Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Aleshores, el Benaurat, a primera hora del dia, després de vestir-se, va agafar el bol i el mantell i va entrar a Sàvatthi per demanar almoina. Aleshores, un grup de monjos van anar a veure el germà Ananda i li van dir:

—Fa molt de temps, germà Ananda, que no hem sentit exposar la doctrina directament el Benaurat. Seria bo, germà Ananda, que poguéssim sentir-lo.

—Doncs aneu fins al monestir del brahman Ràmmaka; segurament allà podreu sentir directament el Benaurat exposar la doctrina.

—D’acord, germà— van respondre els monjos al germà Ananda.

Aleshores, el Benaurat, després d’anar a demanar almoina a Sàvatthi, en acabar l’àpat, va endreçar el bol i es va adreçar al germà Ananda:

—Vinga, Ananda, anem al palau de Migaramatà del Parc de l’Est a passar el dia.

—D’acord, Venerable— va respondre el germà Ananda al Benaurat. Aleshores, el Benaurat, juntament amb Ananda, va anar fins al palau de Migaramatà del Parc de l’Est a passar el dia. Aleshores, el Benaurat, al vespre, en sortir del recés meditatiu, es va adreçar al germà Ananda:

—Vinga, Ananda, anem a la bassa del Parc de l’Est a banyar-nos.

—D’acord, Venerable— va respondre el germà Ananda al Benaurat.

Aleshores, el Benaurat, juntament amb Ananda, es va anar a banyar a la bassa del Parc de l’Est. Després de banyar-se, va sortir de l’aigua i s’estava dret amb una sola peça de roba, eixugant-se el cos. Aleshores, el germà Ananda va dir això al Benaurat:

—El monestir del brahman Ràmmaka no ens queda gaire lluny, Venerable. El monestir del brahman Ràmmaka és agradable, Venerable. El monestir del brahman Ràmmaka és plaent, Venerable. Estaria bé, Venerable, que el Benaurat s’arribés al monestir del brahman Ràmmaka per compassió.

El Benaurat va assentir en silenci.Aleshores, el Benaurat va anar fins al monestir del brahman Ràmmaka. En aquella hora, al monestir del brahman Ràmmaka, els monjos estaven reunits exposant la doctrina. Aleshores, el Benaurat es va quedar darrera el llindar de la porta, esperant el final de l’exposició. Quan va veure que s’estava acabant, es va aclarir la gola i va trucar a la porta. Els monjos van obrir la porta al Benaurat. Aleshores, el Benaurat va entrar al monestir del brahman Ràmmaka i va seure en un seient que estava preparat. Quan es va haver assegut, el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Per quin tema estàveu reunits, monjos? Quina conversa s’ha interromput?

—Ens estàvem referint precisament al Benaurat quan s’ha interromput l’exposició de la doctrina, i aleshores ha arribat el Benaurat.

—Molt bé, monjos. És bo que vosaltres, joves que heu passat de la vida domèstica a la vida sense llar perquè teniu confiança, us reuniu per exposar la doctrina. Quan estigueu reunits, he de fer una d’aquestes dues coses: exposar la doctrina o mantenir el noble silenci.

Hi ha, monjos, dues cerques: la cerca noble i la cerca innoble.

Quina és, monjos, la cerca innoble? Posem per cas, monjos, que algú, estant ell mateix subjecte al naixement, cerca allò que també està subjecte al naixement; estant ell mateix subjecte a l’envelliment, cerca allò que també està subjecte a l’envelliment; estant ell mateix subjecte a la malaltia, cerca allò que també està subjecte a la malaltia; estant ell mateix subjecte a la mort, cerca allò que també està subjecte a la mort; estant ell mateix subjecte al patiment, cerca allò que també està subjecte al patiment; estant ell mateix subjecte a l’aflicció, cerca allò que també està subjecte a l’aflicció.

De què es diu, monjos, que està subjecte al naixement? Fills i dona, monjos, estan subjectes al naixement; esclaus i esclaves estan subjectes al naixement; xais i cabres estan subjectes al naixement; aviram i porcs estan subjectes al naixement; elefants, bous, cavalls i ‎mules estan subjectes al naixement; or i plata estan subjectes al naixement. Com que aquests punts de suport estan subjectes al naixement, aquell que es deixa seduir, atrapar i lligar per ells, estant ell mateix subjecte al naixement, cerca allò que també està subjecte al naixement.

