Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. En aquell temps, el monjo anomenat Arittha, l’ex-perfumista, sostenia una teoria heterodoxa que deia: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.» I un grup de monjos van sentir a dir: “El monjo anomenat Arittha, l’ex-perfumista, sosté una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.»” Aleshores els monjos van anar a trobar el monjo Arittha, l’ex-perfumista i li van dir:

—És cert, germà Arittha, que sostens una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura»?

—Certament, és així, germans. Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.

I aleshores, aquells monjos, volent allunyar el monjo Arittha, l’ex-perfumista, d’aquella teoria heterodoxa, el van interrogar, el van corregir i van dialogar amb ell:

—No diguis això, germà Arittha, no calumniïs el Benaurat. No és bo fer-ne calúmnia. Ell no ha pogut parlar així. El Benaurat, germà Arittha, ha explicat amb moltes paràboles que els pensaments obstruents són obstruents, i que són prou per obstruir aquell que s’hi lliura. El Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients. Amb el símil de l’esquelet el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del tros de carn el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil de la torxa d’herba el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil de forn de brases el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del que dorm el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del prestamista el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del fruit de l’arbre el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil de l’escorxador el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil de l’espasa el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del cap de la serp el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients.

Tot i que aquells monjos el van interrogar, el van corregir i van dialogar amb ell, el monjo Arittha, l’ex-perfumista, sostenia aferrissadament la teoria heterodoxa que havia adoptat: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.»

Com que els monjos no van poder allunyar el monjo Arittha, l’ex-perfumista, d’aquella teoria heterodoxa, van anar a trobar el Benaurat, el van saludar i es van asseure a prop seu. Quan es van haver assegut, els monjos van dir això al Benaurat:

—El monjo anomenat Arittha, l’ex-perfumista, sosté una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.» Hem sentit a dir, Venerable: “El monjo anomenat Arittha, l’ex-perfumista, sosté una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.» Aleshores hem anat a veure el monjo Arittha, l’ex-perfumista, i li hem dit: “És cert, germà Arittha, que sostens una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura»?”

Quan li hem dit això, Venerable, el monjo Arittha, l’ex-perfumista, ens ha dit: «Certament, és així, germans. Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.» I aleshores nosaltres, Venerable, volent allunyar el monjo Arittha, l’ex-perfumista, d’aquella teoria heterodoxa, l’hem interrogat, l’hem corregit i hem dialogat amb ell: «No diguis això, germà Arittha, no calumniïs el Benaurat. No és bo fer-ne calúmnia. Ell no ha pogut parlar així. El Benaurat, germà Arittha, ha explicat amb moltes paràboles que els pensaments obstruents són obstruents, i que són prou per obstruir aquell que s’hi lliura. El Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients. Amb el símil de l’esquelet el Benaurat ha explicat...etc...; amb el símil del cap de la serp el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients.» Tot i que l’hem interrogat, l’hem corregit i hem dialogat amb ell, el monjo Arittha, l’ex-perfumista, sosté aferrissadament la teoria heterodoxa que ha adoptat: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.» Com que no hem pogut allunyar el monjo Arittha, l’ex-perfumista, d’aquesta teoria heterodoxa, venim a informar-ne el Benaurat.

Aleshores el Benaurat es va adreçar a un dels monjos:

—Vés tu, monjo, digues de part meva al monjo Arittha, l’ex-perfumista, que el mestre el crida.

—Sí, Venerable— va respondre el monjo. I va anar a trobar el monjo Arittha, l’ex-perfumista, i li va dir:

—El mestre et crida, germà Arittha.

—D’acord, germà— li va respondre el monjo Arittha, l’ex-perfumista. I va anar a trobar el Benaurat, el va saludar i es va asseure a prop seu. Quan el monjo Arittha, l’ex-perfumista, es va haver assegut a prop seu, el Benaurat li va dir:

—És veritat, Arittha, que sostens una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.»”

