Majjhima Nikāya
75. Discurs de Magàndiya
Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava al país dels kurús, al poble que s’anomena Kammasadhamma, en una màrfega a la cabana del foc del brahman Bharadvajagotta. Aleshores, el Benaurat, a primera hora del dia, després de vestir-se, va agafar el bol i el mantell i va entrar a Kammasadhamma per demanar almoina. Quan va haver tornat de fer la ronda a Kammasadhamma, després de l’àpat, va endreçar el bol, es va endinsar al bosc i es va asseure al peu d’un arbre a passar el dia. I ve’t-ho aquí que el mendicant Magàndiya, que passejava per estirar les cames, va passar per la cabana del foc del brahman Bharadvajagotta i va veure la màrfega preparada. En veure-la, va dir al brahman Bharadvajagotta:
—Per a qui és aquesta màrfega que hi ha preparada a la cabana del foc del senyor Bharadvaja? Sembla el jaç d’un asceta.
—Hi ha l’asceta Gótama, el fill dels sàkies, que va deixar la família i va fer el pas a la vida de renunciant. El venerable Gótama s’ha guanyat aquesta bella fama: “El Benaurat és l’Acomplert, el Ben Desvetllat, el Perfecte en conducta i en saber, l’Afortunat, l’insuperable coneixedor del món, l’entrenador d’homes, el mestre d’éssers divins i humans, el Savi, el Benaurat. És per a aquest venerable Gótama que està preparat el jaç.
—Veure això sí que és mala sort, venerable Bharadvaja! Sí que és mala sort, venerable Bharadvaja, veure el llit d’aquell repressor que és el venerable Gótama!
—Vigila el que dius, Magàndiya; vigila el que dius, Magàndiya. Molts savis guerrers, savis brahmans, savis caps de casa i savis ascetes que tenen confiança en el venerable Gótama han estat iniciats de grat en el noble mètode, en l’ensenyament que és beneficiós.
—Si veiés el venerable Gótama cara a cara, venerable Bharadvaja, a la cara mateix li diria: «L’asceta Gótama és un repressor!» [...]
—Si al venerable Magàndiya no li fa res, ho explicaré a l’asceta Gótama.
—Estigui tranquil el brahman Bharadvaja. Pot explicar el que ha sentit.
Però amb la pura i sobrehumana clariaudiència el Benaurat havia sentit la conversa del brahman Bharadvajagotta amb el mendicant Magàndiya. Aleshores, el Benaurat, al vespre, en sortir del recés meditatiu, va anar fins a la cabana del foc del brahman Bharadvajagotta i va seure a la màrfega que tenia preparada. Aleshores, el brahman Bharadvajagotta va anar a trobar el Benaurat i el va saludar. Després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, el Benaurat li va dir:
—Has tingut alguna conversa amb el mendicant Magàndiya a propòsit d’aquesta màrfega?
En sentir això, el brahman Bharadvajagotta es va quedar estupefacte i, amb la pell de gallina, va dir al Benaurat:
—Això mateix tenia ganes de comentar-li al venerable Gótama. Però el venerable Gótama ho ha fet innecessari.
Aquesta xerrada entre el Benaurat i el brahman Bharadvajagotta es va interrompre quan el mendicant Magàndiya, que passejava per estirar les cames, va passar per la cabana del foc del brahman Bharadvajagotta on hi havia el Benaurat i el va saludar. Després d’adreçar-li unes paraules amables i cordials, es va asseure a prop seu. Quan es va haver assegut, el Benaurat li va dir:
—L’ull, Magàndiya, es deleix per les formes, gaudeix de les formes, troba goig en les formes. El Realitzat el doma, el guarda, el vigila i el controla, i ensenya a posar-hi fre. Et referies a això quan has dit que l’asceta Gótama és un repressor?
—A això em referia, venerable Gótama, quan he dit que l’asceta Gótama és un repressor. [...]
