Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. En aquell temps, el monjo que anomenaven Sati, el fill del pescador, sostenia una teoria heterodoxa que deia: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.» I un grup de monjos van sentir a dir: “El monjo que anomenen Sati, el fill del pescador, sosté una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.»” Aleshores els monjos van anar a trobar el monjo Sati, el fill del pescador i li van dir:

—És cert, germà Sati, que sostens una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa»?

—Certament, és així, germans. Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.

I aleshores, aquells monjos, volent allunyar el monjo Sati, el fill del pescador, d’aquella teoria heterodoxa, el van interrogar, el van corregir i van dialogar amb ell:

—No diguis això, germà Sati, no calumniïs el Benaurat. No és bo fer-ne calúmnia. Ell no ha pogut parlar així. El Benaurat ha declarat amb moltes paràboles que la consciència es manifesta a partir de condicions i que, si no és condicionada, la consciència no apareix.

—Tot i que aquells monjos el van interrogar, el van corregir i van dialogar amb ell, el monjo Sati, el fill del pescador, sostenia amb força la teoria heterodoxa que havia adoptat: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.»

Com que els monjos no van poder allunyar el monjo Sati, el fill del pescador, d’aquella teoria heterodoxa, van anar a trobar el Benaurat, el van saludar i es van asseure a prop seu. Quan es van haver assegut, els monjos van dir això al Benaurat:

—El monjo que anomenen Sati, el fill del pescador, sosté una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.» Nosaltres hem sentit a dir, Venerable: “El monjo que anomenen Sati, el fill del pescador, sosté una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.»” Aleshores hem anat a veure el monjo Sati, el fill del pescador i li hem dit: “És cert, germà Sati, que sostens una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa»?” Quan li hem dit això, Venerable, el monjo Sati, el fill del pescador, ens ha dit: “Certament, és així, germans. Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.” I aleshores nosaltres, Venerable, volent allunyar el monjo Sati, el fill del pescador, d’aquesta teoria heterodoxa, l’hem interrogat, l’hem corregit i hem dialogat amb ell: “No diguis això, germà Sati, no calumniïs el Benaurat. No és bo fer-ne calúmnia. Ell no ha pogut parlar així. El Benaurat ha declarat amb moltes paràboles que la consciència es manifesta a partir de condicions i que, si no és condicionada, la consciència no apareix.” Tot i que l’hem interrogat, l’hem corregit i hem dialogat amb ell, el monjo Sati, el fill del pescador, sosté amb força la teoria heterodoxa que ha adoptat: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.» Com que no hem pogut allunyar el monjo Sati, el fill del pescador, d’aquesta teoria heterodoxa, venim a informar-ne el Benaurat.

Aleshores el Benaurat es va adreçar a un dels monjos:

—Vés tu, monjo, digues de part meva al monjo Sati, el fill del pescador, que el Mestre el crida.

—Sí, Venerable— va respondre el monjo. I va anar a trobar el monjo Sati, el fill del pescador, i li va dir:

—El mestre et crida, germà Sati.

—D’acord, germà— li va respondre el monjo Sati, el fill del pescador. I va anar a trobar el Benaurat, el va saludar i es va asseure a prop seu. Quan Sati, el fill del pescador, es va haver assegut a prop seu, el Benaurat li va dir:

—És veritat, Sati, que sostens una teoria heterodoxa que diu: «Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa»?

—Certament, és així, Venerable. Segons he entès l’ensenyament del Benaurat, aquesta consciència continua i transmigra per si sola, sense altra cosa.

—Quina és aquesta consciència, Sati?

—Allò que parla, sent, i va experimentant el resultat de les accions bones i dolentes.

—I com pots entendre, insensat, que això sigui el meu ensenyament? No he declarat amb moltes paràboles que la consciència es manifesta a partir de condicions i que, si no és condicionada, la consciència no apareix? Però tu, insensat, com que ho tens mal après, ens calumnies, et destrueixes tu mateix i fas molt de mal. Això et perjudicarà i et farà patir durant molt de temps, insensat!

Aleshores el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Què us sembla, monjos, el monjo Sati, el fill del pescador, està preparat en aquesta doctrina i disciplina?

—Com ho podria estar, Venerable? És clar que no, Venerable.

En sentir això, el monjo Sati, el fill del pescador, es va quedar mut, confós, encongit, capcot, esmaperdut, i seia sense respondre. Aleshores el Benaurat, veient que el monjo Sati, el fill del pescador, s’havia quedat mut, confós, encongit, capcot, esmaperdut, i no responia, li va dir:

—Aquesta teoria heterodoxa que tens és cosa teva, insensat! Ara ho preguntaré als monjos.