—Certament, Venerable, segons he entès l’ensenyament del Benaurat, els pensaments obstruents de què ha parlat el Benaurat no són prou per obstruir aquell que s’hi lliura.

—I com pots entendre, insensat, que això sigui el meu ensenyament? No he explicat amb moltes paràboles, insensat, que els pensaments obstruents són obstruents, i que són prou per obstruir aquell que s’hi lliura? He explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients. Amb el símil de l’esquelet he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del tros de carn he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil de la torxa d’herba he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil de forn de brases he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del que dorm he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del prestamista he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del fruit de l’arbre he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil de l’escorxador he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil de l’espasa he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients; amb el símil del cap de la serp he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients. Però tu, insensat, com que ho tens mal après, ens calumnies, et destrueixes tu mateix i fas molt de mal. Això et perjudicarà i et farà patir durant molt de temps, insensat!

Aleshores el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Què us sembla, monjos, el monjo Arittha, l’ex-perfumista, està preparat en aquesta doctrina i disciplina?

—Com ho podria estar, Venerable; és clar que no, Venerable.

En sentir això, el monjo Arittha, l’ex-perfumista, es va quedar mut, confós, encongit, capcot, esmaperdut, i seia sense respondre. Aleshores el Benaurat, veient que monjo Arittha, l’ex-perfumista, s’havia quedat mut, confós, encongit, capcot, esmaperdut, i no responia, li va dir:

—Aquesta teoria heterodoxa que tens, insensat, és cosa teva. Ara interrogaré els monjos.

Aleshores el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Vosaltres, monjos, també enteneu l’ensenyament com diu el monjo Arittha, l’ex-perfumista, que, com que el té mal après, ens calumnia, es destrueix a si mateix i fa molt de mal?

—No, Venerable. El Benaurat ens ha explicat amb moltes paràboles que els pensaments obstruents són obstruents, i que són prou per obstruir aquell que s’hi lliura. El Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients. Amb el símil de l’esquelet el Benaurat ha explicat...etc...; amb el símil del cap de la serp el Benaurat ha explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients.

—Molt bé, monjos. Està bé que entengueu així el meu ensenyament. Perquè us he explicat amb moltes paràboles quins són els pensaments obstruents, i que són prou per obstruir aquell que s’hi lliura. He explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients. Amb el símil de l’esquelet he explicat...etc...; amb el símil del cap de la serp he explicat que els plaers sensorials són insípids, molt insatisfactoris, molt problemàtics i sobretot inconvenients. Però aquest monjo Arittha, l’ex-perfumista, com que ho té mal après, ens calumnia, es destrueix a si mateix i fa molt de mal. Això perjudicarà i farà patir aquest insensat durant molt de temps. De cap manera no és possible, monjos, lliurar-se als plaers sensorials sense desitjar-los, sense concebre’ls, sense pensar-hi.

Ve’t-ho aquí, monjos, que alguns homes insensats memoritzen la doctrina: els discursos, els cants, les exposicions, els poemes, les exclamacions, les dites, les vides, els fets meravellosos i les preguntes i respostes. Després de memoritzar la doctrina, no analitzen el significat dels ensenyaments amb el discerniment, i per això no arriben a comprendre’ls bé. Memoritzen la doctrina només amb la finalitat de debatre i divulgar informacions, però no busquen l’objectiu pel qual l’han après. Els ensenyaments que tenen mal apresos els perjudicaran i els faran patir durant molt de temps. I això, per quin motiu? Perquè tenen els ensenyaments mal apresos.

