; sense aprovar-les ni rebatre-les, es hem aixecat i hem marxat pensant: «El Benaurat ens ensenyarà a respondre aquesta pregunta.»
—Quan els monjos d’un altre orde us parlin així, monjos, els heu de dir això: “Quin és, amics, el delit dels plaers sensorials, quin n’és l’inconvenient, quin n’és el deseiximent? Quin és el delit de les formes aparents, quin n’és l’inconvenient, quin n’és el deseiximent? Quin és el delit de les sensacions, quin n’és l’inconvenient, quin n’és el deseiximent?” Si els pregunteu això, monjos, els mendicants de l’altre orde no podran continuar, quedaran completament desconcertats. I això, per quin motiu? Perquè això, monjos, queda fora del seu abast. Jo no veig, monjos, en aquest món, comptant-hi les seves divinitats, Mara, Brahmà i tota la generació d’ascetes i brahmans, d’éssers humans i divins, qui pugui respondre de manera raonada aquestes preguntes, excepte el Realitzat o un que sigui deixeble del Realitzat o que l’hagi escoltat.
I quin és, monjos, el delit dels plaers sensorials? Hi ha cinc tipus de plaers sensorials, monjos. Quins cinc? Hi ha formes que es detecten amb l’ull i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants. Hi ha sons que es detecten amb l’oïda i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants. Hi ha olors que es detecten amb l’olfacte i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants. Hi ha gustos que es detecten amb la llengua i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants. Aquests són, monjos, els cinc tipus de plaers sensorials. A causa d’aquests cinc tipus de plaers sensorials, monjos, sorgeix un estat mental agradable i plaent. Aquest és el delit dels plaers sensorials.
I quin és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials? Posem per cas, monjos, que un jove es guanya la vida amb un ofici, sigui l’estampació, l’aritmètica, la comptabilitat, l’agricultura, el comerç, la ramaderia, l’arqueria, el servei reial o qualsevol altre ofici, i està exposat al fred i la calor, i al contacte de les mosques, els mosquits, el vent, la cremor del sol i els rèptils, i passa set i gana.Aquest és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials, la pila de sofriment en la vida present a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials.
Si aquest jove, monjos, que s’afanya, treballa i s’esforça, no obté beneficis, s’entristeix, es lamenta, protesta i, desconcertat, es colpeja el pit dient: «El meu afany és en va, el meu esforç no dóna resultat». Aquest és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials, la pila de sofriment en la vida present a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials.
Si aquest jove, monjos, que s’afanya, treballa i s’esforça, obté beneficis, llavors pateix per protegir els seus béns: «Que els reis no em prenguin els meus béns, que no me’ls robin els lladres, que el foc no me’ls cremi ni l’aigua se’ls emporti, ni se’ls quedin els hereus indesitjats.» I certament, com que no els protegeix ni els guarda, els reis els hi prenen, els lladres els hi roben, el foc els hi crema, l’aigua se’ls hi emporta i se’ls hi queden els hereus indesitjats. I s’entristeix, es lamenta, protesta i, desconcertat, es colpeja el pit dient: «El que jo tenia ara ja no ho tinc.» Aquest és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials, la pila de sofriment en la vida present a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials.
I encara més, monjos, a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials, els reis es barallen amb els reis, els guerrers es barallen amb els guerrers, els brahmans es barallen amb els brahmans, els caps de família es barallen amb els caps de família, les mares es barallen amb els fills, els fills es barallen amb les mares, els pares es barallen amb els fills, els fills es barallen amb els pares, els germans es barallen amb els germans, els germans es barallen amb les germanes, les germanes es barallen amb els germans, els amics es barallen amb els amics. I per això, enmig de disputes, discussions i baralles, s’ataquen mútuament amb les mans, s’ataquen amb pedres, s’ataquen amb garrots, s’ataquen amb ganivets. I per això arriben a patir la mort o un patiment semblant. Aquest és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials, la pila de sofriment en la vida present a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials.
I encara més, monjos, a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials, prenen l’espasa i l’escut, s’armen amb l’arc i el buirac i avancen a la batalla en doble fila mentre els disparen fletxes i els ataquen amb dagues i espases refulgents. I per això els fereixen amb les fletxes, els fereixen amb les dagues i fins i tot els tallen el cap amb l’espasa. I per això arriben a patir la mort o un patiment semblant. Aquest és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials, la pila de sofriment en la vida present a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials.
I encara més, monjos, a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials, prenen l’espasa i l’escut, s’armen amb l’arc i el buirac, ataquen bastions untats amb greix mentre els disparen fletxes i els ataquen amb dagues i espases refulgents. I per això els fereixen amb les fletxes, els fereixen amb les dagues, els llancen piles de fems, els colpegen amb la maça i fins i tot els tallen el cap amb l’espasa. I per això arriben a patir la mort o un patiment semblant. Aquest és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials, la pila de sofriment en la vida present a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials.