Aleshores el Benaurat es va adreçar als monjos:

—Vosaltres, monjos, també enteneu l’ensenyament com diu el monjo Sati, el fill del pescador, que, com que el té mal après, ens calumnia, es destrueix a si mateix i fa molt de mal?

—No, Venerable. El Benaurat ens ha declarat amb moltes paràboles que la consciència es manifesta a partir de condicions i que, si no és condicionada, la consciència no apareix.

—Molt bé, monjos. Està bé que entengueu així el meu ensenyament. Us he declarat amb moltes paràboles, monjos, que la consciència es manifesta a partir de condicions i que, si no és condicionada, la consciència no apareix. Però aquest monjo, en Sati, el fill del pescador, com que ho té mal après, ens calumnia, es destrueix a si mateix i fa molt de mal. Això perjudicarà i farà patir aquest insensat durant molt de temps.

La consciència, monjos, s’anomena d’una manera o una altra segons la causa de què sorgeix. De la consciència que depèn de l’ull i de les formes visibles, en diem consciència visual; de la consciència que depèn de l’oïda i dels sons, en diem consciència auditiva; de la consciència que depèn de l’olfacte i de les olors, en diem consciència olfactiva; de la consciència que depèn de la llengua i dels sabors, en diem consciència gustativa; de la consciència que depèn del tacte i de les coses tangibles, en diem consciència tàctil; de la consciència que depèn de la ment i dels pensaments, en diem consciència mental.

De la mateixa manera, monjos, que el foc s’anomena d’un tipus o d’un altre segons la cosa amb què s’encén ­—del foc que s’encén amb llenya, en diem foc de llenya; del foc que s’encén amb encenalls, en diem foc d’encenalls; del foc que s’encén amb herba, en diem foc d’herba; del foc que s’encén amb fems, en diem foc de fems; del foc que s’encén amb pellofes, en diem foc de pellofes; del foc que s’encén amb deixalles, en diem foc de deixalles—, així mateix, monjos, la consciència s’anomena d’una manera o una altra segons la causa de què sorgeix. De la consciència que sorgeix en relació amb l’ull i de les formes visibles, en diem consciència visual; de la consciència que sorgeix en relació amb l’oïda i dels sons, en diem consciència auditiva; de la consciència que sorgeix en relació amb l’olfacte i de les olors, en diem consciència olfactiva; de la consciència que sorgeix en relació amb la llengua i dels sabors, en diem consciència gustativa; de la consciència que sorgeix en relació amb el tacte i de les coses tangibles, en diem consciència tàctil; de la consciència que sorgeix en relació amb la ment i dels pensaments, en diem consciència mental.

Això ha sorgit, monjos, ho veieu?

—Així és, Venerable.

—Això depèn del seu aliment, monjos, ho veieu?

—Així és, Venerable.

—En acabar-se l’aliment, això s’acaba, monjos, ho veieu?

—Així és, Venerable.

—Quan algú té el dubte de si això ha sorgit o no, monjos, queda desorientat?

—Així és, Venerable.

—Quan algú té el dubte de si això depèn del seu aliment o no, monjos, queda desorientat?

—Així és, Venerable.

—Quan algú té el dubte de si en acabar-se l’aliment, això s’acaba, monjos, queda desorientat?

—Així és, Venerable.

—Quan algú veu, discernint-ho correctament d’acord amb els fets, que això ha sorgit, la desorientació desapareix?

—Així és, Venerable.

—Quan algú veu, discernint-ho correctament d’acord amb els fets, que això depèn del seu aliment, la desorientació desapareix?

—Així és, Venerable.

—Quan algú veu, discernint-ho correctament d’acord amb els fets, que en acabar-se l’aliment, això s’acaba, la desorientació desapareix?

—Així és, Venerable.

—Vosaltres, monjos, en aquest cas, no dubteu que això hagi sorgit, oi?

—No, Venerable.

—Vosaltres, monjos, en aquest cas, no dubteu que això depengui del seu aliment, oi?

—No, Venerable.

—Vosaltres, monjos, en aquest cas, no dubteu que en acabar-se l’aliment, això s’acabi, oi?

—No, Venerable.

—Heu vist bé, monjos, discernint-ho correctament d’acord amb els fets, que això ha sorgit?

—Així és, Venerable.

—Heu vist bé, monjos, discernint-ho correctament d’acord amb els fets, que això depèn del seu aliment?

—Així és, Venerable.

—Heu vist bé, monjos, discernint-ho correctament d’acord amb els fets, que en acabar-se l’aliment, això s’acaba?

—Així és, Venerable.

—Si vosaltres, monjos, cobegéssiu, atresoréssiu, acumuléssiu i us apropiéssiu d’aquesta visió tan pura, tan clara, podríeu entendre que el meu ensenyament és semblant a una barca, que serveix per creuar i no per tenir-la agafada?