Posem per cas, monjos, que un home vol trobar una serp. Mentre va caminant a la recerca de la serp que busca, veu una serp molt gran. Valdrà més que no l’agafi pel cos o per la cua, perquè la serp es pot girar i mossegar-li una mà, un braç o una altra extremitat.I per això li pot arribar la mort o un patiment semblant. I això, per quin motiu? Perquè té la serp mal presa. Així precisament, monjos, és com alguns homes insensats memoritzen la doctrina: els discursos, els cants, les exposicions, els poemes, les exclamacions, les dites, les vides, els fets meravellosos i les preguntes i respostes. Després de memoritzar la doctrina, no analitzen el significat dels ensenyaments amb el discerniment, i per això no arriben a comprendre’ls bé. Memoritzen la doctrina només amb la finalitat de debatre i divulgar informacions, però no busquen l’objectiu pel qual l’han après. Els ensenyaments que tenen mal apresos els perjudicaran i els faran patir durant molt de temps. I això, per quin motiu? Perquè tenen els ensenyaments mal apresos.

Ve’t-ho aquí, monjos, que alguns joves memoritzen la doctrina: els discursos, els cants, les exposicions, els poemes, les exclamacions, les dites, les vides, els fets meravellosos i les preguntes i respostes. Després de memoritzar la doctrina, analitzen el significat dels ensenyaments amb el discerniment, i per això arriben a comprendre’ls bé. No memoritzen la doctrina només amb la finalitat de debatre i de divulgar informacions, sinó que busquen l’objectiu pel qual l’han après. Els ensenyaments que tenen ben apresos els aportaran benestar i felicitat durant molt de temps. I això, per quin motiu? Perquè han après bé els ensenyaments.

Posem per cas, monjos, que un home vol trobar una serp. Mentre va caminant a la recerca de la serp que busca, veu una serp molt gran. La domina amb un ganxo llarg. Quan la té ben dominada amb el ganxo llarg, l’agafa fort pel coll. Encara que la serp es giri i es recargoli cap a la mà, el braç o una altra extremitat d’aquest home, per això no li arribarà la mort o un patiment semblant. I això, per quin motiu? Perquè té la serp ben presa. Així precisament, monjos, és com alguns joves memoritzen la doctrina: els discursos, els cants, les exposicions, els poemes, les exclamacions, les dites, les vides, els fets meravellosos i les preguntes i respostes. Després de memoritzar la doctrina, analitzen el significat dels ensenyaments amb el discerniment, i per això arriben a comprendre’ls bé. No memoritzen la doctrina amb la finalitat de debatre ni de divulgar informacions, sinó que busquen l’objectiu pel qual l’han après. Els ensenyaments que tenen ben apresos els aportaran benestar i felicitat durant molt de temps. I això, per quin motiu? Perquè han après bé els ensenyaments. Per això, monjos, entengueu el significat del que us dic i recordeu-lo. I si no enteneu el significat del que us dic, pregunteu-me’l a mi o a un altre monjo amb experiència.

Us ensenyaré que la doctrina és comparable a una barca, que serveix per creuar i no per tenir-la agafada. Escolteu bé i presteu atenció, que parlaré.

—Sí, Venerable— van respondre els monjos al Benaurat.

El Benaurat va dir:

—Posem per cas que un home, monjos, camina per un camí ral i veu un gran corrent d’aigua. La riba d’aquí és inestable i plena de perills, l’altra riba és segura i està lliure de perills, però no hi ha cap embarcació per creuar ni cap passera per anar d’una banda a l’altra. I pensa: «Aquest corrent és molt gran. La riba d’aquí és inestable i plena de perills, l’altra riba és segura i està lliure de perills, però no hi ha cap embarcació per creuar ni cap passera per anar d’una banda a l’altra. Si recullo herba, troncs, branques i fulles i em construeixo una barca, amb l’ajut d’aquesta barca i esforçant-me amb les mans i amb els peus, podré passar a l’altra riba sa i estalvi.» Aleshores, monjos, l’home recull herba, troncs, branques i fulles, es construeix una barca i amb l’ajut d’aquesta barca i esforçant-se amb les mans i amb els peus, passa a l’altra riba sa i estalvi. Quan ha passat a l’altra riba, l’home pensa: «Aquesta barca m’ha estat molt útil; amb el seu ajut i esforçant-me amb les mans i amb els peus, he passat a l’altra riba sa i estalvi. Si ara me la posés damunt del cap o me la carregués a l’esquena, podria anar on volgués.» Què us sembla, monjos, si l’home fes això, estaria fent el que cal fer amb aquesta barca?