De què es diu, monjos, que està subjecte a l’envelliment? Fills i dona, monjos, estan subjectes a l’envelliment; esclaus i esclaves estan subjectes a l’envelliment; xais i cabres estan subjectes a l’envelliment; aviram i porcs estan subjectes a l’envelliment; elefants, bous, cavalls i ‎mules estan subjectes a l’envelliment; or i plata estan subjectes a l’envelliment. Com que aquests punts de suport estan subjectes a l’envelliment, aquell que es deixa seduir, atrapar i lligar per ells, estant ell mateix subjecte a l’envelliment, cerca allò que també està subjecte a l’envelliment.

De què es diu, monjos, que està subjecte a la malaltia? Fills i dona, monjos, estan subjectes a la malaltia; esclaus i esclaves estan subjectes a la malaltia; xais i cabres estan subjectes a la malaltia; aviram i porcs estan subjectes a la malaltia; elefants, bous, cavalls i ‎mules estan subjectes a la malaltia; or i plata estan subjectes a la malaltia. Com que aquests punts de suport estan subjectes a la malaltia, aquell que es deixa seduir, atrapar i lligar per ells, estant ell mateix subjecte a la malaltia, cerca allò que també està subjecte a la malaltia.

De què es diu, monjos, que està subjecte a la mort? Fills i dona, monjos, estan subjectes a la mort; esclaus i esclaves estan subjectes a la mort; xais i cabres estan subjectes a la mort; aviram i porcs estan subjectes a la mort; elefants, bous, cavalls i ‎mules estan subjectes a la mort; or i plata estan subjectes a la mort. Com que aquests punts de suport estan subjectes a la mort, aquell que es deixa seduir, atrapar i lligar per ells, estant ell mateix subjecte a la mort, cerca allò que també està subjecte a la mort.

De què es diu, monjos, que està subjecte al patiment? Fills i dona, monjos, estan subjectes al patiment; esclaus i esclaves estan subjectes al patiment; xais i cabres estan subjectes al patiment; aviram i porcs estan subjectes al patiment; elefants, bous, cavalls i ‎mules estan subjectes al patiment; or i plata estan subjectes al patiment. Com que aquests punts de suport estan subjectes al patiment, aquell que es deixa seduir, atrapar i lligar per ells, estant ell mateix subjecte al patiment, cerca allò que també està subjecte al patiment.

De què es diu, monjos, que està subjecte a l’aflicció? Fills i dona, monjos, estan subjectes a l’aflicció; esclaus i esclaves estan subjectes a l’aflicció; xais i cabres estan subjectes a l’aflicció; aviram i porcs estan subjectes a l’aflicció; elefants, bous, cavalls i ‎mules estan subjectes a l’aflicció; or i plata estan subjectes a l’aflicció. Com que aquests punts de suport estan subjectes a l’aflicció, aquell que es deixa seduir, atrapar i lligar per ells, estant ell mateix subjecte a l’aflicció, cerca allò que també està subjecte a l’aflicció. Aquesta és, monjos, la cerca innoble.

Quina és, monjos, la cerca noble? Posem per cas, monjos, que algú, estant ell mateix subjecte al naixement, veu l’inconvenient que hi ha en la subjecció al naixement i cerca la cessació, la suprema seguretat on no hi ha naixement; estant ell mateix subjecte a l’envelliment, veu l’inconvenient que hi ha en la subjecció a l’envelliment i cerca la cessació, la suprema seguretat on no hi ha envelliment; estant ell mateix subjecte a la malaltia, veu l’inconvenient que hi ha en la subjecció a la malaltia i cerca la cessació, la suprema seguretat on no hi ha malaltia; estant ell mateix subjecte a la mort, veu l’inconvenient que hi ha en la subjecció a la mort i cerca la cessació, la suprema seguretat on no hi ha mort; estant ell mateix subjecte al patiment, veu l’inconvenient que hi ha en la subjecció al patiment i cerca la cessació, la suprema seguretat on no hi ha patiment; estant ell mateix subjecte a l’aflicció, veu l’inconvenient que hi ha en la subjecció a l’aflicció i cerca la cessació, la suprema seguretat on no hi ha aflicció. Aquesta és, monjos, la cerca noble.

