Majjhima Nikāya

61. Sermó a Rāhula a Ambalaṭṭhikā

Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Rājagaha, al boscatge de bambús, al santuari dels esquirols. En aquell temps, el venerable Rāhula residia a Ambalaṭṭhikā. Una tarda, el Benaventurat, havent conclòs el seu retir, fou a Ambalaṭṭhikā a on estava Rāhula. El venerable Rāhula, veient venir de lluny el Benaventurat, li preparà un seient i aigua per a que es rentés els peus. El Benaventurat s’assegué al lloc que li havien preparat i es rentà els peus.

El venerable Rāhula li oferí els seus respectes i s’assegué a un costat.

Havent quedat una mica d’aigua al recipient, el Benaventurat digué al venerable Rāhula:

—Veus quina poca aigua que ha quedat al recipient, Rāhula?

—Si, venerable senyor—contestà Rāhula.

—Doncs, Rāhula, així de petita és la vida de renunciant d’aquell que menteix deliberadament i no s’avergonyeix de fer-ho.

Llavors, el Benaventurat tirà la poca aigua que quedava i digué al venerable Rāhula:

—Veus la poca aigua que he tirat?

—Si, venerable senyor.

—Doncs, Rāhula, així és com tira la vida de renunciant aquell que menteix deliberadament i no s’avergonyeix de fer-ho.

Llavors el Benaventurat va posar boca avall el recipient i digué al venerable Rāhula:

—Veus el recipient que he posat boca avall, Rāhula?

—Si, venerable senyor.

—Doncs, Rāhula, així és com posa boca avall la vida de renunciant aquell que menteix deliberadament i no s’avergonyeix de fer-ho.

Llavors el Benaventurat posà boca amunt el recipient i digué al venerable Rāhula:

—Veus que el recipient que he posat boca amunt està buit i desocupat, Rāhula?

—Si, venerable senyor.

—Doncs, Rāhula, així de buida i desocupada és la vida de renunciant d’aquell que menteix deliberadament i no s’avergonyeix de fer-ho.

Rāhula, és com un elefant reial els ullals del qual són llargs com el timó d’una arada, que és enorme de talla i de bona raça i que està fet a les batalles, el qual, a l’entrar en combat, ho fa amb les potes davanteres i darreres, amb els quarts davanter i darrer, amb el cap i les orelles, amb els ullals i amb la cua, però es protegeix la trompa. El noble guerrer que el munta pensaria: Aquest elefant reial d’ullals llargs com el timó d’una arada, enorme de talla i de bona raça i fet a les batalles, a l’entrar en combat ho fa amb les seves potes davanteres i darreres, amb els quarts davanter i darrer, amb el cap i les orelles, amb els ullals i amb la cua, però es protegeix la trompa. Aquest elefant reial encara no ha renunciat a la vida. Però quan l’elefant reial d’ullals llargs com el timó d’una arada, enorme de talla i de bona raça i fet a les batalles, entra en combat amb les seves potes davanteres i darreres, amb els quarts davanter i darrer, amb el cap i les orelles, amb els ullals i amb la cua i també amb la trompa, aquets ja ha renunciat a la vida, Aquest elefant reial és capaç de qualsevol cosa.

De la mateixa manera, Rāhula, aquell que menteix deliberadament i no s‘avergonyeix de fer-ho, d’aquest jo dic que és capaç de qualsevol cosa. Per tant, Rāhula, t’has d’exercitar així: No mentiré ni tan sols en broma.

Què et sembla, Rāhula, per a què serveix un mirall?

—Doncs per contemplar-se, venerable senyor.

—Doncs de la mateixa manera, Rāhula, una acció corporal, verbal o mental té que realitzar-se únicament després de contemplar-la una i altra vegada.

Rāhula, quan vulguis realitzar una acció mitjançant el cos, la paraula o el pensament, has de contemplar aquesta acció corporal, verbal o mental d’aquesta manera: Aquesta acció que vull realitzar mitjançant el cos, la paraula o el pensament, és una acció corporal, verbal o mental que pot conduir al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós? Aquesta acció corporal, verbal o mental, és perjudicial, generadora de sofriment, i de conseqüències doloroses?