—No, Venerable.

—Què hauria de fer amb la barca, monjos, per fer el que cal fer? Doncs, després de passar a l’altra riba, l’home hauria de pensar: «Aquesta barca m’ha estat molt útil; amb el seu ajut i esforçant-me amb les mans i amb els peus, he passat a l’altra riba sa i estalvi. Si ara l’hissés a terra o la deixés anar a l’aigua, podria anar on volgués.» Fent això, monjos, l’home faria amb la barca el que cal fer. Amb això, monjos, us he ensenyat que la doctrina és comparable a una barca, que serveix per creuar i no per tenir-la agafada. Aquells de vosaltres, monjos, que hagueu entès que la doctrina és comparable a una barca, heu d’abandonar els ensenyaments que són certs, i encara més els que no ho són.

Monjos, aquestes sis són les bases de l’opinió. Quines sis? Una persona corrent que no ha escoltat la doctrina, monjos, que no ha conegut els nobles, que no està instruït en la doctrina dels nobles, que no està educat en la doctrina dels nobles, que no ha conegut els bons homes, que no està instruït en la doctrina dels bons homes, que no està educat en la doctrina dels bons homes, considera la forma material «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; considera la sensació «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; considera el concepte «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; considera les emocions «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; allò que veu, sent, nota, concep, capta, persegueix o reflexiona amb la ment ho considera així: «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; l’afirmació «el món és el jo, en el més enllà esdevindré constant, estable, etern, invariable, i romandré així per sempre», també la considera així: «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo». Però el deixeble que ha escoltat la doctrina, monjos, que ha conegut els nobles, que està instruït en la doctrina dels nobles, que està educat en la doctrina dels nobles, que ha conegut els bons homes, que està instruït en la doctrina dels bons homes, que està educat la doctrina dels bons homes, considera la forma material «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo»; considera la sensació «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo»; considera el concepte «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo»; considera les emocions «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo»; allò que veu, sent, nota, concep, capta, persegueix o reflexiona amb la ment ho considera així: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo»; l’afirmació «el món és el jo, en el més enllà esdevindré constant, estable, etern, invariable, i romandré així per sempre», també la considera així: «això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo». Amb aquestes consideracions, no es preocupa pel que no existeix.

En sentir això, un monjo va dir al Benaurat:

—Hi pot haver, Venerable, preocupació pel que no existeix externament?

—Sí, monjo —va dir el Benaurat—. Posem per cas que algú pensa: «El que abans era meu, ara no ho és; el que podria ser meu, no ho aconsegueixo». S’entristeix, es lamenta, protesta, es colpeja el pit desconcertat. Així, monjo, hi ha preocupació pel que no existeix externament.

—Hi pot haver, Venerable, absència de preocupació pel que no existeix externament?

—Sí, monjo —va dir el Benaurat—. Posem per cas que algú no pensa: «El que abans era meu, ara no ho és; el que podria ser meu, no ho aconsegueixo». No s’entristeix, no es lamenta, no protesta, no es colpeja el pit desconcertat. Així, monjo, hi ha absència de preocupació pel que no existeix externament.

—Hi pot haver, Venerable, preocupació pel que no existeix internament?

—Sí, monjo —va dir el Benaurat—. Posem per cas que algú té aquesta teoria: «El món és el jo, en el més enllà esdevindré constant, estable, etern, invariable, i romandré així per sempre». Escolta el Realitzat o un deixeble del Realitzat que ensenya la doctrina que condueix a eliminar la base de les opinions, els judicis, les fixacions, les addicions i les tendències latents, a calmar totes les emocions, a abandonar tots els punts de suport, a apagar la set, a desapassionar-se, a l’aturament i a la cessació. I pensa això: «M’anorrearé, quedaré destruït, deixaré d’existir!» S’entristeix, es lamenta, protesta i es colpeja el pit desconcertat. Així, monjo, hi ha preocupació pel que no existeix internament.

