Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Rājagaha, al boscatge de bambús, al santuari dels esquirols. Llavors, diversos monjos de la terra natal del Benaventurat, havent passat l’estació de pluges allà, van anar a on estava el Benaventurat,se li aproparen i després d’oferir-li els seus respectes, s’assegueren a un costat.

El Benaventurat, dirigint-se a ells els digué:

—Monjos, d’entre els monjos de la meva terra natal, qui és el més respectat pels monjos companys en la vida de santedat, del qual es diu que: Conformant-se ell mateix amb poc, parla als monjos de conformar-se amb poc; estant ell mateix content, parla als monjos d’estar content; apartant-se ell mateix, parla als monjos de l’apartament; abstenint-se d’alternar amb altres, parla als monjos d’abstenir-se d’alternar amb altres; ple ell mateix d’energia, parla als monjos de promoure energies; sent ell mateix de virtut perfecta, parla als monjos de perfeccionar la virtut; tenint ell mateix una concentració perfecta, parla als monjos de perfeccionar la concentració; tenint ell mateix una saviesa perfecta, parla als monjos de perfeccionar la saviesa; havent assolit ell mateix el perfecte alliberament, parla als monjos de perfeccionar l’alliberament; havent assolit ell mateix la visió i el coneixement perfectes de l’alliberament, parla als altres monjos de perfeccionar la visió i el coneixement de l’alliberament; és un que aconsella, alliçona, fa veure, motiva, omple d’entusiasme i anima els seus companys en la vida de santedat?

—Venerable senyor, és el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta, el qui en la vostra terra natal és respectat d’aquesta manera pels monjos companys en la vida de santedat.

En aquella ocasió, el venerable Sāriputta estava assegut a prop del Benaventurat. Llavors, el venerable Sāriputta pensà:

—És un bé pel venerable Puṇṇa Mantāṇiputta, és un gran bé pel venerable Puṇṇa Mantāṇiputta que els seus savis companys en la vida de santedat l’elogiïn de tal manera quan estan davant del mestre. Tant de bo pugui trobar-me en alguna ocasió amb el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta i pugui conversar amb ell.

Llavors el Benaventurat, després de residir a Rājagaha tot el temps que va voler, es posà en camí i en varies jornades arribà a Sāvatthī. Allà prengué residència a l’arbreda de Jeta, al parc d’Anāthapiṇḍika.

Heus aquí que el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta escoltà la notícia: El Benaventurat ha arribat a Sāvatthī, allà resideix en l’arbreda de Jeta, al parc d’Anāthapiṇḍika.

Llavors, el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta ordenà el seu dormitori, agafà el seu bol i el seu mantell, i es posà en camí cap a Sāvatthī. En varies jornades arribà a Sāvatthī, a l’arbreda de Jeta, al parc d’Anāthapiṇḍika. Va anar a on estava el Benaventurat, se li apropà, li oferí els seus respectes i s’assegué a un costat. Quan fou assegut, el Benaventurat l’instruí, el motivà, l’omplí d’entusiasme i l’animà parlant-li de l’Ensenyança.

Llavors, el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta, instruït, motivat, ple d’entusiasme i animat pel discurs del Buddha sobre l’Ensenyança, havent-se complagut i gaudit amb les seves paraules, s’aixecà, li oferí els seus respectes i, mantenint-se a la seva dreta, es retirà a l’arbreda que anomenaven del cec per passar el dia.

Llavors, un monjo fou a on estava el venerable Sāriputta, se li apropà i li digué:

—Amic Sāriputta, el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta, al qui sempre alabes, ha estat instruït, motivat, entusiasmat i animat pel discurs del Buddha sobre l’Ensenyança. Havent-se complagut i gaudit amb les seves paraules, s’ha aixecat, ha ofert els seus respectes i mantenint el Buddha a la seva dreta, acaba de retirar-se a l’arbreda del cec per passar el dia.