—L’oïda, Magàndiya, es deleix pels sons, gaudeix dels sons, troba goig en els sons. El Realitzat la doma, la guarda, la vigila i la controla, i ensenya a posar-hi fre. Et referies a això quan has dit que l’asceta Gótama és un repressor?
—A això em referia, venerable Gótama, quan he dit que l’asceta Gótama és un repressor. [...]
—L’olfacte, Magàndiya, es deleix per les olors, gaudeix de les olors, troba goig en les olors. El Realitzat el doma, el guarda, el vigila i el controla, i ensenya a posar-hi fre. Et referies a això quan has dit que l’asceta Gótama és un repressor?
—A això em referia, venerable Gótama, quan he dit que l’asceta Gótama és un repressor. [...]
—La llengua, Magàndiya, es deleix pels gustos, gaudeix dels gustos, troba goig en els gustos. El Realitzat la doma, la guarda, la vigila i la controla, i ensenya a posar-hi fre. Et referies a això quan has dit que l’asceta Gótama és un repressor?
—A això em referia, venerable Gótama, quan he dit que l’asceta Gótama és un repressor.” [...]
—El cos, Magàndiya, es deleix per les sensacions tàctils, gaudeix de les sensacions tàctils, troba goig en les sensacions tàctils. El Realitzat el doma, el guarda, el vigila i el controla, i ensenya a posar-hi fre. Et referies a això quan has dit que l’asceta Gótama és un repressor?
—A això em referia, venerable Gótama, quan he dit que l’asceta Gótama és un repressor. [...]
—La ment, Magàndiya, es deleix pels pensaments, gaudeix dels pensaments, troba goig en els pensaments. El Realitzat la doma, la guarda, la vigila i la controla, i ensenya a posar-hi fre. Et referies a això quan has dit que l’asceta Gótama és un repressor?
—A això em referia, venerable Gótama, quan he dit que l’asceta Gótama és un repressor. [...]
—Què et sembla, Magàndiya: a algú que abans anava adelerat darrere de les formes que l’ull detecta i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants, i que més tard, com que ha vist tal com és el sorgir i l’acabament de les formes, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, abandona el desig de formes, es desprèn de la febre de les formes i, lliure de la set, té sempre la ment interiorment calmada, què li has de dir, Magàndiya?
—No res, venerable Gótama.
—Què et sembla, Magàndiya: a algú que abans anava adelerat darrere dels sons que l’oïda detecta i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants, i que més tard, com que ha vist tal com és el sorgir i l’acabament dels sons, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, abandona el desig dels sons, es desprèn de la febre dels sons i, lliure de la set, té sempre la ment interiorment calmada, què li has de dir, Magàndiya?
—No res, venerable Gótama.
—Què et sembla, Magàndiya: a algú que abans anava adelerat darrere de les olors que l’olfacte detecta i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants, i que més tard, com que ha vist tal com és el sorgir i l’acabament de les olors, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, abandona el desig de les olors, es desprèn de la febre de les olors i, lliure de la set, té sempre la ment interiorment calmada, què li has de dir, Magàndiya?
—No res, venerable Gótama.
—Què et sembla, Magàndiya: a algú que abans anava adelerat darrere dels gustos que la llengua detecta i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants, i que més tard, com que ha vist tal com és el sorgir i l’acabament dels gustos, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, abandona el desig dels gustos, es desprèn de la febre dels gustos i, lliure de la set, té sempre la ment interiorment calmada, què li has de dir, Magàndiya?
—No res, venerable Gótama.
—Què et sembla, Magàndiya: a algú que abans anava adelerat darrere dels objectes tangibles que el cos detecta i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants, i que més tard, com que ha vist tal com és el sorgir i l’acabament dels objectes tangibles, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, abandona el desig d’objectes tangibles, es desprèn de la febre dels objectes tangibles i, lliure de la set, té sempre la ment interiorment calmada, què li has de dir, Magàndiya?
—No res, venerable Gótama.