—Hi pot haver, Venerable, absència de preocupació pel que no existeix internament?

—Sí, monjo —va dir el Benaurat—. Posem per cas que algú no té aquesta teoria: «El món és el jo, en el més enllà esdevindré constant, estable, etern, invariable, i romandré així per sempre». Escolta el Realitzat o un deixeble del Realitzat que ensenya la doctrina que condueix a eliminar la base de les opinions, els judicis, les fixacions, les addicions i les tendències latents, a calmar totes les emocions, a abandonar tots els punts de suport, a apagar la set, a desapassionar-se, a l’aturament i a la cessació. I no pensa això: «M’anorrearé, quedaré destruït, deixaré d’existir!» No s’entristeix, no es lamenta, no protesta, no es colpeja el pit desconcertat. Així, monjo, hi ha absència de preocupació pel que no existeix internament.

Una propietat que es pogués tenir de manera constant, estable, eterna, invariable i romangués així per sempre, seria digna de ser agafada. Veieu o no, monjos, alguna propietat que es pugui tenir de manera constant, estable, eterna, invariable i romangui així per sempre?

—No, Venerable.

—Molt bé, monjos. Jo tampoc no veig cap propietat que es pugui tenir de manera constant, estable, eterna, invariable, i romangui així per sempre.

Una creença sobre el jo que no produís tristor, queixa, patiment, angoixa i tribulacions en qui l’adoptés, seria digna de ser adoptada. Veieu o no, monjos, alguna creença sobre el jo que no produeixi tristor, queixa, patiment, angoixa i tribulacions en qui l’adopta?

—No, Venerable.

—Molt bé, monjos. Jo tampoc no veig cap creença sobre el jo que no produeixi tristor, queixa, patiment, angoixa i tribulacions en qui l’adopta.

En una teoria que no produís tristor, queixa, patiment, angoixa i tribulacions en qui s’hi refugia, hom s’hi podria refugiar. Veieu o no, monjos, alguna teoria que no produeixi tristor, queixa, patiment, angoixa i tribulacions en qui s’hi refugia?

—No, Venerable.

—Molt bé, monjos. Jo tampoc no veig cap teoria que no produeixi tristor, queixa, patiment, angoixa i tribulacions en qui s’hi refugia.

Si hi hagués un jo, monjos, hi hauria allò propi del jo?

—Així és, Venerable.

—Si hi hagués allò propi del jo, monjos, hi hauria un jo?

—Així és, Venerable.

—Com que en veritat i de fet no es troba, monjos, cap jo ni res que sigui propi del jo, l’afirmació «el món és el jo, en el més enllà esdevindré constant, estable, etern, invariable, i romandré així per sempre» no és una enorme i completa ximpleria?

—Què podria ser, Venerable, si no una enorme i completa ximpleria?

—Què us sembla, monjos, la forma material és constant o inconstant?

—Inconstant, Venerable.

—El que és inconstant, és satisfactori o insatisfactori?

—Insatisfactori, Venerable.

—El que és inconstant, insatisfactori i variable, és possible considerar-ho així: «Això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»?

—No, Venerable.

—Què us sembla, monjos, les sensacions...etc...els conceptes...etc...les emocions...etc...el pensament són constants o inconstants?

—Inconstants, Venerable.

—El que és inconstant, és satisfactori o insatisfactori?

—Insatisfactori, Venerable.

—El que és inconstant, insatisfactori i variable, és possible considerar-ho així: «Això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»?

—No, Venerable.

—Per tant, monjos, qualsevol forma material passada, present o futura, interior o exterior, basta o fina, inferior o superior, llunyana o propera, s’ha de veure tal com és amb el discerniment apropiat: «Això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo». Qualsevol sensació...etc... qualsevol concepte...etc...qualsevol emoció...etc...qualsevol pensament passat, present o futur, interior o exterior, bast o fi, inferior o superior, llunyà o proper, s’ha de veure tal com és amb el discerniment apropiat: «Això no és meu, jo no sóc això, això no és el meu jo».