Llavors, el venerable Sāriputta, prenent una estora per asseure’s, seguí ràpidament al venerable Puṇṇa Mantāṇiputta sense perdre’l de vista. El venerable Puṇṇa Mantāṇiputta, quan fou a l’arbreda del cec, s’assegué també al peu d’un arbre per passar el dia. Al caure la tarda, el venerable Sāriputta, conclòs el seu retir, s’apropà al venerable Puṇṇa Mantāṇiputta i intercanvià salutacions amb ell. Acabada aquella conversa amigables i cortesa, s’assegué a un costat. Quan fou assegut, el venerable Sāriputta va dir així al venerable Puṇṇa Mantāṇiputta:

—Amic, es practica la vida de santedat amb el Benaventurat?

—Amic, així és.

—Amic, es practica la vida de santedat amb el Benaventurat per purificar la virtut?

—Amic, no és per això.

—Es practica la vida de santedat amb el Benaventurat per purificar la ment?

—No és per això.

—Es practica la vida de santedat amb el Benaventurat per purificar la opinió?

—No és per això.

—Es practica la vida de santedat amb el Benaventurat per purificar-se superant el dubte?

—No és per això.

—Es practica la vida de santedat amb el Benaventurat per purificar el coneixement i la visió d’allò que és i no és el camí?

—No és per això.

—Es practica la vida de santedat amb el Benaventurat per purificar el coneixement i la visió del sender?

—No és per això.

—Es practica la vida de santedat amb el Benaventurat per purificar el coneixement i la visió?

—No és per això.

—Amic, quan et pregunto si la pràctica de la vida de santedat amb el Benaventurat és per purificar la virtut, per purificar la ment, per purificar la opinió, per purificar-se superant el dubte, per purificar el coneixement i la visió d’allò que és i no és el camí, per purificar el coneixement i la visió del sender, per purificar el coneixement i la visió, sempre em contestes que no és per això.

Doncs, per a què es practica llavors la vida de santedat amb el Benaventurat?

—Doncs, amic, es practica la vida de santedat amb el Benaventurat per assolir el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

—Llavors, amic, és la purificació de la virtut el Nibbāna definitiu i sense aferrament?

—No, amic, no és aixó.

—Llavors, és la purificació de la ment el Nibbāna definitiu i sense aferrament?

—No, no és això.

—Llavors, és la purificació de la opinió el Nibbāna definitiu i sense aferrament?

—No, no és això.

—Llavors, és la purificació que supera el dubte el Nibbāna definitiu i sense aferrament?

—No, no és això.

—Llavors, és la purificació del coneixement i la visió d’allò que és i no és el camí el Nibbāna definitiu i sense aferrament?

—No, no és això.

—Llavors, és la purificació del coneixement i la visió del sender el Nibbāna definitiu i sense aferrament?

—No, no és això.

—Llavors, és la purificació del coneixement i la visió el Nibbāna definitiu i sense aferrament?

—No, no és això.

—Però amic, es pot assolir el Nibbāna definitiu i sense aferrament sense aquestes purificacions?

—No amic, no es pot.

—Amic, quan et pregunto si el Nibbāna definitiu i sense aferrament és la purificació de la virtut, la purificació de la ment, la purificació de la opinió, la purificació que supera el dubte, la purificació del coneixement i la visió d’allò que és i no és el camí, la purificació del coneixement i la visió del sender, la purificació del coneixement i la visió, sempre em contestes que no és això.

I quan et pregunto si es pot assolir el Nibbāna definitiu i sense aferrament sense aquestes purificacions, em contestes que no es pot. Amic, com he d’entendre el significat de les teves paraules?