—I és que jo, Magàndiya, abans, quan feia vida domèstica, gaudia a ple dels cinc tipus de plaers sensorials: formes que es detecten mitjançant l’ull que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; sons que es detecten mitjançant l’oïda i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; olors que es detecten mitjançant l’olfacte i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; gustos que es detecten mitjançant la llengua i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; objectes tangibles que es detecten mitjançant el cos i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants.
I tenia tres palaus, Magàndiya, un per l’estació de les pluges, un per l’hivern, un per l’estiu. I jo, Magàndiya, distret com estava amb les músiques celestials al palau de l’estació de les pluges, en els quatre mesos no sortia del palau. I més tard, com que vaig veure tal com és el sorgir i l’acabament dels plaers sensorials, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, vaig abandonar el desig de plaers sensorials, em vaig desprendre de la febre dels plaers sensorials i, lliure de la set, vaig tenir la ment interiorment calmada. I ara veig els altres éssers que es lliuren als plaers sensorials, apassionats pels plaers sensorials, devorats per la set de plaers sensorials, cremant amb la febre dels plaers sensorials, però no els envejo ni hi trobo cap joia. I això, per quin motiu? Perquè com que, sense els plaers sensorials ni els estats mentals perjudicials, gaudeixo d’un plaer que sobrepassa de molt el benestar dels déus, Magàndiya, no tinc enveja del que és inferior ni hi trobo cap joia.
Posem per cas, Magàndiya, que un cap de casa o el fill d’un cap de casa, que té diners i propietats en abundància, gaudeix a ple dels cinc tipus de plaers sensorials: formes que es detecten mitjançant l’ull que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; sons que es detecten mitjançant l’oïda i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; olors que es detecten mitjançant l’olfacte i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; gustos que es detecten mitjançant la llengua i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; objectes tangibles que es detecten mitjançant el cos i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants. Si ha tingut un bon comportament corporal, un bon comportament verbal i un bon comportament mental, quan el cos es desintegra, després de la mort, va a parar a un bon destí al cel, en companyia dels trenta-tres déus. Allà al bosc de Nàndana, envoltat d’un estol de nimfes, gaudeix a ple dels cinc tipus de plaers sensorials. I veu un cap de casa o el fill d’un cap de casa que gaudeix a ple dels cinc tipus de plaers sensorials.
Et sembla, Magàndiya, que aquest fill de cap de casa, que està envoltat d’un estol de nimfes al bosc de Nàndana i que gaudeix a ple dels cinc tipus de plaers sensorials divins, pot envejar aquest cap de casa o els cinc tipus de plaers sensorials humans i retornar-hi?
—És clar que no, venerable Gótama.
—I això, per quin motiu?
—Perquè els plaers sensorials divins, venerable Gótama, són molt més extraordinaris i meravellosos que els humans.
—Així mateix jo, Magàndiya, abans, quan feia vida domèstica, gaudia a ple dels cinc tipus de plaers sensorials: formes que es detecten mitjançant l’ull que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; sons que es detecten mitjançant l’oïda i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; olors que es detecten mitjançant l’olfacte i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; gustos que es detecten mitjançant la llengua i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; objectes tangibles que es detecten mitjançant el cos i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants. I més tard, com que vaig veure tal com és el sorgir i l’acabament dels plaers sensorials, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, vaig abandonar el desig de plaers sensorials, em vaig desprendre de la febre dels plaers sensorials i, lliure de la set, vaig tenir la ment interiorment calmada. I ara veig els altres éssers que es lliuren als plaers sensorials, apassionats pels plaers sensorials, devorats per la set de plaers sensorials, cremant amb la febre dels plaers sensorials, però no els envejo ni hi trobo cap joia. I això, per quin motiu? Perquè sense els plaers sensorials ni els estats mentals perjudicials, gaudeixo d’una felicitat que sobrepassa de molt el benestar dels déus, Magàndiya, i per això no envejo el que és inferior ni hi trobo cap joia.