—No, Venerable.

—Si vosaltres, monjos, no cobegéssiu, no atresoréssiu, no acumuléssiu ni us apropiéssiu d’aquesta visió tan pura, tan clara, podríeu entendre que el meu ensenyament és semblant a una barca, que serveix per creuar i no per tenir-la agafada?

—Sí, Venerable.

—Hi ha quatre aliments, monjos, que permeten la continuïtat de les coses que existeixen i l’aparició de les que encara no existeixen. Quins quatre? L’aliment material, tant si és bast com refinat; en segon lloc, el contacte, en tercer lloc, la voluntat, i en quart lloc, la consciència.

I aquests quatre aliments, monjos, on tenen l’arrel, on tenen l’origen, què els genera, què els produeix?

Aquests quatre aliments tenen l’arrel en el desig, tenen l’origen en el desig, el desig els genera, el desig els produeix.

I aquest desig, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què el genera, què el produeix?

El desig té l’arrel en la sensació, té l’origen en la sensació, la sensació el genera, la sensació el produeix.

I aquesta sensació, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què la genera, què la produeix?

La sensació té l’arrel en el contacte, té l’origen en el contacte, el contacte la genera, el contacte la produeix.

I aquest contacte, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què el genera, què el produeix?

El contacte té l’arrel en els sis àmbits sensorials, té l’origen en els sis àmbits sensorials, els sis àmbits sensorials el generen, els sis àmbits sensorials el produeixen.

I aquests sis àmbits sensorials, monjos, on tenen l’arrel, on tenen l’origen, què els genera, què els produeix?

Els sis àmbits sensorials tenen l’arrel en el cos-ment, tenen l’origen en el cos-ment, el cos-ment els genera, el cos-ment els produeix.

I aquest cos-ment, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què el genera, què el produeix?

El cos-ment té l’arrel en la consciència, té l’origen en la consciència, la consciència el genera, la consciència el produeix.

I aquesta consciència, monjos, on té l’arrel, on té l’origen, què la genera, què la produeix?

La consciència té l’arrel en les impressions, té l’origen en les impressions, les impressions la generen, les impressions la produeixen.

I aquestes impressions, monjos, on tenen l’arrel, on tenen l’origen, què les genera, què les produeix?

Les impressions tenen l’arrel en la ignorància, tenen l’origen en la ignorància, la ignorància les genera, la ignorància les produeix.

Així, monjos, en relació amb la ignorància hi ha les impressions; en relació amb les impressions hi ha la consciència; en relació amb la consciència hi ha el cos-ment; en relació amb el cos-ment hi ha els sis àmbits sensorials; en relació amb els sis àmbits sensorials hi ha el contacte; en relació amb el contacte hi ha la sensació; en relació amb la sensació hi ha el desig; en relació amb el desig hi ha l’apropiació; en relació amb l’apropiació hi ha l’existència; en relació amb l’existència hi ha el naixement; en relació amb el naixement hi ha l’envelliment i la mort. Apareixen la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’origina tota aquesta pila de patiments.

S’ha dit: en relació amb el naixement hi ha l’envelliment i la mort. Què us sembla, monjos, en relació amb el naixement hi ha l’envelliment i la mort, o no?

—En relació amb el naixement, Venerable, hi ha l’envelliment i la mort; això és el que ens sembla: en relació amb el naixement hi ha l’envelliment i la mort.

—S’ha dit: en relació amb l’existència hi ha el naixement. Què us sembla, monjos, en relació amb l’existència hi ha el naixement, o no?

—En relació amb l’existència, Venerable, hi ha el naixement; això és el que ens sembla: en relació amb l’existència hi ha el naixement.

—S’ha dit: en relació amb l’apropiació hi ha l’existència. Què us sembla, monjos, en relació amb l’apropiació hi ha l’existència, o no?

—En relació amb l’apropiació, Venerable, hi ha l’existència; això és el que ens sembla: en relació amb l’apropiació hi ha l’existència.

—S’ha dit: en relació amb el desig hi ha l’apropiació. Què us sembla, monjos, en relació amb el desig hi ha l’apropiació, o no?

—Depenent del desig, Venerable, hi ha l’apropiació; això és el que ens sembla: en relació amb el desig hi ha l’apropiació.

—S’ha dit: en relació amb la sensació hi ha el desig. Què us sembla, monjos, en relació amb la sensació hi ha el desig, o no?

—En relació amb la sensació, Venerable, hi ha el desig; això és el que ens sembla: en relació amb la sensació hi ha el desig.

—S’ha dit: en relació amb el contacte hi ha la sensació. Què us sembla, monjos, en relació amb el contacte hi ha la sensació, o no?