Jo també, monjos, abans del desvetllament, quan estava destinat al desvetllament però no desvetllat, estant jo mateix subjecte al naixement, cercava allò que està subjecte al naixement, estant jo mateix subjecte a l’envelliment, cercava allò que està subjecte a l’envelliment, estant jo mateix subjecte a la malaltia, cercava allò que està subjecte a la malaltia, estant jo mateix subjecte a la mort, cercava allò que està subjecte a la mort, estant jo mateix subjecte al patiment, cercava allò que està subjecte al patiment, estant jo mateix subjecte a l’aflicció, cercava allò que està subjecte a l’aflicció. I vaig pensar: «¿Com és que, estant jo mateix subjecte al naixement, cerco allò que està subjecte al naixement; estant jo mateix subjecte a l’envelliment, cerco allò que està subjecte a l’envelliment; estant jo mateix subjecte a la malaltia, cerco allò que està subjecte a la malaltia; estant jo mateix subjecte a la mort, cerco allò que està subjecte a la mort; estant jo mateix subjecte al patiment, cerco allò que està subjecte al patiment; estant jo mateix subjecte a l’aflicció, cerco allò que està subjecte a l’aflicció?» I si, ja que estic jo mateix subjecte al naixement, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció al naixement, cerqués la cessació, la suprema seguretat on no hi ha naixement? I si, ja que estic jo mateix subjecte a l’envelliment, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a l’envelliment, cerqués la cessació, la suprema seguretat on no hi ha envelliment? I si, ja que estic jo mateix subjecte a la malaltia, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a la malaltia, cerqués la cessació, la suprema seguretat on no hi ha malaltia? I si, ja que estic jo mateix subjecte a la mort, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a la mort, cerqués la cessació, la suprema seguretat on no hi ha mort? I si, ja que estic jo mateix subjecte al patiment, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció al patiment, cerqués la cessació, la suprema seguretat on no hi ha patiment? I si, ja que estic jo mateix subjecte a l’aflicció, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a l’aflicció, cerqués la cessació, la suprema seguretat on no hi ha aflicció?

I un dia, monjos, essent només un noi de cabell ben negre, en la primera edat, dotat amb la gràcia de la joventut, tot i que el pare i la mare no ho volien i ploraven amb la cara xopa de llàgrimes, em vaig tallar cabells i barba, em vaig posar l’hàbit groc i vaig fer el pas a la vida sense llar. Així, quan vaig haver fet el pas, buscant el que és beneficiós, anant a la recerca de l’insuperable estat de pau perfecta, vaig anar a trobar Alara Kalama i li vaig dir: “Germà Kalama, vull seguir la vida monàstica en aquesta doctrina i disciplina.” En sentir això, monjos, Alara Kalama em va dir: “Queda’t, germà. Aquesta doctrina és tal que un home intel·ligent, si té un mestre, en poc temps pot arribar a comprendre-la per experiència pròpia.” I jo, príncep, en ben poc temps, ràpidament, vaig aprendre aquella doctrina, fins al punt que només de boca, només de repetició, recitava la fórmula del coneixement, donava fe de l’antiga afirmació «conec i veig». Jo ho feia i altres també. I vaig pensar: «No és només perquè hi creu que Alara Kalama diu que ha comprès aquesta doctrina per experiència pròpia. Segur que Alara Kalama viu en el coneixement i la visió d’aquesta doctrina.»

Aleshores jo, Aggivessana, vaig anar a veure Alara Kalama i li vaig dir: “Fins a quin punt ens declares, germà Kalama, que has comprès aquesta doctrina per experiència pròpia?” Quan li vaig dir això, monjos, Alara Kalama va proclamar l’esfera del no-res. I vaig pensar: «No només Alara Kalama té confiança, jo també tinc confiança. No només Alara Kalama té energia, jo també tinc energia. No només Alara Kalama té atenció, jo també tinc atenció. No només Alara Kalama té concentració, jo també tinc concentració. No només Alara Kalama té discerniment, jo també tinc discerniment. I si m’esforcés comprendre per experiència pròpia aquesta doctrina que Alara Kalama diu que ha comprès per experiència pròpia?» I jo, monjos, en molt poc temps, molt ràpidament, vaig comprendre-la per experiència pròpia.

Aleshores, vaig anar a veure Alara Kalama i li vaig dir:“És fins a aquest punt, germà Kalama, que declares que has comprès aquesta doctrina per experiència pròpia?” “Fins a aquest punt, germà, declaro que he comprès aquesta doctrina per experiència pròpia.” “Fins a aquest punt, germà, jo també declaro que he comprès aquesta doctrina per experiència pròpia.” “Quina sort, germà, quina bona sort és tenir un company de pràctica com aquest! La doctrina que declaro que he comprès per experiència pròpia és la doctrina que tu has comprès per experiència pròpia. La doctrina que tu has comprès per experiència pròpia és la doctrina que jo declaro que he comprès per experiència pròpia. La doctrina que jo conec tu també la coneixes. La doctrina que tu coneixes, jo també la conec. Tal com jo sóc, tu també ets. Tal com tu ets, jo també sóc. I ara, germà, guiem aquest grup tots dos plegats.” Així, monjos, Alara Kalama em va fer el gran honor de posar-me a mi, que era el deixeble, al mateix nivell que ell, que era el mestre. I vaig pensar: «Aquest ensenyament que porta fins a l’esfera del no-res no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.» I com que considerava que aquell ensenyament no era suficient, ja no m’interessava i vaig marxar.