Imagina’t, Magàndiya, un leprós tot cobert de nafres podrides i devorat pels cucs, que s’obre les úlceres amb les ungles i es cauteritza el cos damunt del braser. Els seus amics i companys, els seus parents i familiars de sang fan venir el metge perquè li faci una medicina. Gràcies a aquesta medicina, quan les ferides han cicatritzat, torna a estar sa i pot anar per si mateix còmodament allà on vulgui. Imagina’t que algú altre veiés el leprós tot cobert de nafres podrides, devorat pels cucs, obrint-se les úlceres amb les ungles i cauteritzant-se el cos damunt del braser.
Et sembla, Magàndiya, que algú podria envejar aquest leprós que busca el braser i la medicina?
—És clar que no, venerable Gótama.
—I això, per quin motiu?
—Perquè el que està malalt necessita la medicina, però el que no ho està, no la necessita.
—Així mateix jo, Magàndiya, abans, quan feia vida domèstica, gaudia a ple dels cinc tipus de plaers sensorials: formes que es detecten mitjançant l’ull que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; sons que es detecten mitjançant l’oïda i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; olors que es detecten mitjançant l’olfacte i que són desitjables, agradables, belles, seductores, plaents i excitants; gustos que es detecten mitjançant la llengua i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants; objectes tangibles que es detecten mitjançant el cos i que són desitjables, agradables, bells, seductors, plaents i excitants. I més tard, com que vaig veure tal com és el sorgir i l’acabament dels plaers sensorials, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, vaig abandonar el desig de plaers sensorials, em vaig desprendre de la febre dels plaers sensorials i, lliure de la set, vaig tenir la ment interiorment calmada. I ara veig els altres éssers que es lliuren als plaers sensorials, apassionats pels plaers sensorials, devorats per la set de plaers sensorials, cremant amb la febre dels plaers sensorials, però no els envejo ni hi trobo cap joia. I això, per quin motiu? Perquè sense els plaers sensorials ni els estats mentals perjudicials, gaudeixo d’una felicitat que sobrepassa de molt el benestar dels déus, Magàndiya, i per això no envejo el que és inferior ni hi trobo cap joia.
Imagina’t, Magàndiya, un leprós tot cobert de nafres podrides i devorat pels cucs, que s’obre les úlceres amb les ungles i es cauteritza el cos damunt del braser. Els seus amics i companys, els seus parents i familiars de sang fan venir el metge perquè li faci una medicina. Gràcies a aquesta medicina, quan les ferides han cicatritzat, torna a estar sa i pot anar per si mateix còmodament allà on vulgui. Aleshores vénen dos homes forts, l’agafen pels braços i l’arrosseguen fins al braser.No et sembla, Magàndiya, que l’home apartarà el cos d’aquella pila de brases?
—Sí, venerable Gótama.
—I això, per quin motiu?
—Perquè el contacte amb aquell foc és dolorós, cremant i ardent.
—Què et sembla, Magàndiya, és només ara que el contacte amb el foc és dolorós, cremant i ardent, o abans també era dolorós, cremant i ardent?
—Ara, venerable Gótama, el contacte amb el foc és dolorós, cremant i ardent, i abans també era dolorós, cremant i ardent. Però aquell leprós tot cobert de nafres podrides, venerable Gótama, a qui els cucs devoraven i que s’obria les úlceres amb les ungles, tenia els sentits alterats i percebia de manera distorsionada. Per això trobava plaent el contacte dolorós amb el foc.
—Així mateix, Magàndiya, en el passat el contacte amb els plaers sensorials era dolorós, cremant i ardent, en el futur el contacte amb els plaers sensorials serà dolorós, cremant i ardent, i ara mateix en el present el contacte amb els plaers sensorials és dolorós, cremant i ardent. Però els éssers que no han calmat el desig de plaers sensorials, Magàndiya, a qui la set de plaers sensorials devora i que cremen amb la febre dels plaers sensorials, tenen els sentits alterats i perceben de manera distorsionada. Per això troben plaent el contacte dolorós amb els plaers sensorials.
