Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Allà mateix, el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Monjos!

—Venerable!— van respondre els monjos.

El Benaurat va dir:

—Monjos, us exposaré amb detall l’ensenyament d’aquell per a qui la nit és propícia. Escolteu-lo bé i presteu atenció, que parlaré.

—Sí, Venerable— van respondre els monjos al Benaurat.

El Benaurat va parlar així:

“Que el passat no se l’endugui, ni es preocupi del futur,

el passat ja s’ha acabat i el futur encara és lluny.

Que observi cada fenomen tal com passa ara mateix,

que no el retingui ni hi lluiti, i que el vegi tal com és.

Cal disciplinar-se avui, la mort pot venir demà,

i amb la mort de grans exèrcits no és possible de pactar.

Pel que viu amb disciplina, incansable dia i nit,

la nit és el temps propici, el Silenciós ho ha dit.”

—De quina manera, monjos, hom es deixa endur pel passat? Es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquesta forma en el passat»; es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquestes sensacions en el passat»; es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquests conceptes en el passat»; es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquestes emocions en el passat»; es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquests pensaments en el passat». Així, monjos, hom es deixa endur pel passat.

De quina manera, monjos, hom no es deixa endur pel passat? No es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquesta forma en el passat»; no es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquestes sensacions en el passat»; no es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquests conceptes en el passat»; no es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquestes emocions en el passat»; no es deixa endur per la fantasia «jo tenia aquests pensaments en el passat». Així, monjos, hom no es deixa endur pel passat.

De quina manera, monjos, hom es preocupa del futur? Es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquesta forma en el futur»; es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquestes sensacions en el futur»; es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquests conceptes en el futur»; es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquestes emocions en el futur»; es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquests pensaments en el futur».

De quina manera, monjos, hom no es preocupa del futur? No es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquesta forma en el futur»; no es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquestes sensacions en el futur»; no es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquests conceptes en el futur»; no es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquestes emocions en el futur»; no es deixa endur per la fantasia «si jo tingués aquests pensaments en el futur».

De quina manera, monjos, hom s’aferra als estats mentals presents? Posem per cas, monjos, una persona corrent que no ha escoltat la doctrina, que no ha conegut els nobles, que no està instruït en la doctrina dels nobles, que no està educat en la doctrina dels nobles, que no ha conegut els bons homes, que no està instruït en la doctrina dels bons homes, que no està educat en la doctrina dels bons homes; considera que la forma física és el jo, o que el jo té forma física, o que la forma física és en el jo, o que el jo és en la forma física; considera que les sensacions són el jo, o que el jo té sensacions, o que les sensacions són en el jo, o que el jo és en les sensacions; considera que els conceptes són el jo, o que el jo té conceptes, o que els conceptes són en el jo, o que el jo és en els conceptes; considera que les emocions són el jo, o que el jo té emocions, o que les emocions són en el jo, o que el jo és en les emocions; considera que els pensaments són el jo, o que el jo té pensaments, o que els pensaments són en el jo, o que el jo és en els pensaments. D’aquesta manera, monjos, hom s’aferra als estats mentals presents.

De quina manera, monjos, hom no s’aferra als estats mentals presents? Posem per cas, monjos, el noble deixeble que ha escoltat la doctrina, que ha conegut els nobles, que està instruït en la doctrina dels nobles, que està educat en la doctrina dels nobles, que ha conegut els bons homes, que està instruït en la doctrina dels bons homes, que està educat en la doctrina dels bons homes; no considera que la forma sigui el jo, ni que el jo tingui forma, ni que la forma sigui en el jo, ni que el jo sigui en la forma; no considera que les sensacions siguin el jo, ni que el jo tingui sensacions, ni que les sensacions siguin en el jo, ni que el jo sigui en les sensacions; no considera que els conceptes siguin el jo, ni que el jo tingui conceptes, ni que els conceptes siguin en el jo, ni que el jo sigui en els conceptes; no considera que les emocions siguin el jo, ni que el jo tingui emocions, ni que les emocions siguin en el jo, ni que el jo sigui en les emocions; no considera que els pensaments siguin el jo, ni que el jo tingui pensaments, ni que els pensaments siguin en el jo, ni que el jo sigui en els pensaments. D’aquesta manera, monjos, hom no s’aferra als estats mentals presents.

“Que el passat no se l’endugui, ni es preocupi del futur,
el passat ja s’ha acabat i el futur encara és lluny.
Que observi cada fenomen tal com passa ara mateix,
que no el retingui ni hi lluiti, i que el vegi tal com és.

Cal disciplinar-se avui, la mort pot venir demà,
i amb la mort de grans exèrcits no és possible de pactar.
Pel que viu amb disciplina, incansable dia i nit,
la nit és el temps propici, el Silenciós ho ha dit.”

Quan s’ha dit «Monjos, us exposaré amb detall l’ensenyament d’aquell per a qui la nit és propícia», s’ha dit a causa d’això.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.