Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. I aleshores, al venerable Malukyaputta, que estava retirat en solitud, li va venir aquest pensament: “El Benaurat no s’ha manifestat sobre aquelles teories que ha deixat indeclarades, que ha bandejat, que ha rebutjat: «el món és etern», «el món no és etern», «el món és finit», «el món és infinit», «l’ànima i el cos són idèntics», «l’ànima i el cos són diferents», «el Realitzat existeix després de la mort», «el Realitzat no existeix després de la mort», «el Realitzat existeix i no existeix després de la mort», «el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort». Fins que el Benaurat no es manifesti, no em donaré per satisfet. Aniré a veure el Benaurat i li demanaré que ho faci.

Si el Benaurat em declara que el món és etern, o que el món no és etern, o que el món és finit, o que el món és infinit, o que l’ànima i el cos són idèntics, o que l’ànima i el cos són diferents, o que el Realitzat existeix després de la mort, o que el Realitzat no existeix després de la mort, o que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, o que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, seguiré la vida monàstica a prop del Benaurat; però si el Benaurat no em declara que el món és etern, o que el món no és etern, o que el món és finit, o que el món és infinit, o que l’ànima és idèntica al cos, o que l’ànima i el cos són diferents, o que el Realitzat existeix després de la mort, o que el Realitzat no existeix després de la mort, o que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, o que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, deixaré l’aprenentatge i tornaré a la forma de vida inferior.”

Aleshores, el venerable Malukyaputta, al vespre, en sortir del recés meditatiu, va anar a trobar el Benaurat, el va saludar i es va asseure al prop seu. Quan es va haver assegut, el venerable Malukyaputta va dir al Benaurat:

—Mentre estava retirat en solitud, Venerable, m’ha vingut aquest pensament: “El Benaurat no s’ha manifestat sobre aquelles teories que ha deixat indeclarades, ha deixat de banda, ha rebutjat: «el món és etern», «el món no és etern», «el món és finit», «el món és infinit», «l’ànima i el cos són idèntics», «l’ànima i el cos són diferents», «el Realitzat existeix després de la mort», «el Realitzat no existeix després de la mort», «el Realitzat existeix i no existeix després de la mort», «el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort». Fins que el Benaurat no es manifesti, no em donaré per satisfet. Aniré a veure el Benaurat i l’interrogaré.

Si el Benaurat em declara que el món és etern, o que el món no és etern, o que el món és finit, o que el món és infinit, o que l’ànima i el cos són idèntics, o que l’ànima i el cos són diferents, o que el Realitzat existeix després de la mort, o que el Realitzat no existeix després de la mort, o que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, o que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, seguiré la vida monàstica a prop del Benaurat; però si el Benaurat no em declara que el món és etern, o que el món no és etern, o que el món és finit, o que el món és infinit, o que l’ànima és idèntica al cos, o que l’ànima i el cos són diferents, o que el Realitzat existeix després de la mort, o que el Realitzat no existeix després de la mort, o que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, o que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, deixaré l’aprenentatge i tornaré a la forma de vida inferior.”

Si el Benaurat sap que el món és etern, que declari que el món és etern; si el Benaurat sap que el món no és etern, que declari que el món no és etern. Però si el Benaurat no sap si el món és etern o si el món no és etern, això és el que pertoca dir a algú que no ho sap ni ho veu: «no ho sé, no ho veig».

Si el Benaurat sap que el món és finit, que declari que el món és finit; si el Benaurat sap que el món és infinit, que declari que el món és infinit. Però si el Benaurat no sap si el món és finit o si el món és infinit, això és el que pertoca dir a algú que no ho sap ni ho veu: «no ho sé, no ho veig».

Si el Benaurat sap que l’ànima i el cos són idèntics, que declari que l’ànima i el cos són idèntics; si el Benaurat sap que l’ànima i el cos són diferents, que declari que l’ànima i el cos són diferents. Però si el Benaurat no sap si l’ànima i el cos són idèntics o si l’ànima i el cos són diferents, això és el que pertoca dir a algú que no ho sap ni ho veu: «no ho sé, no ho veig».

Si el Benaurat sap que el Realitzat existeix després de la mort, que declari que el Realitzat existeix després de la mort; si el Benaurat sap que el Realitzat no existeix després de la mort, que declari que el Realitzat no existeix després de la mort. Però si el Benaurat no sap si el Realitzat existeix després de la mort o si el Realitzat no existeix després de la mort, això és el que pertoca dir a algú que no ho sap ni ho veu: «no ho sé, no ho veig».