Imagina’t, Magàndiya, un leprós tot cobert de nafres podrides i devorat pels cucs, que s’obre les úlceres amb les ungles i es cauteritza el cos damunt del braser. Cada vegada, Magàndiya, que el leprós tot cobert de nafres podrides i devorat pels cucs s’obre les úlceres amb les ungles i es cauteritza el cos damunt del braser, les seves úlceres esdevenen més lletges, més pudents i més podrides. Tot i això, obté una mica d’alleujament i de satisfacció a causa de la sensació que li produeix el gratar-se. De la mateixa manera, Magàndiya, es lliuren als plaers sensorials els éssers que no han calmat el desig de plaers sensorials, a qui la set de plaers sensorials devora i que cremen amb la febre dels plaers sensorials. Cada vegada que s’hi lliuren, el seu desig va creixent i la seva febre augmenta, però obtenen una mica d’alleujament i de satisfacció a causa dels cinc tipus de plaers sensorials.
Què et sembla, Magàndiya, que potser has vist o has sentit a parlar d’algun rei o ministre del passat, del present o del futur que, gaudint a ple dels cinc tipus de plaers sensorials, sense abandonar el desig de plaers sensorials, sense desprendre’s de la febre dels plaers sensorials i quedar lliure de la set, hagi tingut la ment interiorment calmada?
—No, venerable Gótama.
—Molt bé, Magàndiya. Jo tampoc no he vist ni he sentit a parlar de cap rei ni cap ministre del passat, del present o del futur que, gaudint a ple dels cinc tipus de plaers sensorials, sense abandonar el desig de plaers sensorials, sense desprendre’s de la febre dels plaers sensorials i quedar lliure de la set, hagi tingut la ment interiorment calmada. Però tots els ascetes i brahmans del passat, del present o del futur que estan lliures de la set i tenen la ment interiorment calmada és perquè han vist tal com és el sorgir i l’acabament dels plaers sensorials, el delit, l’inconvenient i el deseiximent, han abandonat el desig de plaers sensorials, s’han desprès de la febre dels plaers sensorials i, lliures de la set, han tingut la ment interiorment calmada.
Aleshores, el Benaurat en aquella ocasió va exclamar:
“La salut és el bé suprem;
l’absència de patiment,
la felicitat més gran;
vuit aspectes té el camí
que porta a la pau immortal.”
En sentir això, el mendicant Magàndiya va dir al Benaurat:
—És meravellós, venerable Gótama. És extraordinari, venerable Gótama! Quina dita ha exclamat el venerable Gótama!: «La salut és el bé suprem; l’absència de patiment, la felicitat més gran!» Jo també, venerable Gótama, he sentit que els mestres mendicants del passat deien: «La salut és el bé suprem; l’absència de patiment, la felicitat més gran!» Això, venerable Gótama, coincideix.
—Quan has sentit, Magàndiya, que els mestres mendicants del passat deien que la salut és el bé suprem; l’absència de patiment, la felicitat més gran, a quina salut es referien, a quina manca de patiment?
En sentir això, el mendicant Magàndiya es va fregar el cos amb la mà:
—Això és la salut, venerable Gótama, això és l’absència de patiment. Ara jo estic ben sa, venerable Gótama, no em fa mal res.
—Posem per cas, Magàndiya, un home cec de naixement, que no pogués veure les formes blanques o negres, que no pogués veure les formes blaves, que no pogués veure les formes grogues, que no pogués veure les formes vermelles, que no pogués veure les formes magenta, que no pogués distingir una cosa d’una altra, ni veure les estrelles, la lluna i el sol. Imagina’t que sent que un home que hi veu li diu: «Fixa’t quin vestit més bo, és blanc i bonic, i està net immaculat.» I ell va a buscar allò tan bo. Un altre home ve i li canvia per un mantell bast i llardós, dient: «Pren aquest vestit tan bo, home! És blanc i bonic, i està net immaculat.» Ell l’hi canvia, se’l posa i, tot content, comença a cridar amb alegria: «Fixa’t quin vestit més bo, és blanc i bonic, i està net immaculat!»