I, buscant el que és beneficiós, anant a la recerca de l’insuperable estat de pau perfecta, vaig anar a trobar Údaka Ramaputta i li vaig dir: “Germà, vull seguir la vida monàstica en aquesta doctrina i disciplina.” En sentir això, monjos, Údaka Ramaputta em va dir: “Queda’t, germà. Aquesta doctrina és tal que un home intel·ligent, si té un mestre, en poc temps pot arribar a comprendre-la per experiència pròpia.” I jo, príncep, en ben poc temps, ràpidament, vaig aprendre aquella doctrina, fins al punt que només de boca, només de repetició, recitava la fórmula del coneixement, donava fe de l’antiga afirmació «conec i veig». Jo ho feia i altres també. I vaig pensar: «No és només perquè hi creia que Rama deia que havia comprès aquesta doctrina per experiència pròpia. Segur que Rama vivia en el coneixement i la visió d’aquesta doctrina.»

Aleshores jo, monjos, vaig anar a veure Údaka Ramaputta i li vaig dir: “Fins a quin punt, germà, Rama declarava que havia comprès aquesta doctrina per experiència pròpia?” Quan li vaig dir això, monjos, Údaka Ramaputta va proclamar l’esfera on no hi ha percepció ni absència de percepció. I vaig pensar: «No només Rama tenia confiança, jo també tinc confiança. No només Rama tenia energia, jo també tinc energia. No només Rama tenia atenció, jo també tinc atenció. No només Rama tenia concentració, jo també tinc concentració. No només Rama tenia discerniment, jo també tinc discerniment. I si m’esforcés a comprendre per experiència pròpia aquesta doctrina que Rama declarava que havia comprès per experiència pròpia?» I jo, monjos, en molt poc temps, molt ràpidament, vaig comprendre-la per experiència pròpia.

Aleshores, vaig anar a veure Údaka Ramaputta i li vaig dir:“És fins a aquest punt, germà, que Rama declarava que havia comprès aquesta doctrina per experiència pròpia?” “Fins a aquest punt, germà, Rama declarava que havia comprès aquesta doctrina per experiència pròpia.” “Fins a aquest punt, germà, jo també declaro que he comprès aquesta doctrina per experiència pròpia.” “Quina sort, germà, quina bona sort tinc de veure un company de pràctica com aquest! La doctrina que Rama declarava que havia comprès per experiència pròpia és la doctrina que tu has comprès per experiència pròpia. La doctrina que tu has comprès per experiència pròpia és la doctrina que Rama declarava que havia comprès per experiència pròpia. Així, la doctrina que Rama coneixia tu també la coneixes. La doctrina que tu coneixes, Rama també la coneixia. Tal com era Rama, tu també ets. Tal com tu ets, Rama també era. I ara, germà, sigues tu el guia d’aquest grup.” Així, monjos, Údaka Ramaputta, que era el meu company de pràctica, em va fer el gran honor de posar-me a mi en la posició de mestre. I vaig pensar: «Aquest ensenyament que porta fins a l’esfera on no hi ha percepció ni absència de percepció no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació.» I com que considerava que aquell ensenyament no era suficient, ja no m’interessava i vaig marxar.

I, buscant el que és beneficiós, anant a la recerca de l’insuperable estat de pau perfecta, caminava pel país de Màgadha i vaig establir-me al campament d’Uruvelà. Allà vaig veure un bell paratge, on hi havia un bosc deliciós i un riu que fluïa transparent, amb una riba neta i accessible, a poca distància d’un poble. I vaig pensar: «Aquest és un bell paratge; hi ha un bosc deliciós i un riu que flueix transparent, amb una riba neta i accessible, a poca distància del poble. Aquest lloc és prou bo perquè un jove decidit practiqui.» I allà mateix vaig seure, monjos, pensant: «Aquest lloc és prou bo per practicar.»

I, estant jo mateix subjecte al naixement, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció al naixement, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha naixement, vaig assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha naixement; estant jo mateix subjecte a l’envelliment, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a l’envelliment, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha envelliment, vaig assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha envelliment; estant jo mateix subjecte a la malaltia, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a la malaltia, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha malaltia, vaig assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha malaltia; estant jo mateix subjecte a la mort, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a la mort, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha mort, vaig assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha mort; estant jo mateix subjecte al patiment, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció al patiment, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha patiment, vaig assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha patiment; estant jo mateix subjecte a l’aflicció, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a l’aflicció, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha aflicció, vaig assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha aflicció. I vaig tenir el coneixement i la visió: «El meu alliberament és segur, aquest és l’últim naixement, no hi ha més retorn a l’existència.»