Si el Benaurat sap que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, que declari que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort; si el Benaurat sap que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, que declari que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort. Però si el Benaurat no sap si el Realitzat existeix i no existeix després de la mort o si el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, això és el que pertoca dir a algú que no ho sap ni ho veu: «no ho sé, no ho veig».

—¿Que potser, Malukyaputta, et vaig dir això: «Vine, Malukyaputta, segueix la vida monàstica a prop meu, que jo et diré si el món és etern o si el món no és etern, si el món és finit o si el món és infinit, si l’ànima i el cos són idèntics o si l’ànima i el cos són diferents, si el Realitzat existeix després de la mort o si el Realitzat no existeix després de la mort, si el Realitzat existeix i no existeix després de la mort o si el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort?

—No, Venerable.

—¿I tu potser em vas dir: «Venerable, seguiré la vida monàstica si el Benaurat em declara que el món és etern o que el món no és etern, o que el món és finit, o que el món és infinit, o que l’ànima i el cos són idèntics, o que l’ànima i el cos són diferents, o que el Realitzat existeix després de la mort, o que el Realitzat no existeix després de la mort, o que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, o que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort.»?

—No, Venerable.

—Així doncs, Malukyaputta, està clar que jo no et vaig dir: «Vine, Malukyaputta, segueix la vida monàstica a prop meu; jo et diré si el món és etern o si el món no és etern, si el món és finit o si el món és infinit, si l’ànima i el cos són idèntics o si l’ànima i el cos són diferents, si el Realitzat existeix després de la mort o si el Realitzat no existeix després de la mort, si el Realitzat existeix i no existeix després de la mort o si el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort. I està clar que tu no em vas dir: «Venerable, seguiré la vida monàstica si el Benaurat em declara que el món és etern o que el món no és etern, o que el món és finit, o que el món és infinit, o que l’ànima i el cos són idèntics, o que l’ànima i el cos són diferents, o que el Realitzat existeix després de la mort, o que el Realitzat no existeix després de la mort, o que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, o que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort.» Essent així, insensat, què véns a discutir-me?

Qualsevol persona que digui que no seguirà la vida monàstica fins que el Benaurat li declari que el món és etern o que el món no és etern, o que el món és finit, o que el món és infinit, o que l’ànima i el cos són idèntics, o que l’ànima i el cos són diferents, o que el Realitzat existeix després de la mort, o que el Realitzat no existeix després de la mort, o que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, o que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, morirà sense que el Realitzat li ho hagi dit.

Posem per cas, Malukyaputta, que un home ha estat ferit per una fletxa ben emmetzinada. Els seus amics i companys, els seus parents i familiars de sang fan venir el cirurgià. I ell diu: «No em trauré aquesta fletxa fins que no sàpiga si l’home que m’ha ferit és un guerrer, un brahman, un comerciant o un treballador.»I ell diu: «No em trauré aquesta fletxa fins que no sàpiga com es diu de nom i a quin clan pertany l’home que m’ha ferit.»I ell diu: «No em trauré aquesta fletxa fins que no sàpiga si l’home que m’ha ferit és alt, o baix, o d’estatura mitjana.»I ell diu: «No em trauré aquesta fletxa fins que no sàpiga si l’home que m’ha ferit és de pell fosca, morena o clara.»I ell diu: «No em trauré aquesta fletxa fins que no sàpiga de quin poble, vila o ciutat prové l’home que m’ha ferit.»I ell diu: «No em trauré aquesta fletxa fins que no sàpiga si l’arma que m’ha ferit és un arc o una ballesta.»I ell diu: «No em trauré la fletxa que m’ha ferit fins que no sàpiga si la corda amb què l’han llançat és de cotó, d’espart, de tendó, de cànem o de lli.»I ell diu: «No em trauré la fletxa que m’ha ferit fins que no sàpiga si està feta amb una tija de bosc o cultivada.»I ell diu: «No em trauré la fletxa que m’ha ferit fins que no sàpiga si les seves aletes són de plomes de voltor, d’auró, de falcó, de cigonya o de paó.»I ell diu: «No em trauré la fletxa que m’ha ferit fins que no sàpiga si la tija està lligada amb nervis de vaca, de búfal, de xacal o de gat.»I ell diu: «No em trauré la fletxa que m’ha ferit fins que no sàpiga si té la punta cilíndrica, triangular, barbada, dentada o amb forma de fulla de baladre.»Ben segur que l’home morirà sense haver-ho arribat a saber.