—En relació amb el contacte, Venerable, hi ha la sensació; això és el que ens sembla: en relació amb el contacte hi ha la sensació.

—S’ha dit: en relació amb els sis àmbits sensorials hi ha el contacte. Què us sembla, monjos, en relació amb els sis àmbits sensorials hi ha el contacte, o no?

—En relació amb els sis àmbits sensorials, Venerable, hi ha el contacte; això és el que ens sembla: en relació amb els sis àmbits sensorials hi ha el contacte.

—S’ha dit: en relació amb el cos-ment hi ha els sis àmbits sensorials. Què us sembla, monjos, en relació amb el cos-ment hi ha els sis àmbits sensorials, o no?

—En relació amb el cos-ment, Venerable, hi ha els sis àmbits sensorials; això és el que ens sembla: en relació amb el cos-ment hi ha els sis àmbits sensorials.

—S’ha dit: en relació amb la consciència hi ha el cos-ment. Què us sembla, monjos, en relació amb la consciència hi ha el cos-ment, o no?

—En relació amb la consciència, Venerable, hi ha el cos-ment; això és el que ens sembla: en relació amb la consciència hi ha el cos-ment.

—S’ha dit: en relació amb les impressions hi ha la consciència. Què us sembla, monjos, en relació amb les impressions hi ha la consciència, o no?

—En relació amb les impressions hi ha la consciència, Venerable; això és el que ens sembla: en relació amb les impressions hi ha la consciència.

—S’ha dit: en relació amb la ignorància hi ha les impressions. Què us sembla, monjos, en relació amb la ignorància hi ha les impressions, o no?

—En relació amb la ignorància, Venerable, hi ha les impressions; això és el que ens sembla: en relació amb la ignorància hi ha les impressions.

Molt bé, monjos. Així, monjos, ho dieu vosaltres i ho dic també jo: quan hi ha això, hi ha allò, quan sorgeix això, sorgeix allò; és a dir, en relació amb la ignorància hi ha les impressions; en relació amb les impressions hi ha la consciència; en relació amb la consciència hi ha el cos-ment; en relació amb el cos-ment hi ha els sis àmbits sensorials; en relació amb els sis àmbits sensorials hi ha el contacte; en relació amb el contacte hi ha la sensació; en relació amb la sensació hi ha el desig; en relació amb el desig hi ha l’apropiació; en relació amb l’apropiació hi ha l’existència; en relació amb l’existència hi ha el naixement; en relació amb el naixement hi ha l’envelliment i la mort. Apareixen la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’origina tota aquesta pila de patiments.

Però quan la ignorància s’atura per complet, s’aturen les impressions, quan s’aturen les impressions, s’atura la consciència; quan s’atura la consciència, s’atura el cos-ment; quan s’atura el cos-ment, s’aturen els sis àmbits sensorials; quan s’aturen els sis àmbits sensorials, s’atura el contacte; quan s’atura el contacte, s’atura la sensació; quan s’atura la sensació, s’atura el desig; quan s’atura el desig, s’atura l’apropiació; quan s’atura l’apropiació, s’atura l’existència; quan s’atura l’existència, s’atura el naixement; quan s’atura el naixement, s’aturen l’envelliment i la mort. S’atura la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’atura tota aquesta pila de patiments.

S’ha dit: en aturar-se el naixement, s’aturen l’envelliment i la mort. Què us sembla, monjos, en aturar-se el naixement, s’aturen l’envelliment i la mort, o no?

—En aturar-se el naixement, Venerable, s’aturen l’envelliment i la mort; això és el que ens sembla: en aturar-se el naixement, s’aturen l’envelliment i la mort.

—S’ha dit: en aturar-se l’existència, s’atura el naixement. Què us sembla, monjos, en aturar-se l’existència, s’atura el naixement, o no?

—En aturar-se l’existència, Venerable, s’atura el naixement; això és el que ens sembla: en aturar-se l’existència, s’atura el naixement.

—S’ha dit: en aturar-se l’apropiació, s’atura l’existència. Què us sembla, monjos, en aturar-se l’apropiació, s’atura l’existència, o no?

—En aturar-se l’apropiació, Venerable, s’atura l’existència; això és el que ens sembla: en aturar-se l’apropiació, s’atura l’existència.

—S’ha dit: en aturar-se el desig, s’atura l’apropiació. Què us sembla, monjos, en aturar-se el desig, s’atura l’apropiació, o no?

—En aturar-se el desig, Venerable, s’atura l’apropiació; això és el que ens sembla: en aturar-se el desig, s’atura l’apropiació.

—S’ha dit: en aturar-se la sensació, s’atura el desig. Què us sembla, monjos, en aturar-se la sensació, s’atura el desig, o no?