I vaig pensar: «He comprès aquesta llei profunda, difícil de veure, difícil d’entendre, definitiva, excel·lent, inextricable, subtil, visible per als savis. Aquesta generació es complau en l’aferrament, gaudeix de l’aferrament, troba goig en l’aferrament. Aquesta generació que es complau en l’aferrament, que gaudeix de l’aferrament, que troba goig en l’aferrament, és difícil que vegi aquest fet: la interdependència condicionada. També aquest fet és difícil de veure: l’apaivagament de totes les emocions, la renúncia a tots els punts de suport, l’eliminació del desig, la indiferència, l’aturament, la cessació. Si ensenyés la veritat, els altres no em farien cas, em cansaria i tindria preocupacions.» Però aleshores se’m van acudir aquests versos, escaients i originals.

“Ha estat difícil de trobar,

com la podria predicar?

Els que estan plens d’odi i delit

no copsaran fàcilment aquesta llei.

El camí contracorrent és amagat,

profund, estret i subtil,

els apassionats no el veuen,

embolcallats per la tenebra.”

En aquell moment, monjos, en considerar-ho, la ment s’inclinava vers la indolència, no vers l’ensenyament. Aleshores, monjos, Brahmà Sahampati, que em va conèixer els pensaments amb la ment, va pensar: «El món es perdrà, el món perirà, perquè la ment del Realitzat, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, s’inclina vers la indolència i no vers l’ensenyament.» Aleshores, monjos, Brahmà Sahampatí, igual que un home fort estira i arronsa el braç, va desaparèixer del món dels déus i va aparèixer davant meu. Aleshores, monjos, Brahmà Sahampatí es va posar el mantell a un costat, em va saludar amb les mans juntes i em va dir: “Que el Benaurat ensenyi la doctrina, que l’Afortunat ensenyi la doctrina. Hi ha éssers que han nascut amb poca pols als ulls, que es perdran si no escolten la doctrina, n’hi pot haver alguns que la comprenguin.” Això va dir, monjos, Brahmā Sahampatí. Havent dit això, va continuar:

“Aparegué entre els de Màgadha antigament,

una doctrina impura, concebuda amb error.

Obre aquesta porta a l’immortal,

que escoltin la doctrina que ha entès aquell que és pur.

Com el que està al cim pelat d’una muntanya

des d’on es veu el món fins l’horitzó

igualment que el Savi que ho veu tot,

que ha abandonat el patiment de la vida

encimbellat al palau de la Veritat,

contempli els que neixen i moren en sofrença.

Que s’alci l’heroi, el guanyador de batalles,

el conductor de caravanes, el lliure de deutes!

Que el Benaurat ensenyi la doctrina,

n’hi haurà alguns que la comprendran.”

Aleshores, monjos, atenent els precs de Brahmà, per compassió vers els éssers vaig contemplar el món amb l’ull obert. En contemplar el món amb l’ull obert, monjos, vaig veure éssers amb poca pols als ulls i amb molta pols als ulls, amb les facultats ràpides i amb les facultats lentes, amb bones qualitats i amb males qualitats, amb molta intel·ligència i amb poca intel·ligència, alguns atemorits de les seves faltes i de l’altre món, alguns no atemorits de les seves faltes i de l’altre món. De la mateixa manera, monjos, que en un estany de lotus blaus, vermells o blancs hi ha flors de lotus blaves, vermelles o blanques que han nascut a l’aigua i hi han crescut sense emergir-ne, submergides del tot en l’aigua; hi ha flors de lotus blaves, vermelles o blanques que han nascut a l’aigua, han crescut sense emergir-ne i s’han quedat arran d’aigua, i hi ha flors de lotus blaves, vermelles o blanques que han nascut i han crescut a l’aigua i han emergit més amunt, sense que l’aigua les amari;així, monjos, en contemplar el món amb l’ull obert, vaig veure éssers amb poca pols i amb molta pols als ulls, amb les facultats ràpides i amb les facultats lentes, amb bones qualitats i amb males qualitats, amb molta intel·ligència i poca intel·ligència, alguns amb temor de les seves faltes i de l’altre món, alguns sense temor de les seves faltes i de l’altre món. Aleshores, monjos, vaig recitar aquesta estrofa a Brahmà Sahampatí:

“Oberta tenen la porta de l’immortal;

aquells que tenen oïda, que hi confiïn;

coneixent la manca de bondat dels homes,

Brahmà, no els he parlat de la doctrina excel·lent.”