Amb aquesta contemplació, monjos, el deixeble que escolta els nobles perd l’interès en la forma material, perd l’interès en la sensació, perd l’interès en el concepte, perd l’interès en les emocions, perd l’interès en el pensament, i per la manca d’interès es desapassiona, pel desapassionament s’allibera. En l’alliberament hi ha el coneixement «alliberat». I sap: «El naixement ha estat destruït, s’ha acabat l’aprenentatge, el deure està complert, aquest estat és irreversible». D’aquest monjo es diu que ha aixecat la barrera, que ha acabat el viatge, que ha arrencat la columna, que està sense guarda, és un noble que ha abaixat la bandera, que ha deixat la càrrega, que està deslligat.

De quina manera, monjos, ha aixecat la barrera? El monjo ha abandonat la ignorància, li ha tallat l’arrel, l’ha deixat buida com una palmera, l’ha anorreat i no pot tornar a sorgir. Així, monjos, el monjo ha aixecat la barrera.

De quina manera, monjos, el monjo ha acabat el viatge? El monjo ha abandonat el cercle de la repetició del naixement, li ha tallat l’arrel, l’ha deixat buit com una palmera, l’ha anorreat i no pot tornar a sorgir. Així, monjos, el monjo ha acabat el viatge.

De quina manera, monjos, el monjo ha arrencat la columna? El monjo ha abandonat la set, li ha tallat l’arrel, l’ha deixat buida com una palmera, l’ha anorreat i no pot tornar a sorgir. Així, monjos, el monjo ha arrencat la columna.

De quina manera, monjos, el monjo està fora de la presó? El monjo ha abandonat els cinc lligams inferiors, els ha tallat l’arrel, els ha deixat buits com una palmera, els ha anorreat i no poden tornar a sorgir. Així, monjo, el monjo està fora de la presó.

De quina manera, monjos, el monjo és un noble que ha abaixat la bandera, que ha deixat la càrrega, que està deslligat? El monjo ha abandonat el concepte del jo, li ha tallat l’arrel, l’ha deixat buit com una palmera, l’ha anorreat i no pot tornar a sorgir. Així, monjos, el monjo és un noble que ha abaixat la bandera, que ha deixat la càrrega, que està deslligat.

El monjo que té la ment alliberada per aquest mètode, ni els déus amb Inda, Brahmà i Pajàpati, encara que el busquin, no poden arribar fins a ell i dir: «El pensament del Realitzat té aquest suport.» I això, per quin motiu? Perquè jo dic que el Realitzat és imperceptible en aquesta vida. Com que dic això, monjos, com que explico això, alguns ascetes i brahmans em malinterpreten amb afirmacions buides, vanes, incertes i irreals: «L’asceta Gótama es un nihilista que ensenya l’anorreament, la destrucció, la desaparició de l’ésser que existeix.» Tot i que jo, monjos, no declaro això, aquests venerables ascetes i brahmans em malinterpreten amb afirmacions buides, vanes, incertes i irreals: «L’asceta Gótama es un nihilista que ensenya l’anorreament, la destrucció, la desaparició de l’ésser que existeix». Tant abans com ara, monjos, jo només he ensenyat el sofriment i la fi del sofriment. I si els altres insulten, critiquen, provoquen i assetgen el Realitzat, en ell no hi ha ofensa, depressió ni ira.

I si els altres lloen, respecten, honoren i veneren el Realitzat, en ell no hi ha joia, satisfacció ni exaltació. Si els altres lloen, respecten, honoren i veneren el Realitzat, ell pensa: «aquests actes me’ls fan per allò que abans ha estat comprès». Per això, monjos, també vosaltres, si els altres us insulten, us critiquen, us provoquen i us assetgen, que no us sigui motiu d’ofensa, depressió ni ira. Per això, monjos, també vosaltres, si els altres us lloen, us respecten, us honoren i us veneren, que no us sigui motiu de joia, satisfacció ni exaltació. Per això, monjos, també vosaltres, si els altres us lloen, us respecten, us honoren i us veneren, penseu: «Aquests actes me’ls fan per allò que abans ha estat comprès».

