Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Rajagaha, a la cova de Sukarakhatà de la muntanya del Cim dels Voltors. Aleshores, el mendicant Dighanakha va anar a trobar el Benaurat i el va saludar. Després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es va quedar dret al seu costat i li va dir:

—Jo, venerable Gótama, tinc aquesta doctrina, tinc aquesta teoria: «res no em plau».

—I aquesta teoria del «res no em plau» tampoc no et plau, Aggivessana?

—Si aquesta teoria em plagués, venerable Gótama, això seria igual que allò.

—Mira, Aggivessana, n’hi ha moltíssims en aquest món que diuen «això seria igual que allò, això seria igual que allò», però no abandonen aquesta teoria i, a més, n’adopten d’altres. Mira, Aggivessana, n’hi ha pocs en aquest món que diuen «això seria igual que allò, això seria igual que allò», i abandonen aquesta teoria i, a més, no n’adopten cap altra. Hi ha alguns ascetes i brahmans, Aggivessana, que tenen la doctrina i la teoria «tot em plau»; hi ha alguns ascetes i brahmans, Aggivessana, que tenen la doctrina i la teoria «res no em plau»; hi ha alguns ascetes i brahmans, Aggivessana, que tenen la doctrina i la teoria «una cosa em plau, l’altra no em plau». En el cas dels ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «tot em plau», Aggivessana, aquesta teoria seva els porta a favor de la passió, la subjecció, la dèria, l’aferrissament i el fanatisme. En el cas dels ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «res no em plau», Aggivessana, aquesta teoria seva els porta en contra de la passió, la subjecció, la dèria, l’aferrissament i el fanatisme.

En sentir això, el mendicant Dighanakha va dir al Benaurat:

—El venerable Gótama està desenvolupant la meva teoria, el venerable Gótama està ampliant la meva teoria.

—En el cas dels ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «una cosa em plau, l’altra no em plau», Aggivessana, la teoria que els plau els porta a favor de la passió, la subjecció, la dèria, l’aferrissament i el fanatisme, mentre que la teoria que no els plau els porta en contra de la passió, la subjecció, la dèria, l’aferrissament i el fanatisme. En el cas dels ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «tot em plau», Aggivessana, l’home intel·ligent reflexiona així: “Aquesta teoria meva del «tot em plau», si la sostinc aferrissadament i decideixo «aquesta és la veritat, tota altra cosa és falsa», estic en doble desacord: amb aquells ascetes o brahmans que tenen la doctrina i la teoria «res no em plau», i amb aquells ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «una cosa em plau, l’altra no em plau». Amb aquests dos estic en desacord.” On hi ha un desacord, hi ha una discussió; on hi ha una discussió, hi ha una baralla; on hi ha una baralla, hi ha una ofensa. Considerant el desacord, la discussió, la baralla i l’ofensa envers ell mateix, abandona aquesta teoria i no s’apropia de cap altra. Aquesta és la manera de deixar anar les teories, aquesta és la manera de renunciar a les teories.

En el cas dels ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «res no em plau», Aggivessana, l’home intel·ligent reflexiona així: “Aquesta teoria meva del «res no em plau», si la sostinc aferrissadament i decideixo «aquesta és la veritat, tota altra cosa és falsa», estic en doble desacord: amb aquells ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «tot em plau», i amb aquells ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «una cosa em plau, l’altra no em plau». Amb aquests dos estic en desacord.” On hi ha un desacord, hi ha una discussió; on hi ha una discussió, hi ha una baralla; on hi ha una baralla, hi ha una ofensa. Considerant el desacord, la discussió, la baralla i l’ofensa envers ell mateix, abandona aquesta teoria i no s’apropia de cap altra. Aquesta és la manera de deixar anar les teories, aquesta és la manera de renunciar a les teories.