I encara més, monjos, a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials, entren a les cases, cometen robatoris, fan atracaments, paren emboscades i van amb la dona d’altri. I quan el rei els agafa els sotmet a diverses tortures: els peguen amb el fuet, els peguen amb una canya, els peguen amb un pal o un garrot; els tallen les mans, els tallen els peus, els tallen les mans i els peus, els tallen les orelles, els tallen el nas, els tallen les orelles i el nas; els fan la caldera, l’afaitat de la petxina, la boca de Rahu, la garlanda de foc, la mà escorxada, l’hàbit d’herba, el vestit d’escorça, l’antílop negre, la carn enganxada, les pessigades, la cura de sosa, el molí, la cadira de palla, i també els llancen oli bullent, els fan devorar pels gossos, els empalen vius i fins i tot els tallen el cap. I per això arriben a patir la mort o un patiment semblant. Aquest és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials, la pila de sofriment en la vida present a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials.
I encara més, monjos, a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials, tenen un mal comportament corporal, tenen un mal comportament verbal, tenen un mal comportament mental. Com que han tingut un mal comportament corporal, com que han tingut un mal comportament verbal, com que han tingut un mal comportament mental, després de la mort, amb la desintegració del cos, van a parar a l’infern, que és un destí de desgràcia, un destí de malaurança, un destí de perdició. Aquest és, monjos, l’inconvenient dels plaers sensorials, la pila de sofriment en el més enllà a causa dels plaers sensorials, per raó dels plaers sensorials, amb motiu dels plaers sensorials, només a causa dels plaers sensorials.
Quin és, monjos, el deseiximent dels plaers sensorials? L’eliminació del desig i la passió pels plaers sensorials, l’abandonament del desig i la passió pels plaers sensorials. Aquest és el deseiximent dels plaers sensorials.
No és possible, monjos, que els ascetes i brahmans que no reconeixen, d’acord amb els fets, el delit dels plaers sensorials com a delit, l’inconvenient com a inconvenient i el deseiximent com a deseiximent, comprenguin acuradament ells mateixos els plaers sensorials i puguin guiar algú altre amb certesa perquè arribi a comprendre acuradament els plaers sensorials. Però sí que és possible, monjos, que els ascetes i brahmans que reconeixen, d’acord amb els fets, el delit dels plaers sensorials com a delit, l’inconvenient com a inconvenient i el deseiximent com a deseiximent, comprenguin acuradament ells mateixos els plaers sensorials i puguin guiar algú altre amb certesa perquè arribi a comprendre acuradament els plaers sensorials.
I quin és, monjos, el delit de les formes aparents? Posem per cas, monjos, una noia de família de guerrers, o una noia de família de brahmans, o una noia filla d’un cap de casa, que té quinze o setze anys i no és ni massa alta ni massa baixa, ni massa grossa ni massa prima, ni massa morena ni massa clara. En aquest moment, té una bella aparença?
—Així és, Venerable.
—A causa d’aquesta bella aparença, monjos, sorgeix un estat mental agradable i plaent. Aquest és el delit de les formes aparents.
I quin és, monjos, l’inconvenient de les formes aparents? Imagineu-vos, monjos, aquesta mateixa dona en un altre moment, amb vuitanta, noranta o cent anys d’edat, envellida, doblegada com una biga antiga, encorbada i caminant amb un bastó, caminant tremolosa, malalta, amb la joventut perduda, desdentegada i amb el cabell blanc, escàs, o bé calba i plena de taques. Què us sembla, monjos, la bella aparença que tenia abans ha desaparegut, i ha aparegut l’inconvenient?
—Així és, Venerable.
—Aquest és, monjos, l’inconvenient de les formes aparents. I encara més, monjos, imagineu-vos aquesta mateixa dona malalta, adolorida, plena de xacres, ajaguda envoltada d’orina i excrements, amb uns que l’ajuden a aixecar-se i altres a estirar-se. Què us sembla, monjos, la bella aparença que tenia abans ha desaparegut, i ha aparegut l’inconvenient?
—Així és, Venerable.
—Aquest és, monjos, l’inconvenient de les formes aparents.I encara més, monjos, imagineu-vos el cadàver d’aquesta mateixa dona llençat al cementiri fa un dia o fa dos dies o fa tres dies, inflat, blavós i corrupte. Què us sembla, monjos, la bella aparença que tenia abans ha desaparegut, i ha aparegut l’inconvenient?
—Així és, Venerable.
