Aṅguttara Nikāya

Duka Nipāta

10 Capítol sobre els imbècils

98.

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui sosté la càrrega del futur i aquell qui no sosté la càrrega del present.

99.

Monjos, existeixen dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui sosté la càrrega del present i aquell qui no sosté la càrrega del futur.

100.

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui percep allò no adequat com a adequat i aquell qui percep allò adequat com a no adequat.

101.

Monjos, existeixen dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui percep allò no adequat com a no adequat i aquell qui percep allò adequat com a adequat

102.

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui percep una ofensa quan no existeix cap ofensa i aquell qui no percep una ofensa com una ofensa.

103.

Monjos, existeixen dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui percep una ofensa quan existeix una ofensa i aquell qui no percep una ofensa quan no existeix cap ofensa.

104.

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui percep allò incorrecte com a correcte i aquell qui percep allò correcte com a incorrecte.

105.

Monjos, existeixen dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui percep allò incorrecte com a incorrecte i aquell qui percep allò correcte com a correcte.

106.

Monjos, existeixen dues persones que són imbècils. Qui són? Són aquell qui percep la no disciplina com a disciplina i aquell qui percep la disciplina com a no disciplina.

107.

Monjos, existexien dues persones que són savis. Qui són? Són aquell qui percep la no disciplina com a no disciplina i aquell qui percep la disciplina com a disciplina.

108.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui dubta quan no existeix cap motiu per dubtar i aquell qui no dubta quan existeix algun motiu per dubtar.

109.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten. Qui són?

Són aquell qui no dubta quan no existeix cap raó per dubtar i aquell qui dubta quan existeix algun motiu per dubtar.

110.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui percep allò no adequat com adequat i aquell qui percep allò adequat com a no adequat.

111.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten. Qui són?

Són aquell qui percep allò no adequat com a no adequat i aquell qui percep allò adequat com a adequat.

112.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui percep una ofensa quan no existeix cap ofensa i aquell qui percep una ofensa com una no ofensa.

113.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten.. Qui són?

Són aquell qui percep una ofensa quan existeix una ofensa i aquell qui percep una no ofensa quan no existeix cap ofensa.

114.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui percep l’ensenyança incorrecta com a ensenyança correcta i aquell qui percep l’ensenyança correcta com a ensenyança incorrecta.

115.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten. Qui són?

Són aquell qui percep l’ensenyança incorrecta com a ensenyança incorrecta i aquell qui percep l’ensenyança correcta com a ensenyança correcta.

116.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals augmenten. Qui són? Són aquell qui percep la no disciplina com a disciplina i aquell qui percep la disciplina com a no disciplina.

117.

Monjos, existeixen dues persones els desigs de les quals no augmenten. Qui són?

Són aquell qui percep la no disciplina com a no disciplina i aquell qui percep la disciplina com a disciplina.