—En aturar-se la sensació, Venerable, s’atura el desig; això és el que ens sembla: en aturar-se la sensació, s’atura el desig.

—S’ha dit: en aturar-se el contacte, s’atura la sensació. Què us sembla, monjos, en aturar-se el contacte, s’atura la sensació, o no?

—En aturar-se el contacte, Venerable, s’atura la sensació; això és el que ens sembla: en aturar-se el contacte, s’atura la sensació.

—S’ha dit: en aturar-se els sis àmbits sensorials, s’atura el contacte. Què us sembla, monjos, en aturar-se els sis àmbits sensorials, s’atura el contacte, o no?

—En aturar-se els sis àmbits sensorials, Venerable, s’atura el contacte; això és el que ens sembla: en aturar-se els sis àmbits sensorials, s’atura el contacte.

—S’ha dit: en aturar-se el cos-ment, s’aturen els sis àmbits sensorials. Què us sembla, monjos, en aturar-se el cos-ment, s’aturen els sis àmbits sensorials, o no?

—En aturar-se el cos-ment, Venerable, s’aturen els sis àmbits sensorials; això és el que ens sembla: en aturar-se el cos-ment, s’aturen els sis àmbits sensorials.

—S’ha dit: en aturar-se la consciència, s’atura el cos-ment. Què us sembla, monjos, en aturar-se la consciència, s’atura el cos-ment, o no?

—En aturar-se la consciència, Venerable, s’atura el cos-ment; això és el que ens sembla: en aturar-se la consciència, s’atura el cos-ment.

—S’ha dit: en aturar-se les impressions, s’atura la consciència. Què us sembla, monjos, en aturar-se les impressions, s’atura la consciència, o no?

—En aturar-se les impressions, Venerable, s’atura la consciència; això és el que ens sembla: en aturar-se les impressions, s’atura la consciència.

—S’ha dit: en aturar-se la ignorància, s’aturen les impressions. Què us sembla, monjos, en aturar-se la ignorància, s’aturen les impressions, o no?

—En aturar-se la ignorància, Venerable, s’aturen les impressions; això és el que ens sembla: en aturar-se la ignorància, s’aturen les impressions.

—Molt bé, monjos. Així, monjos, ho dieu vosaltres i ho dic també jo: quan no hi ha això, no hi ha allò, quan això s’atura, allò s’atura; és a dir, quan s’atura la ignorància, s’aturen les impressions; quan s’aturen les impressions, s’atura la consciència; quan s’atura la consciència, s’atura el cos-ment; quan s’atura el cos-ment, s’aturen els sis àmbits sensorials; quan s’aturen els sis àmbits sensorials, s’atura el contacte; quan s’atura el contacte, s’atura la sensació; quan s’atura la sensació, s’atura el desig; quan s’atura el desig, s’atura l’apropiació; quan s’atura l’apropiació, s’atura l’existència; quan s’atura l’existència, s’atura el naixement; quan s’atura el naixement, s’aturen l’envelliment i la mort. S’atura la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’atura tota aquesta pila de patiments.

I vosaltres, monjos, sabent això, veient això, podríeu tornar a mirar enrere cap al passat dient: «Hem existit en el passat, o no hem existit? Qui érem en el passat? Com érem en el passat? Qui havíem estat i qui vam ser després en el passat?»

—No, Venerable.

—I vosaltres, monjos, sabent això, veient això, tornaríeu a mirar endavant cap al futur dient: «Existirem en el futur o no existirem? Qui serem en el futur? Com serem en el futur? Què haurem estat i què esdevindrem en el futur?»

—No, Venerable.

—I vosaltres, monjos, sabent això, veient això, podríeu ara tornar a preocupar-vos interiorment del moment present dient: «Existeixo o no existeixo? Qui sóc? Com sóc? D’on ve aquest ésser, on anirà a parar?»

—No, Venerable.

—I vosaltres, monjos, sabent això, veient això, diríeu coses com aquesta: «El mestre en sap més que nosaltres, i parlem així per respecte al mestre»?

—No, Venerable.

—I vosaltres, monjos, sabent això, veient això, diríeu coses com aquesta: «L’asceta diu això, i nosaltres també ho diem en nom seu»?

—No, Venerable.

—I vosaltres, monjos, sabent això, veient això, triaríeu un altre mestre?

—No, Venerable.

—I vosaltres, monjos, sabent això, veient això, tornaríeu a considerar necessàries les cerimònies i els rituals d’un asceta o brahman qualsevol?

—No, Venerable.

—Oi que ara parleu, monjos, del que heu conegut, heu vist i heu entès per vosaltres mateixos?

—Així és, Venerable.