Què et sembla, Magàndiya, és sabent-ho i veient-hi que l’home ha agafat el mantell bast i llardós, se l’ha posat i, tot content, ha començat a cridar amb alegria «fixa’t quin vestit més bo, és blanc i bonic, i està net immaculat!», o bé per confiança en l’home que hi veia?
—Ha estat sense saber-ho i sense veure-hi que l’home ha agafat el mantell bast i llardós, se l’ha posat i, tot content, ha començat a cridar amb alegria «fixa’t quin vestit més bo, és blanc i bonic, i està net immaculat!», per confiança en l’home que hi veia.
—De la mateixa manera, Magàndiya, els mendicants d’altres sectes, tot i que són cecs i no tenen ulls, que no coneixen la salut ni veuen l’absència de patiment, reciten aquests versos: «La salut és el bé suprem; l’absència de patiment, la felicitat més gran.» Antigament, Magàndiya, els acomplerts i plens de coneixement havien recitat aquests versos:
“La salut és el bé suprem;
l’absència de patiment,
la felicitat més gran;
vuit aspectes té el camí
que porta a la pau immortal.”
Per això, a poc a poc han esdevingut populars. Aquest cos, Magàndiya, té malestar, abscessos, ferides, dolor i malalties, i tu, a aquest cos que té malestar, abscessos, ferides, dolor i malalties, li atribueixes la salut i l’absència de patiment? En tu no hi ha la visió dels nobles, Magàndiya, que et permetria conèixer la salut i veure l’absència de patiment.
—Ara ho tinc clar, venerable Gótama! Que el venerable Gótama m’ensenyi el mètode per conèixer la salut i veure l’absència de patiment!”
—Posem per cas, Magàndiya, un home cec de naixement, que no pogués veure les formes blanques o negres, que no pogués veure les formes blaves, que no pogués veure les formes grogues, que no pogués veure les formes vermelles, que no pogués veure les formes magenta, que no pogués distingir una cosa d’una altra, ni veure les estrelles, la lluna i el sol. Imagina’t que els seus amics i companys, els seus parents i familiars de sang fan venir el metge perquè li faci una medicina, però ell, tot i tenir la medicina, no es tracta els ulls ni els guareix. No et sembla, Magàndiya, que el metge n’acabaria cansat i avorrit?
—Sí, venerable Gótama.
—De la mateixa manera, Magàndiya, si jo t’ensenyés el mètode per conèixer la salut i veure l’absència de patiment, i tu no coneguessis la salut ni veiessis l’absència de patiment, a mi això em cansaria i em preocuparia.
—Ara ho tinc clar, venerable Gótama! Que el venerable Gótama m’ensenyi el mètode per conèixer la salut i veure l’absència de patiment!
—Posem per cas, Magàndiya, un home cec de naixement, que no pogués veure les formes blanques o negres, que no pogués veure les formes blaves, que no pogués veure les formes grogues, que no pogués veure les formes vermelles, que no pogués veure les formes magenta, que no pogués distingir una cosa d’una altra, ni veure les estrelles, la lluna i el sol. Imagina’t que sent que un home que hi veu li diu: «Fixa’t quin vestit més bo, és blanc i bonic, i està net immaculat.» I ell va a buscar allò tan bo. Un altre home ve i l’hi canvia per un mantell bast i llardós, dient: «Pren aquest vestit tan bo, home! És blanc i bonic, i està net immaculat.» Ell li canvia i se’l posa. Els seus amics i companys, els seus parents i familiars de sang fan venir el metge perquè li faci una medicina emètica o purgativa, un col·liri, un ungüent o un oli nasal. I ell, amb la medicina, es tracta els ulls i els guareix. Quan ha recuperat la visió, el seu interès per aquell mantell bast i llardós desapareix. I considera aquell home com a adversari, el considera com un enemic a mort, i pensa: «Quant de temps fa que aquell home m’enganya i m’enreda amb un mantell bast i llardós dient-me: “Pren aquest vestit tan bo, home! És blanc i bonic, i està net immaculat.”»
