En una ocasió, el Benaventurat residia a Sāvatthī. En aquell moment, Rahu, el rei dels Titans s’havia apoderat de Chandima, el fill dels déus i Chandima, el rei dels déus, recordant el Benaventurat, pronuncià aquest vers:

—Jo et venero, heroi il·luminat. Tu t’has alliberat en tots els sentits. He caigut en problemes. Si us plau, salva’m.

Llavors, el Benaventurat s’adreçà a Rahu, el rei dels Titans, pronunciant aquest vers:

—La lluna es refugia en Aquells que han marxat d’aquesta manera. Rahu, els il·luminats tenen compassió per tothom, pel món, per tant allibera la lluna.

Llavors, Rahu, el rei dels Titans, alliberà la lluna i a l’instant es va apropar al rei dels Titans, Vepacitti, tremolant amb els pels de punta i s’assegué a un costat. Vepacitti, el rei dels Titans, el rei dels Titans, pronuncià aquest vers a Rahu, el rei dels Titans:

—Per què tens por Rahu de l’alliberament de la lluna? Per què romans aquí tot atemorit?

—Si jo no hagués alliberat la lluna escoltant el vers per fer-ho d’aquesta manera, el meu cap s’hagués dividit en set i la meva vida no seria agradable.