—Bé, monjos. Us he acostat a aquesta veritat visible, eterna, que es pot comprovar, que serveix de guia i que els savis han de conèixer per ells mateixos. Quan s’ha dit, monjos, que aquesta veritat és visible, eterna, que es pot comprovar, que serveix de guia i que els savis l’han de conèixer per ells mateixos, s’ha dit a causa d’això.

Hi ha tres condicions, monjos, que fan que es produeixi l’arribada d’un fill. En el cas que la mare i el pare s’ajuntin, que la mare no sigui fèrtil i que l’embrió no estigui preparat, no es produeix el descens de l’embrió. En el cas que la mare i el pare s’ajuntin, que la mare sigui fèrtil i l’embrió estigui preparat, no es produeix el descens de l’embrió. Però en el cas que la mare i el pare s’ajuntin, que la mare sigui fèrtil i que l’embrió estigui preparat, aquestes tres condicions fan que es produeixi el descens de l’embrió. Després, monjos, durant nou o deu mesos, la mare porta el fetus al ventre. Nou o deu mesos després, amb molta dificultat, dóna a llum la pesant càrrega i alimenta constantment el nounat amb la seva pròpia sang. Perquè «sang» és el nom que rep la llet materna en la disciplina dels nobles. I el noi, monjos, a mesura que creix i se li desenvolupen les facultats, juga amb joguines infantils, com per exemple pales, bastons, fones, molinets, balances, carretons i arcs. A mesura que creix i se li desenvolupen les facultats, el noi s’entreté amb els cinc tipus de plaers sensorials: formes que es detecten mitjançant l’ull que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; sons que es detecten mitjançant l’oïda i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; olors que es detecten mitjançant l’olfacte i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; gustos que es detecten mitjançant la llengua i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; objectes tangibles que es detecten mitjançant el cos i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants.

Quan veu una forma amb l’ull, si li agrada, se n’enamora, si no li agrada, la rebutja; i, sense posar l’atenció en el cos, manté la ment limitada. No entén tal com és l’alliberament de la ment, l’alliberament mitjançant la comprensió amb què els estats perjudicials i inhàbils desapareixen per complet. Així, com que es lliura a l’atracció i la repulsió, quan sent qualsevol sensació, sigui agradable, desagradable o neutra, l’acull, l’adopta i queda pres d’ella. En acollir-la, adoptar-la i quedar pres d’ella, s’hi afecciona. L’afecció a les sensacions és l’apropiació; en relació amb l’apropiació hi ha l’existència, en relació amb l’existència hi ha el naixement, en relació amb el naixement hi ha l’envelliment i la mort. Apareixen la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’origina tota aquesta pila de patiments. Quan sent un so amb l’oïda, si li agrada, se n’enamora, si no li agrada, el rebutja; i, sense posar l’atenció en el cos, manté la ment limitada. Quan olora una olor amb l’olfacte, si li agrada, se n’enamora, si no li agrada, la rebutja; i, sense posar l’atenció en el cos, manté la ment limitada. Quan tasta un gust amb la llengua, si li agrada, se n’enamora, si no li agrada, el rebutja; i, sense posar l’atenció en el cos, manté la ment limitada. Quan toca un objecte amb el cos, si li agrada, se n’enamora, si no li agrada, el rebutja; i, sense posar l’atenció en el cos, manté la ment limitada. Quan concep un pensament amb la ment, si li agrada, se n’enamora, si no li agrada, el rebutja; i, sense posar l’atenció en el cos, manté la ment limitada. No entén tal com és l’alliberament de la ment, l’alliberament mitjançant la comprensió amb què els estats perjudicials i inhàbils desapareixen per complet. Així, com que es lliura a l’atracció i la repulsió, quan sent qualsevol sensació, sigui agradable, desagradable o neutra, l’acull, l’adopta i queda pres d’ella. En acollir-la, adoptar-la i quedar pres d’ella, s’hi afecciona. L’afecció a les sensacions és l’apropiació; en relació amb l’apropiació hi ha l’existència, en relació amb l’existència hi ha el naixement, en relació amb el naixement hi ha l’envelliment i la mort. Apareixen la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’origina tota aquesta pila de patiments.

Aleshores, monjos, arriba al món el Realitzat, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, el Perfecte en conducta i en saber, l’Afortunat, l’insuperable coneixedor del món, l’entrenador d’homes, el mestre d’éssers divins i humans, el Savi i Benaurat. Ha comprès per experiència pròpia aquest món, amb les seves divinitats, amb Mara i Brahmà, amb la seva població d’ascetes i brahmans, d’éssers humans i divins, i l’explica. Ensenya una doctrina que, en forma i en contingut, és bella al principi, bella al mig i bella al final. Mostra una forma de vida impecable i íntegra. Aquesta doctrina l’escolta un cap de casa, o el fill d’un cap de casa, o algú nascut en un altre clan. Com que ha escoltat la doctrina, posa la confiança en el Realitzat. Com que ha posat la confiança en ell, reflexiona així: «La vida a la llar és compromesa i difícil, la vida mendicant és lliure. Fent vida domèstica no és gens fàcil portar una vida totalment íntegra i pura, polida com una petxina. No valdria més que em tallés cabells i barba, em posés l’hàbit groc i fes el pas a la vida sense llar?» Un dia, deixa les propietats, tant si són poques com si són moltes, deixa els parents, tant si són pocs com si són molts, es talla cabells i barba, es posa l’hàbit groc i emprèn la vida sense llar.