De la mateixa manera, Magàndiya, si jo t’ensenyés el mètode per conèixer la salut i veure l’absència de patiment, i tu coneguessis la salut i veiessis l’absència de patiment, quan haguessis recuperat la visió, perdries l’interès en els cinc constituents psicofísics, i pensaries: «Quant de temps fa que aquesta ment m’enganya i m’enreda! Apresant les formes materials, he quedat pres; apresant les sensacions, he quedat pres; apresant els conceptes, he quedat pres; apresant les emocions, he quedat pres; apresant els pensaments, he quedat pres. A causa de l’apropiació hi ha l’existència, a causa de l’existència hi ha el naixement, a causa del naixement hi ha l’envelliment i la mort. Apareixen la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’origina aquesta enorme pila de patiments.
—Ara ho tinc clar, venerable Gótama! El venerable Gótama em pot ensenyar el mètode per deixar de ser cec abans que m’aixequi d’aquest seient?
—Per això, Magàndiya, has de seguir els bons homes. Quan segueixis els bons homes, Magàndiya, sentiràs la doctrina veritable; quan hagis sentit la doctrina veritable, Magàndiya, practicaràs cadascun dels ensenyaments; quan hagis practicat cadascun dels ensenyaments, Magàndiya, coneixeràs bé, hi veuràs bé i diràs: «Això és el malestar, els abscessos, les ferides; aquí el malestar, els abscessos i les ferides desapareixen del tot. Amb la cessació de l’apropiació, cessa l’existència, amb la cessació de l’existència, cessa el naixement, amb la cessació del naixement, cessen l’envelliment i la mort. Desapareixen la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Així s’acaba aquesta enorme pila de patiments.
En sentir això, el mendicant Magàndiya va dir al Benaurat:
—És extraordinari, venerable Gótama! És extraordinari, venerable Gótama! Com si algú hagués posat dret el que estava tort, hagués descobert el que estava amagat, hagués mostrat el camí al que estava perdut o hagués portat un llum a la foscor perquè els que tenen ulls hi vegin, així mateix el venerable Gótama ha ensenyat la veritat amb diverses paràboles. Prenc refugi en el venerable Gótama, en l’ensenyament i en la comunitat de monjos. Vull fer el pas davant del venerable Gótama, vull rebre l’ordenació.
—Aquell que abans ha format part d’un altre orde i desitja ser admès en aquesta doctrina i disciplina, desitja rebre l’ordenació, ha de passar quatre mesos de prova; al cap de quatre mesos, els monjos decideixen si l’han d’admetre i ordenar-lo. Però en aquest punt faig diferències entre persones.
—Si els que abans han format part d’un altre orde i desitgen ser admesos en aquesta doctrina i disciplina, desitgen rebre l’ordenació, han de passar quatre mesos de prova i, al cap de quatre mesos, els monjos decideixen si l’han d’admetre i iniciar-lo a la vida monàstica, jo passaré quatre anys de prova i, al cap de quatre anys, que els monjos decideixin si m’han d’admetre i ordenar-me.
I el mendicant Magàndiya va fer el pas davant del Benaurat i va rebre l’ordenació. I poc després de ser ordenat, el germà Magàndiya, vivint sol, retirat, diligent, metòdic i resolt, no va trigar a assolir, experimentant-lo per si mateix en aquesta vida, l’objectiu suprem de la vida monàstica, pel qual els fills dels caps de casa fan encertadament el pas de la vida domèstica a la vida sense llar. I va saber: «El naixement ha estat destruït, s’ha acabat l’aprenentatge, el deure està complert, aquest estat és irreversible». I el germà Magàndiya va ser un més dels acomplerts.