—Amic, si el Benaventurat hagués dit que la purificació de la virtut és el Nibbāna definitiu i sense aferrament, llavors hauria dit que quelcom amb aferrament és el mateix que el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

Amic, si el Benaventurat hagués dit que la purificació de la ment és el Nibbāna definitiu i sense aferrament, llavors hauria dit que quelcom amb aferrament és el mateix que el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

Amic, si el Benaventurat hagués dit que la purificació de la opinió és el Nibbāna definitiu i sense aferrament, llavors hauria dit que quelcom amb aferrament és el mateix que el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

Amic, si el Benaventurat hagués dit que la purificació que supera el dubte és el Nibbāna definitiu i sense aferrament, llavors hauria dit que quelcom amb aferrament és el mateix que el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

Amic, si el Benaventurat hagués dit que la purificació del coneixement i la visió d’allò que és i no és el camí és el Nibbāna definitiu i sense aferrament, llavors hauria dit que quelcom amb aferrament és el mateix que el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

Amic, si el Benaventurat hagués dit que la purificació del coneixement i la visió del sender és el Nibbāna definitiu i sense aferrament, llavors hauria dit que quelcom amb aferrament és el mateix que el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

Amic, si el Benaventurat hagués dit que la purificació del coneixement i la visió és el Nibbāna definitiu i sense aferrament, llavors hauria dit que quelcom amb aferrament és el mateix que el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

Amic, si el Nibbāna definitiu i sense aferrament es pogués assolir sense aquestes purificacions, llavors, l’home comú, sense haver assolit aquestes purificacions, podria assolir el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

Amic, et posaré un símil, atès que els homes savis entenen el significat de les paraules mitjançant els símils.

Imagina que el rei Pasenadi de Kosala, estant a Sāvatthī, ha de marxar urgentment per fer quelcom a Sāketa. Entre Sāvatthī i Sāketa hi ha set cotxes de cavalls preparats pel viatge. Llavors, el rei Pasenadi de Kosala surt per la porta del seu palau, puja al primer cotxe de cavalls i marxa cap a Sāvatthī. Gràcies al primer cotxe de cavalls arriba fins on està el segon. Baixa del primer cotxe de cavalls i puja al segon. Gràcies al segon cotxe de cavalls arriba on està el tercer.

Baixa del segon cotxe de cavalls i puja al tercer. Gràcies al tercer cotxe de cavalls arriba al quart. Baixa del tercer cotxe de cavalls i puja al quart. Gràcies al quart cotxe de cavalls arriba al cinquè. Baixa del quart cotxe de cavalls i puja al cinquè. Gràcies al cinquè cotxe de cavalls arriba al sisè. Baixa del cinquè cotxe de cavalls i puja al sisè. Gràcies al sisè cotxe de cavalls arriba al setè. Baixa del sisè cotxe de cavalls i puja al setè. Gràcies al setè cotxe de cavalls arriba fins la porta del palau de Sāketa. Quan és al palau de Sāketa, els seus ministres,a mics i parents li pregunten: Senyor, has arribat a Sāketa des de Sāvatthī gràcies a aquest cotxe de cavalls?

Amic, com hauria de respondre el rei Pasenadi de Kosala per a què la resposta fos correcta?

—Amic, per a què la resposta fos correcta, el rei Pasenadi de Kosala hauria de contestar així: Estant a Sāvatthī, vaig haver de marxar urgentment per fer quelcom a Sāketa. Entre Sāvatthī i Sāketa hi havia set cotxes de cavalls preparats pel viatge. Llavors, sortint per la porta del palau, vaig pujar al primer cotxe de cavalls i vaig marxar cap a Sāvatthī. Gràcies al primer cotxe de cavalls vaig arribar a on estava el segon. Vaig baixar de primer cotxe de cavalls i vaig pujar al segon. Gràcies al segon cotxe de cavalls vaig arribar fins a on estava el tercer. Vaig baixar del segon cotxe de cavalls i vaig pujar al tercer. Gràcies al tercer cotxe de cavalls vaig arribar fins a on estava el quart. Vaig baixar del tercer cotxe de cavalls i vaig pujar al quart. Gràcies al quart cotxe de cavalls vaig arribar fins a on estava el cinquè. Vaig baixar del quart cotxe de cavalls i vaig pujar al cinquè. Gràcies al cinquè cotxe de cavalls vaig arribar fins a on estava el sisè. Vaig baixar del cinquè cotxe de cavalls i vaig pujar al sisè. Gràcies al sisè cotxe de cavalls vaig arribar fins a on estava el setè. Vaig baixar del sisè cotxe de cavalls i vaig pujar al setè. Gràcies al setè cotxe de cavalls vaig arribar fins a la porta del palau de Sāketa.