Així, quan ha fet el pas, seguint els preceptes i la forma de vida dels monjos, deixa de fer mal als éssers vius, s’absté de fer mal als éssers vius, deposa el garrot, deposa el ganivet i, temorós del mal i misericordiós, és benvolent i respectuós amb tots els éssers que respiren.

Deixa de prendre el que no li és donat, s’absté de prendre el que no li és donat, pren i agraeix el que li donen i es manté pur sense robar.

Deixa la vida no casta i es manté cast, rebutjant i abstenint-se de les relacions sexuals.

Deixa de mentir i s’absté de paraules falses, parla amb certesa, és fidel a la veritat, fiable, digne de confiança i honest amb la gent.

Deixa la xafarderia i s’absté de difondre xafarderies; si sent que aquests diuen una cosa, no l’explica a aquells per causar discòrdies; si sent que aquells diuen una cosa, no l’explica a aquests per causar discòrdies. Parla amb paraules que promouen la concòrdia, uneix els que estan separats i promou l’harmonia; li agrada la concòrdia, gaudeix de la concòrdia i se n’alegra.

Deixa l’agressivitat verbal i s’absté de l’agressivitat verbal. Parla amb paraules impecables, agradables a l’oïda, amistoses, cordials, educades, agradables per a tots, bones per a tots.

Deixa la xerrameca i s’absté de la xerrameca, parla quan és l’hora, parla del que és cert, parla amb utilitat, parla de la doctrina i de la disciplina; sap reservar-se per parlar a temps, i quan hi ha una ocasió parla amb mesura i amb encert.

S’absté de fer malbé llavors i fruits. Menja una vegada i dejuna de nit, sense fer àpats fora de temps. S’absté d’acudir a danses, cants, recitacions i espectacles.S’absté d’utilitzar garlandes, perfums, ungüents, decoracions i ornaments.S’absté de jeure en llits alts i grans.S’absté d’acceptar or i plata.S’absté d’acceptar gra cru.S’absté d’acceptar carn crua.S’absté d’acceptar dones i noies.S’absté d’acceptar esclaus i esclaves.S’absté d’acceptar cabres i xais.S’absté d’acceptar aviram i porcs.S’absté d’acceptar elefants, bous, cavalls i mules.S’absté d’acceptar camps i terres.S’absté de portar encàrrecs i missatges.S’absté de comprar i vendre.S’absté d’enganyar en el pes, la moneda i la mida.S’absté d’actes de suborn, frau, estafa i engany.S’absté d’actes de força com ferir, matar, segrestar, robar i furtar.

En té prou amb l’hàbit que li envolta el cos i el bol d’almoina que duu penjat al costat, i vagi on vagi, els porta amb ell. De la mateixa manera que un ocell, quan vola, deixa la seva càrrega, així mateix el monjo en té prou amb l’hàbit que li envolta el cos i el bol d’almoina que duu penjat al costat, i vagi on vagi, els porta amb ell. Practicant aquesta noble conducta, sent un benestar interior sense tatxa.

Quan veu una forma amb l’ull, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat visual desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’atracció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat visual, posa fre a la facultat visual. Quan sent un so amb l’oïda, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat auditiva desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’atracció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat auditiva, posa fre a la facultat auditiva. Quan olora una olor amb l’olfacte, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat visual desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’atracció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat olfactiva, posa fre a la facultat olfactiva. Quan tasta un gust amb la llengua, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat gustativa desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’atracció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat gustativa, posa fre a la facultat gustativa. Quan toca un objecte tangible amb el cos, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat tàctil desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’atracció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat tàctil, posa fre a la facultat tàctil. Quan concep un pensament amb la ment no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat mental desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’atracció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat mental, posa fre a la facultat mental. Com que, si tingués la facultat mental desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’atracció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat mental, posa fre a la facultat mental. Practicant aquesta noble guarda de les facultats, sent un benestar interior sense tatxa.