Aleshores, monjos, Brahmà Sahampatí va dir: “Ja he intentat convèncer el Benaurat que ensenyi la doctrina”. I, després de saludar-me amb una reverència, va desaparèixer.

Aleshores, monjos, vaig pensar: «A qui ensenyaré la doctrina en primer lloc? Qui podria entendre ràpidament aquesta veritat?» I vaig pensar: «Alara Kalama és un savi acomplert, intel·ligent, que fa molt temps que té poca pols als ulls. I si ensenyés la doctrina primer a Alara Kalama? Segur que ell l’entendria ràpidament.» Aleshores, monjos, una divinitat se’m va acostar i va dir: «Alara Kalama va morir fa set dies, Venerable.» I vaig tenir una visió on vaig saber que Alara Kalama havia mort set dies abans. I vaig pensar això, monjos: «Alara Kalama era un home molt noble. Si hagués sentit aquesta doctrina, segur que l’hauria entès ràpidament.»

Aleshores, monjos, vaig pensar: «A qui ensenyaré la doctrina en primer lloc? Qui podria entendre ràpidament aquesta veritat?» I vaig pensar: «Údaka Ramaputta és un savi acomplert, intel·ligent, que fa molt temps que té poca pols als ulls. I si ensenyés la doctrina primer a Údaka Ramaputta? Segur que ell l’entendria ràpidament.» Aleshores, monjos, una divinitat se’m va acostar i va dir: «Údaka Ramaputta ha mort aquesta nit, Venerable.» I vaig tenir una visió on vaig saber que Údaka Ramaputta havia mort aquella nit. I vaig pensar això, monjos: «Údaka Ramaputta era un home molt noble. Si hagués sentit aquesta doctrina, segur que l’hauria entès ràpidament.»

Aleshores, monjos, vaig pensar: «A qui ensenyaré la doctrina en primer lloc? Qui podria entendre ràpidament aquesta veritat?» I vaig pensar: «Estic molt agraït als cinc companys monjos que em van fer costat quan m’esforçava. I si els ensenyés la doctrina primer a ells? I aleshores, monjos, vaig pensar: «On deuen ser, ara, els cinc companys monjos?» I amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, vaig veure que els cinc companys monjos es trobaven a Baranasi, al Parc de les Gaseles d’Isipatana. Aleshores, monjos, com que ja no em calia quedar-me a Uruvelà, vaig emprendre el camí cap a Baranasi.

L’ajívaka Úpaka em va veure a mig camí entre Gaya i Bodhi. En veure’m, va dir: “Fas bona cara, germà, tens el color de la pell pur i clar. On t’has fet monjo, qui és el teu mestre, quina doctrina segueixes?” Quan l’ajívaka Úpaka em va dir això, monjos, vaig recitar aquests versos:

“Jo sóc el Senyor, el que tot ho veu,

aquell a qui res no taca;

el que tot ho ha abandonat,

eliminant la set m’he alliberat

a mi mateix.

Com et podria respondre?

De mestre, jo no en tinc,

no hi ha ningú com jo

ni a la terra ni al cel; no tinc rival.

En el món sóc l’Acomplert,

sóc el mestre insuperable;

sóc l’únic Ben Desvetllat,

m’he refredat i apagat.

Aniré a la fortalesa

a girar la Roda de la Veritat;

faré sonar el timbal de l’immortal

en el món que està encegat.”

“Per això que dius, company, deus ser el conqueridor del món!”

“Són conqueridors aquells

que han aturat els efluents,

com que he vençut els estats mentals nocius,

jo sóc el conqueridor.”

Havent dit això, monjos, l’ajívaka Úpaka va dir: “És possible, company” i, sacsejant el cap, se’n va anar per un altre camí.

Aleshores, monjos, vaig anar caminant fins a Baranasi, al Parc de les Gaseles d’Isipatana on hi havia els cinc companys monjos. Els cinc companys monjos em van veure venir de lluny. En veure’m, es van dir entre ells: “Ve l’asceta Gótama, germans, que s’ha donat a l’abundància. Ha deixat d’esforçar-se i ha tornat a l’abundància. No cal que el saludem ni que ens aixequem per ell; no cal agafar-li el bol i el mantell. Però cal que disposem un seient perquè, si vol, s’assegui.” I a mesura que m’anava acostant, els cinc companys monjos no van poder mantenir el pacte que havien fet. Mentre uns es van acostar a mi i em van agafar el bol i el mantell, altres em van preparar un seient i van disposar aigua per als peus. Però em parlaven adreçant-se a mi pel nom i l’apel·latiu ‘germà’.