Amic, així hauria de contestar el rei Pasenadi de Kosala per a què la resposta fos correcta.

—Amic, doncs, de la mateixa manera, la purificació de la virtut és per a poder purificar la ment; la purificació de la ment és per a poder purificar la opinió; la purificació de la opinió és per a poder arribar a la purificació que supera el dubte; la purificació que supera el dubte és per a poder purificar el coneixement i la visió d’allò que és i no és el camí; la purificació del coneixement i la visió d’allò que és i no és el camí és per a poder purificar el coneixement i la visió del sender; la purificació del coneixement i la visió del sender és per a poder purificar el coneixement i la visió; la purificació del coneixement i la visió, és per a poder assolir el Nibbāna definitiu i sense aferrament.

I, amic, és per assolir el Nibbāna definitiu i sense aferrament pel que es practica la vida de santedat amb el Benaventurat.

Dit això, el venerable Sāriputta digué així al venerable Puṇṇa Mantāṇiputta:

—Venerable senyor, quin és el vostre nom i com us anomenen els vostres companys en la vida de santedat?

—Amic, el meu nom és Puṇṇa, i els meus companys en la vida de santedat m’anomenen Mantāṇiputta.

—Meravellós amic! Extraordinari amic! Com a deixeble instruït que coneix bé les ensenyances del seu mestre, així respon el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta punt per punt a les molt profundes preguntes que li fan.

És un bé pels seus companys en la vida de santedat, és un gran bé per a ells tenir l’oportunitat de veure i honorar al venerable Puṇṇa Mantāṇiputta.

Encara que per tenir aquesta oportunitat de veure’l i honorar-lo aquests companys en la vida de santedat haguessin de portar el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta alçat a l’aire assegut en un coixí sobre els seus caps, seria un bé per a ells, un gran bé per a ells. És un bé també per a nosaltres, és un gran bé per a nosaltres poder veure i honorar el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta.

Dit això, el venerable Puṇṇa Mantāṇiputta digué així al venerable Sāriputta:

—Venerable senyor, quin és el vostre nom i com us anomenen els vostres companys en la vida de santedat?

—Amic, el meu nom és Upatissa, i els meus companys en la vida de santedat m’anomenen Sāriputta.

—Desconeixíem que estàvem aconsellant al venerable Sāriputta, l’honorable deixeble que és com el mateix Mestre. Si haguéssim sabut que es tractava del venerable Sāriputta, no hauríem parlat tant.

Meravellós, amic! Extraordinari, amic! Com a deixeble instruït que coneix bé les ensenyances del seu mestre, així formula el venerable Sāriputta punt per punt molt profundes preguntes.

És un bé pels seus companys en la vida de santedat, és un gran bé per a ells tenir l’oportunitat de veure i honorar al venerable Sāriputta.

Encara que per tenir aquesta oportunitat de veure’l i honorar-lo aquests companys en la vida de santedat haguessin de portar el venerable Sāriputta alçat a l’aire assegut en un coixí sobre els seus caps, seria un bé per a ells, un gran bé per a ells. És un bé també per a nosaltres, és un gran bé per a nosaltres poder veure i honorar el venerable Sāriputta.

Així fou com aquests dos grans éssers es congratularen mútuament de les seves paraules.