En el cas dels ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «una cosa em plau, l’altra no em plau», Aggivessana, l’home intel·ligent reflexiona així: “Aquesta teoria meva d’«una cosa em plau, l’altra no em plau», si la sostinc aferrissadament i decideixo «aquesta és la veritat, tota altra cosa és falsa», estic en doble desacord: amb aquells ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «tot em plau», i amb aquells ascetes i brahmans que tenen la doctrina i la teoria «res no em plau». Amb aquests dos estic en desacord.” On hi ha un desacord, hi ha una discussió; on hi ha una discussió, hi ha una baralla; on hi ha una baralla, hi ha una ofensa. Considerant el desacord, la discussió, la baralla i l’ofensa envers ell mateix, abandona aquesta teoria i no s’apropia de cap altra. Aquesta és la manera de deixar anar les teories, aquesta és la manera de renunciar a les teories.

I és que aquest cos material, Aggivessana, compost pels quatre elements, engendrat pel pare i la mare, criat amb arròs i farinetes, i sotmès al canvi, el desgast, el decaïment, la desintegració i la destrucció, s’ha de contemplar com quelcom inconstant, un patiment, una incomoditat, un abscés, una ferida, un dolor, una malaltia, una cosa aliena, estranya, buida i impersonal. En aquell que contempla aquest cos com quelcom inconstant, un patiment, una incomoditat, un abscés, una ferida, un dolor, una malaltia, una cosa aliena, estranya, buida i impersonal, el voler, el desig, l’anhel que hi ha en el cos desapareix.

Hi ha, Aggivessana, tres tipus de sensacions: la sensació agradable, la sensació desagradable i la sensació neutra. Quan hom té una sensació agradable, no té alhora una sensació desagradable, no té alhora una sensació neutra; en aquell moment té una sensació agradable. Quan hom té una sensació desagradable, no té alhora una sensació agradable, no té alhora una sensació neutra; en aquell moment té una sensació desagradable. Quan hom té una sensació neutra, no té alhora una sensació agradable, no té alhora una sensació desagradable; en aquell moment té una sensació neutra. La sensació agradable, Aggivessana, és inconstant, condicionada, interdependent i sotmesa a la desintegració, l’esvaniment, el debilitament i l’extinció. La sensació desagradable, Aggivessana, també és inconstant, condicionada, interdependent i sotmesa a la desintegració, l’esvaniment, el debilitament i l’extinció. La sensació neutra, Aggivessana, també és inconstant, condicionada, interdependent i sotmesa a la desintegració, l’esvaniment, el debilitament i l’extinció. Veient-ho d’aquesta manera, Aggivessana, el noble deixeble que està instruït perd l’interès en la sensació agradable, perd l’interès en la sensació desagradable, perd l’interès en la sensació neutra. I per la manca d’interès es desapassiona, i pel desapassionament s’allibera. En l’alliberat hi ha consciència de l’alliberament, i sap: «El naixement ha estat destruït, s’ha acabat l’aprenentatge, el deure està complert, aquest estat és irreversible». El monjo que allibera la ment d’aquesta manera, Aggivessana, no fa costat a ningú ni discuteix amb ningú, i s’expressa en el món sense aferrissament.

En aquell moment el germà Sariputta es trobava darrere el Benaurat i el ventava. Aleshores el germà Sariputta va pensar: «El Benaurat certament ens explica l’abandonament de les coses per la comprensió. L’Afortunat certament ens explica la renúncia a les coses per la comprensió.» Reflexionant d’aquesta manera, la ment del germà Sariputta va quedar completament alliberada dels efluents. En canvi, el mendicant Dighanakha va tenir la intuïció pura i immaculada de la veritat: «Tot allò que ha començat, s’ha d’acabar.» Aleshores, el mendicant Dighanakha, que havia vist la veritat, que havia assolit la veritat, que havia entès la veritat, que havia penetrat la veritat, que havia superat el dubte, que ja no es feia preguntes, que havia assolit la confiança i seguia la instrucció del mestre sense dependre de ningú, va dir al Benaurat:

—Excel·lent, venerable Gótama, excel·lent, venerable Gótama! Com si algú hagués posat dret el que estava tort, hagués descobert el que estava amagat, hagués mostrat el camí al que estava perdut o hagués portat un llum a la foscor perquè els que tenen ulls hi vegin, així mateix el venerable Gótama ha ensenyat la veritat amb diverses paràboles. Prenc refugi en el venerable Gótama, en l’ensenyament i en la comunitat de monjos. Que el venerable Gótama em consideri deixeble laic que ha pres refugi des d’avui i mentre li duri l’alè.