En sentir això, monjos, vaig dir als cinc companys monjos: “No us adreceu al Realitzat pel nom i l’apel·latiu ‘germà’. El Realitzat, monjos, és un acomplert, està ben desvetllat. Pareu l’orella, monjos. He trobat l’immortal. Jo us instruiré, jo us ensenyaré el camí veritable. Si el seguiu tal com us l’ensenyo, no trigareu a assolir, experimentant-lo per vosaltres mateixos en aquesta vida, l’objectiu suprem de la vida monàstica, pel qual els joves fan encertadament el pas de la vida domèstica a la vida sense llar.” En sentir això, els cinc companys monjos em van dir: “Amb els teus esforços, germà Gótama, amb la teva pràctica, amb la teva austeritat no vas assolir el molt noble estat de coneixement i visió que és la condició humana suprema. Com pot ser que l’hagis assolit ara que t’has donat a l’abundància, has deixat d’esforçar-te i has tornat a l’abundància?” En sentir això, vaig dir als cinc companys monjos: “El Realitzat no s’ha donat a l’abundància, no ha deixat d’esforçar-se ni ha tornat a l’abundància. El Realitzat, monjos, és un acomplert, està ben desvetllat. Pareu l’orella, monjos. He trobat l’immortal. Jo us instruiré, jo us ensenyaré el camí veritable. Si el seguiu tal com us l’ensenyo, no trigareu a assolir, experimentant-lo per vosaltres mateixos en aquesta vida, l’objectiu suprem de la vida monàstica, pel qual els joves fan encertadament el pas de la vida domèstica a la vida sense llar.” Per segona vegada, monjos, els cinc companys monjos em van dir: “Amb els teus esforços, germà Gótama, amb la teva pràctica, amb la teva austeritat no vas assolir el molt noble estat de coneixement i visió que és la condició humana suprema. Com pot ser que l’hagis assolit ara que t’has donat a l’abundància, has deixat d’esforçar-te i has tornat a l’abundància?” Per segona vegada, monjos, vaig dir això als cinc companys monjos: “El Realitzat no s’ha donat a l’abundància, no ha deixat d’esforçar-se ni ha tornat a l’abundància. El Realitzat, monjos, és un acomplert, està ben desvetllat. Pareu l’orella, monjos. He trobat l’immortal. Jo us instruiré, jo us ensenyaré el camí veritable. Si el seguiu tal com us l’ensenyo, no trigareu a assolir, experimentant-lo per vosaltres mateixos en aquesta vida, l’objectiu suprem de la vida monàstica, pel qual els joves fan encertadament el pas de la vida domèstica a la vida sense llar.” Per tercera vegada, monjos, els cinc companys monjos em van dir: “Amb els teus esforços, germà Gótama, amb la teva pràctica, amb la teva austeritat no vas assolir el molt noble estat de coneixement i visió que és la condició humana suprema. Com pot ser que l’hagis assolit ara que t’has donat a l’abundància, has deixat d’esforçar-te i has tornat a l’abundància?” En sentir això, vaig dir als cinc companys monjos: “Recordeu, monjos, que mai us hagi parlat així?” “No, Venerable.” “El Realitzat, monjos, és un acomplert, està ben desvetllat. Pareu l’orella, monjos. He trobat l’immortal. Jo us instruiré, jo us ensenyaré el camí veritable. Si el seguiu tal com us l’ensenyo, no trigareu a assolir, experimentant-lo per vosaltres mateixos en aquesta vida, l’objectiu suprem de la vida monàstica, pel qual els joves fan encertadament el pas de la vida domèstica a la vida sense llar.”

I vaig poder convèncer els cinc companys monjos. I mentre instruïa dos monjos, els altres tres anaven a demanar almoina. El que portaven els tres monjos que feien la ronda, ho compartíem tots sis. I mentre instruïa tres monjos, els altres dos anaven a demanar almoina. El que portaven els dos monjos que feien la ronda, ho compartíem tots sis. I els cinc companys monjos, seguint les meves instruccions i consells, estant ells mateixos subjectes al naixement, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció al naixement, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha naixement, van assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha naixement; estant ells mateixos subjectes a l’envelliment, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a l’envelliment, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha envelliment, van assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha envelliment; estant ells mateixos subjectes a la malaltia, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a la malaltia, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha malaltia, van assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha malaltia; estant ells mateixos subjectes a la mort, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció a la mort, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha mort, van assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha mort; estant ells mateixos subjectes al patiment, veient l’inconvenient que hi ha en la subjecció al patiment, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha patiment, van assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha patiment; estant ells mateixos subjectes a l’aflicció, havent vist l’inconvenient que hi ha en la subjecció a l’aflicció, cercant la cessació, la suprema seguretat on no hi ha aflicció, van assolir la cessació, la suprema seguretat on no hi ha aflicció; I van tenir el coneixement i la visió: «El nostre alliberament és segur, aquest és l’últim naixement, no hi ha més retorn a l’existència.»