Rāhula, si, contemplant d’aquesta manera, observes que l’acció que vols realitzar mitjançant el cos, la paraula o el pensament és una acció corporal, verbal o mental que condueix al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós, que és una acció perjudicial, generadora de sofriment, i de conseqüències doloroses, llavors, Rāhula, no hi ha cap dubte que és una acció que no has de realitzar.

Però, Rāhula, si contemplant d’aquesta manera observes que l’acció que vols realitzar mitjançant el cos, la paraula o el pensament no és una acció corporal, verbal o mental que condueix al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós, sinó que és una acció beneficiosa, generadora de felicitat, i de conseqüències felices, llavors, Rāhula, no hi ha cap dubte que és una acció que pots realitzar.

Rāhula, quan estiguis realitzant una acció mitjançant el cos, la paraula o el pensament, has de contemplar aquesta acció corporal, verbal o mental d’aquesta manera: Aquesta acció que estic realitzant mitjançant el cos, la paraula o el pensament, és una acció corporal, verbal o mental que pot conduir al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós? Aquesta acció corporal, verbal o mental, és perjudicial, generadora de sofriment, i de conseqüències doloroses?

Rāhula, si contemplant d’aquesta manera, observes que l’acció que estàs realitzant mitjançant el cos, la paraula o el pensament és una acció corporal, verbal o mental que condueix al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós, que és una acció perjudicial, generadora de sofriment i de conseqüències doloroses, llavors, Rāhula, no hi ha cap dubte que és una acció de la qual has de desistir.

Però, Rāhula, si, contemplant d’aquesta manera, observes que l’acció que estàs realitzant mitjançant el cos, la paraula o el pensament no és una acció corporal, verbal o mental que condueix al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós, sinó que és una acció beneficiosa, generadora de felicitat, i de conseqüències felices, llavors, Rāhula, no hi ha cap dubte que és una acció que pots prosseguir.

Rāhula, després d’haver realitzat una acció mitjançant el cos, la paraula o el pensament has de contemplar aquesta acció corporal, verbal o mental d’aquesta manera: Aquesta acció que he realitzat mitjançant el cos, la paraula o el pensament, ha estat una acció corporal, verbal o mental que ha conduit al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós? Ha estat aquesta acció corporal, verbal o mental perjudicial , generadora de sofriment, i de conseqüències doloroses?

Rāhula, si, contemplant d’aquesta manera, observes que l’acció que has realitzat mitjançant el cos, la paraula o el pensament ha estat una acció que ha conduit al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós, que ha estat una acció perjudicial, generadora de sofriment i de conseqüències doloroses, llavors, Rāhula, has de declarar-la, revelar-la i confessar-la al teu mestre o als savis o als teus companys en la vida de santedat, i així, havent-la declarat, revelat i confessat, has de demostrar control d’ara en endavant. Però, Rāhula, si, contemplant d’aquesta manera, observes que l’acció que has realitzat mitjançant el cos, la paraula o el pensament no ha estat una acció corporal, verbal o mental que ha conduit al mal propi, al mal aliè o al mal d’ambdós, sinó que ha estat una acció beneficiosa, generadora de felicitat, i de conseqüències felices, llavors, Rāhula, pots romandre gojós i content practicant nit i dia allò que és beneficiós.

Rāhula, tots els ascetes i bramans que en el passat, en el futur i en el present han purificat les seves accions corporals, verbals i mentals, ha van fer, ho faran i ho fan contemplant atentament d’aquesta manera. Per tant, Rāhula, t’has d’exercitar així: Contemplant-les una i altra vegada, purificarem les accions corporals, verbals i mentals.

Així va parlar el Benaventurat, i el venerable Rāhula gaudí i es complagué am les seves paraules.