Així mateix, Malukyaputta, qui digui que no seguirà la vida monàstica fins que el Benaurat li declari que el món és etern o que el món no és etern, o que el món és finit, o que el món és infinit, o que l’ànima i el cos són idèntics, o que l’ànima i el cos són diferents, o que el Realitzat existeix després de la mort, o que el Realitzat no existeix després de la mort, o que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort, o que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, morirà sense que el Realitzat li ho hagi dit.

On hi ha la teoria «el món és etern», Malukyaputta, no hi pot haver vida monàstica; així mateix, on hi ha la teoria «el món no és etern», no hi pot haver vida monàstica. Tant si hom té la teoria que el món és etern com si té la teoria que el món no és etern, hi ha el naixement, l’envelliment i la mort; hi ha la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació que jo ensenyo a eliminar en aquesta mateixa vida. On hi ha la teoria «el món és finit», Malukyaputta, no hi pot haver vida monàstica; així mateix, on hi ha la teoria «el món és infinit», no hi pot haver vida monàstica. Tant si hom té la teoria que el món és finit com si té la teoria que el món és infinit, hi ha el naixement, l’envelliment i la mort; hi ha la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació que jo ensenyo a eliminar en aquesta mateixa vida. On hi ha la teoria «l’ànima i el cos són idèntics», Malukyaputta, no hi pot haver vida monàstica; així mateix, on hi ha la teoria «l’ànima i el cos són diferents», no hi pot haver vida monàstica. Tant si hom té la teoria que el l’ànima i el cos són idèntics com si té la teoria que l’ànima i el cos són diferents, hi ha el naixement, l’envelliment i la mort; hi ha la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació que jo ensenyo a eliminar en aquesta mateixa vida. On hi ha la teoria «el Realitzat existeix després de la mort», Malukyaputta, no hi pot haver vida monàstica; així mateix, on hi ha la teoria «el Realitzat no existeix després de la mort», no hi pot haver vida monàstica. Tant si hom té la teoria que el Realitzat existeix després de la mort com si té la teoria que el Realitzat no existeix després de la mort, hi ha el naixement, l’envelliment i la mort; hi ha la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació que jo ensenyo a eliminar en aquesta mateixa vida. On hi ha la teoria «el Realitzat existeix i no existeix després de la mort», Malukyaputta, no hi pot haver vida monàstica; així mateix, on hi ha la teoria «el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort», no hi pot haver vida monàstica. Tant si hom té la teoria que el Realitzat existeix i no existeix després de la mort com si té la teoria que el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort, hi ha el naixement, l’envelliment i la mort; hi ha la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació que jo ensenyo a eliminar en aquesta mateixa vida.

Per tant, Malukyaputta, considera declarat el que he declarat i considera no declarat el que no he declarat. Què és el que no he declarat? No he declarat «el món és etern», no he declarat «el món no és etern», no he declarat «el món és finit», no he declarat «el món és infinit», no he declarat «l’ànima i el cos són idèntics», no he declarat «l’ànima i el cos són diferents», no he declarat «el Realitzat existeix després de la mort», no he declarat «el Realitzat no existeix després de la mort», no he declarat «el Realitzat existeix i no existeix després de la mort», no he declarat «el Realitzat ni existeix ni no existeix després de la mort». Per què no ho he declarat, Malukyaputta? Perquè això, Malukyaputta, no té relació amb l’objectiu, no porta a emprendre la vida ètica, no porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació. És per això que no ho he declarat. Què és el que he declarat? He declarat «això és sofriment», he declarat «aquest és l’origen del sofriment», he declarat «aquest és l’aturament del sofriment», he declarat «aquest és el camí que porta a l’aturament del sofriment». Per què ho he declarat, Malukyaputta? Perquè això, Malukyaputta, té relació amb l’objectiu, porta a emprendre la vida ètica, porta al desinterès, al desapassionament, a l’aturament, a l’apaivagament, a la comprensió, al desvetllament, a la cessació. És per això que ho he declarat. Per tant, doncs, Malukyaputta, considera declarat el que he declarat i considera no declarat el que no he declarat.

Així va parlar el Benaurat. El venerable Malukyaputta, inspirat, es va alegrar de les paraules del Benaurat.