Hi ha cinc tipus de plaers sensorials. Quins cinc? Hi ha formes que es detecten mitjançant l’ull i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants. Hi ha sons que es detecten mitjançant l’oïda i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants. Hi ha olors que es detecten mitjançant l’olfacte i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants. Hi ha gustos que es detecten mitjançant la llengua i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants. Aquests són, monjos, els cinc tipus de plaers sensorials. Qualssevol ascetes o brahmans que es deixin seduir, atrapar i lligar per aquests cinc tipus de plaers sensorials, que no vegin l’inconvenient ni tinguin el coneixement per deseixir-se, s’ha de saber que, havent caigut en la desgràcia i la dissort, el Maligne en farà el que vulgui. És com si un cérvol del bosc estigués atrapat i lligat en un munt de trampes. S’ha de saber que el caçador en farà el que vulgui, el portarà a la desgràcia i la dissort. I quan vingui el caçador, no podrà anar on ell vulgui. Així mateix, monjos, qualssevol ascetes o brahmans que es deixin seduir, atrapar i lligar per aquests cinc tipus de plaers sensorials, que no vegin l’inconvenient ni tinguin el coneixement per deseixir-se, s’ha de saber que, havent caigut en la desgràcia i la dissort, el Maligne en farà el que vulgui. Qualssevol ascetes o brahmans que no es deixin seduir, atrapar i lligar per aquests cinc tipus de plaers sensorials, que vegin l’inconvenient i tinguin el coneixement per deseixir-se, s’ha de saber que, no havent caigut en la desgràcia i la dissort, el Maligne no en farà el que vulgui.

És com si un cérvol del bosc no està atrapat i lligat en un munt de trampes. S’ha de saber que, no havent caigut en la desgràcia i la dissort, el caçador no en farà el que vulgui. I quan vingui el caçador, podrà anar on ell vulgui. Així mateix, monjos, qualssevol ascetes o brahmans que no es deixin seduir, atrapar i lligar per aquests cinc tipus de plaers sensorials, que vegin l’inconvenient i tinguin el coneixement per deseixir-se, s’ha de saber que, no havent caigut en la desgràcia ni la dissort, el Maligne no en farà el que vulgui.

És igual que un cérvol solitari que camina per un bosc remot, i va confiat, s’atura confiat, s’asseu confiat i s’ajeu confiat. I això, per quin motiu? Perquè és lluny del camí del caçador. Així mateix, monjos, apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, el monjo s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental. D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió.

I encara més, monjos, en apaivagar-se les fantasies i el discurs mental, el monjo s’estableix en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la concentració en absència de fantasies i discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior. D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió.

I encara més, monjos, mantenint-se indiferent al plaer, equànime, atent i plenament conscient, el monjo s’estableix en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç». D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió.

I encara, més, monjos, en disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer els estats d’eufòria i neguit anteriors, el monjo s’estableix en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime. D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió.

I encara més, monjos, quan ha superat del tot les percepcions físiques i s’han esvanit les impressions sensorials, desconsiderant les distraccions, el monjo s’estableix en l’esfera d’infinitud de l’espai anomenada «espai infinit». D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió.

I encara més, monjos, superant completament l’esfera de l’espai infinit, el monjo s’estableix en l’esfera de la infinitud de la consciència anomenada «consciència infinita». D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió.

I encara més, monjos, superant completament l’esfera de la infinitud de la consciència, el monjo s’estableix en l’esfera de la infinitud del no-res anomenada «no hi ha res». D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió.

I encara més, monjos, superant completament l’esfera de la infinitud del no-res, el monjo s’estableix en l’esfera on no hi ha percepció ni absència de percepció. D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió.

I encara més, monjos, superant completament l’esfera o no hi ha percepció ni absència de percepció, el monjo s’estableix en l’esfera de la cessació de la percepció i la sensació. D’això se’n diu, monjos, que el monjo ha deixat Mara cec i sense peu, ha ferit l’ull de Mara i l’ha deixat sense visió. Aquell que ha vençut la dependència del món va confiat, s’atura confiat, s’asseu confiat i s’ajeu confiat. I això, per quin motiu? Perquè és lluny del camí del Maligne.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.