—Aquest és, monjos, l’inconvenient de les formes aparents.I encara més, monjos, imagineu-vos el cadàver d’aquesta dona llançat al cementiri, devorat pels corbs, o devorat pels falcons, o devorat pels voltors, o devorat per les mangostes, o devorat pels gossos, o devorat per les panteres, o devorat pels xacals, o devorat per diverses bestioles. Què us sembla, monjos, la bella aparença que tenia abans ha desaparegut, i ha aparegut l’inconvenient?
—Així és, Venerable.
—Aquest és, monjos, l’inconvenient de les formes aparents.I encara més, monjos, imagineu-vos el cadàver d’aquesta mateixa dona llençat al cementiri, convertit en un esquelet sostingut amb tendons, amb carn sangonosa, convertit en un esquelet sostingut amb tendons, sense carn i tacat de sang, convertit en un esquelet sostingut amb tendons, sense carn ni sang, convertit en ossos separats escampats pertot arreu: aquí un os de la mà, allà un os del peu, allà un os del turmell, allà un os de la cama, allà un os del pit, allà un os del maluc, allà una costella, allà un omòplat, allà una vèrtebra, allà un os del coll, allà una mandíbula, allà una dent, allà el crani. Què us sembla, monjos, la bella aparença que tenia abans ha desaparegut, i ha aparegut l’inconvenient?
—Així és, Venerable.
—Aquest és, monjos, l’inconvenient de les formes aparents.I encara més, monjos, imagineu-vos el cadàver d’aquesta dona llençat al cementiri, els ossos blancs com una petxina, els ossos apilats de més d’un any, els ossos podrits i convertits en pols. Què us sembla, monjos, la bella aparença que tenia abans ha desaparegut, i ha aparegut l’inconvenient?
—Així és, Venerable.
—Aquest és, monjos, l’inconvenient de les formes aparents.Quin és, monjos, el deseiximent de les formes aparents? L’eliminació del desig i la passió per les formes aparents, l’abandonament del desig i la passió per les formes aparents. Aquest és el deseiximent de les formes aparents.
No és possible, monjos, que els ascetes i brahmans que no reconeixen, d’acord amb els fets, el delit de les formes aparents com a delit, l’inconvenient com a inconvenient i el deseiximent com a deseiximent, comprenguin acuradament ells mateixos les formes aparents i puguin guiar algú altre amb certesa perquè arribi a comprendre acuradament les formes aparents. Però sí que és possible, monjos, que els ascetes i brahmans que reconeixen, d’acord amb els fets, el delit de les formes aparents com a delit, l’inconvenient com a inconvenient i el deseiximent com a deseiximent, comprenguin acuradament ells mateixos les formes aparents i puguin guiar algú altre amb certesa perquè arribi a comprendre acuradament les formes aparents.
I quin és, monjos, el delit de les sensacions? Doncs el monjo, apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental. Quan el monjo, apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, s’ha establert en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental, no té pensaments malsans envers ell mateix, no té pensaments malsans envers un altre, no té pensaments malsans envers cap dels dos, en aquest moment està lliure del que és malsà. La superació del que és malsà, monjos, dic que és la sensació més delitosa.
I encara més, quan en apaivagar-se les fantasies i el discurs mental, el monjo s’ha establert en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la concentració en absència de fantasies i discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior...etc... Quan, mantenint-se indiferent a la joia, equànime, atent i conscient, el monjo s’ha establert en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç»... etc... Quan, en disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer els estats d’eufòria i neguit anteriors, el monjo s’ha establert en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime, no té pensaments malsans envers ell mateix, no té pensaments malsans envers un altre, no té pensaments malsans envers cap dels dos, en aquest moment està lliure del que és malsà. La superació del que és malsà, monjos, dic que és la sensació més delitosa.
I quin és, monjos, l’inconvenient de les sensacions? El fet que les sensacions són inconstants, insatisfactòries i variables. Aquest és l’inconvenient de les sensacions.
Quin és, monjos, el deseiximent de les sensacions? L’eliminació del desig i la passió per les sensacions, l’abandonament del desig i la passió per les sensacions. Aquest és el deseiximent de les sensacions.
No és possible, monjos, que els ascetes i brahmans que no reconeixen, d’acord amb els fets, el delit de les sensacions com a delit, l’inconvenient com a inconvenient i el deseiximent com a deseiximent, comprenguin acuradament ells mateixos les sensacions i puguin guiar algú altre amb certesa perquè arribi a comprendre acuradament les sensacions. Però sí que és possible, monjos, que els ascetes i brahmans que reconeixen, d’acord amb els fets, el delit de les sensacions com a delit, l’inconvenient com a inconvenient i el deseiximent com a deseiximent, comprenguin acuradament ells mateixos les sensacions i puguin guiar algú altre amb certesa perquè arribi a comprendre acuradament les sensacions.
Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.