Quan va o ve, n’és plenament conscient; quan mira, quan deixa de mirar, n’és plenament conscient; quan s’encongeix o s’estira, n’és plenament conscient; quan porta el mantell i el bol, n’és plenament conscient; quan menja, beu, mastega, assaboreix, n’és plenament conscient; quan orina i defeca, n’és plenament conscient; quan camina, està dret, seu, està adormit o despert, parla o està en silenci, n’és plenament conscient.

Practicant aquesta noble conducta, practicant aquesta noble guarda de les facultats, practicant aquest noble exercici d’atenció i plena consciència, cerca un lloc aïllat per seure: el peu d’un arbre del bosc, una cova al vessant d’una muntanya, el pla d’un cementiri o una pila de palla a l’aire lliure. Després de l’àpat, quan ha endreçat el bol de l’almoina, s’asseu amb les cames creuades, el cos dret i l’atenció receptiva. Abandona l’afecció per les coses del món i, mantenint la ment lliure d’afecció, purifica la ment de l’afecció. Abandona l’aversió i la malícia i, mantenint la ment lliure d’aversió i malícia, respectuós i benèfic amb tots els éssers que respiren, purifica la ment de l’aversió i la malícia. Abandona la peresa i la indolència i, mantenint la ment lliure de peresa i indolència, entreobrint els ulls, atent i plenament conscient, purifica la ment de la peresa i la indolència. Abandona la inquietud i l’agitació i, mantenint-se tranquil, amb la ment calmada interiorment, purifica la ment de la inquietud i l’agitació. Abandona el dubte i, mantenint-se més enllà del dubte, sense interrogar-se sobre el que és beneficiós, purifica la ment del dubte.

Quan ha abandonat aquests cinc impediments, les contaminacions mentals que dificulten la comprensió, apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental. I encara més, monjos, en apaivagar-se les fantasies i el discurs mental, el monjo s’estableix en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel gaudi que neix de la concentració sense fantasies ni discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior. I encara més, monjos, mantenint-se indiferent al plaer, equànime, atent i conscient, s’estableix en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç». I encara més, monjos, en disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer els estats d’eufòria i neguit anteriors, el monjo s’estableix en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime.

I quan veu una forma amb l’ull, no sent atracció si és agradable, no sent rebuig si és desagradable; i posa l’atenció en el cos perquè té la ment il·limitada. Entén tal com és l’alliberament de la ment, l’alliberament mitjançant la comprensió amb què els estats perjudicials i inhàbils s’aturen per complet. Així, com que ha deixat de banda l’atracció i la repulsió, quan sent qualsevol sensació, sigui agradable, desagradable o neutra, no l’acull, no l’adopta i no queda pres d’ella. Com que no l’acull, no l’adopta i no queda pres d’ella, l’afecció per les sensacions desapareix. Quan s’atura l’afecció, s’atura l’apropiació; quan s’atura l’apropiació, s’atura l’existència; quan s’atura l’existència, s’atura el naixement; quan s’atura el naixement, s’aturen l’envelliment i la mort. S’atura la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’atura tota aquesta pila de patiments. Quan sent un so amb l’oïda, no sent atracció si és agradable, no sent rebuig si és desagradable; i posa l’atenció en el cos perquè té la ment il·limitada. (...) Quan olora una olor amb l’olfacte, no sent atracció si és agradable, no sent rebuig si és desagradable; i posa l’atenció en el cos perquè té la ment il·limitada. (...) Quan tasta un gust amb la llengua, no sent atracció si és agradable, no sent rebuig si és desagradable; i posa l’atenció en el cos perquè té la ment il·limitada. (...) Quan toca un objecte tangible amb el cos, no sent atracció si és agradable, no sent rebuig si és desagradable; i posa l’atenció en el cos perquè té la ment il·limitada. (...) Quan concep un pensament amb la ment, no sent atracció si és agradable, no sent rebuig si és desagradable; i posa l’atenció en el cos perquè té la ment il·limitada. Entén tal com és l’alliberament de la ment, l’alliberament mitjançant la comprensió amb què els estats perjudicials i inhàbils s’aturen per complet. Així, com que ha deixat de banda l’atracció i la repulsió, quan sent qualsevol sensació, sigui agradable, desagradable o neutra, no l’acull, no l’adopta i no queda pres d’ella. Com que no l’acull, no l’adopta i no queda pres d’ella, l’afecció per les sensacions desapareix. Quan s’atura l’afecció, s’atura l’apropiació; quan s’atura l’apropiació, s’atura l’existència; quan s’atura l’existència, s’atura el naixement; quan s’atura el naixement, s’aturen l’envelliment i la mort. S’atura la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’atura tota aquesta pila de patiments. Recordeu, monjos, el mètode de l’alliberament per l’aturament del desig que us he explicat breument. Pel que fa al monjo Sati, el fill del pescador, està enredat i embolcallat en la gran xarxa del desig.

Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.