Per això, monjos, el que no és vostre, abandoneu-ho; el que abandoneu us aportarà benestar i felicitat durant molt de temps. Què és el que no és vostre, monjos? La forma material, monjos, no és vostra, abandoneu-la; quan l’abandoneu, us aportarà benestar i felicitat durant molt de temps. “La sensació, monjos, no és vostra, abandoneu-la; quan l’abandoneu, us aportarà benestar i felicitat durant molt de temps. “El concepte, monjos, no és vostre, abandoneu-lo; quan l’abandoneu, us aportarà benestar i felicitat durant molt de temps. “Les emocions, monjos, no són vostres, abandoneu-les; quan les abandoneu, us aportaran benestar i felicitat durant molt de temps. “El pensament, monjos, no és vostre, abandoneu-lo; quan l’abandoneu, us aportarà benestar i felicitat durant molt de temps. Què us sembla, monjos: en aquest Bosc de Jeta la gent agafa herba, troncs, branques i fulles, o les crema o en fa qualsevol cosa. És que potser penseu: «La gent ens agafa, ens crema o fa de nosaltres el que vol»?

—No, Venerable.

—I això, per quin motiu?

—Perquè això no som nosaltres ni és nostre.

—Així doncs, monjos, el que no és vostre, abandoneu-ho; el que abandoneu us aportarà benestar i felicitat durant molt de temps. Què és el que no és vostre, monjos? La forma material, monjos, no és vostra, abandoneu-la; quan l’abandoneu, us aportarà benestar i felicitat durant molt de temps. La sensació...etc...el concepte...etc...les emocions...etc...el pensament, monjos, no és vostre, abandoneu-lo; quan l’abandoneu, us aportarà benestar i felicitat durant molt de temps.

Us he explicat bé una doctrina, monjos, que és clara, oberta, evident i exacta. En la doctrina que us he explicat bé, monjos, i que és clara, oberta, evident i exacta, els monjos acomplerts, que han destruït els efluents, que s’han perfeccionat, que han fet el que s’ha de fer, que han deixat anar la càrrega i han assolit l’objectiu, que han tallat els lligams amb l’existència i s’han alliberat perquè han comprès bé, no tenen retorn per descobrir. Us he explicat bé una doctrina, monjos, que és clara, oberta, evident i exacta. En la doctrina que us he explicat bé, monjos, i que és clara, oberta, evident i exacta, tots els monjos que han abandonat els cinc lligams inferiors reneixen com a divinitats i després arriben a la cessació final, sense tornar a aquest món. Us he explicat bé una doctrina, monjos, que és clara, oberta, evident i exacta. En la doctrina que us he explicat bé, monjos, i que és clara, oberta, evident i exacta, tots els monjos que abandonen els tres lligams i atenuen la passió, l’aversió i l’ofuscació, tornen una vegada i, quan han tornat només una vegada a aquest món, posen fi al sofriment. Us he explicat bé una doctrina, monjos, que és clara, oberta, evident i exacta. En la doctrina que us he explicat bé, monjos, i que és clara, oberta, evident i exacta, tots els monjos que han abandonat els tres lligams, han entrat al corrent i no poden tornar enrere, tenen per destí segur el desvetllament. Us he explicat bé una doctrina, monjos, que és clara, oberta, evident i exacta. En la doctrina que us he explicat bé, monjos, i que és clara, oberta, evident i exacta, tots els monjos que segueixen els ensenyaments i els segueixen amb confiança tenen per destí el desvetllament. Us he explicat bé una doctrina, monjos, que és clara, oberta, evident i exacta. En la doctrina que us he explicat bé, monjos, i que és clara, oberta, evident i exacta, tots els que em tenen tan sols confiança, tan sols amor, tenen per destí els mons celestials.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.