En una ocasió dos bramans ancians, vells, que havien viscut cent vint anys s’aproparen al Benaventurat, s’assegueren al seu costat i van dir això al Benaventurat: “Bondadós Gautama, nosaltres som bramans ancians, hem viscut cent vint anys, no hem realitzat res beneficiós, cap mèrit ni hem realitzat res per protegir-nos de la por. Aconsellans perquè el nostre benefici, el nostre benestar i la nostra felicitat existeixin durant molt temps.”

“Oh, bramans ancians, vells, heu viscut cent vint anys, no heu realitzat res beneficiós, cap mèrit ni heu realitzat res per protegir-vos de la por. Bramans, aquest món està conduït per l’envelliment, per la malaltia i per la mort. Quan som conduïts per l’envelliment, per la malaltia i per la mort, conduïts d’un a l’altre, la protecció, l’abric, la llum i el refugi són el control del cos, de la paraula i de la ment.

La vida es conduïda, el temps de la vida és breu, en la decadència no hi ha refugi.

D’aquesta manera, veient la por en la mort, realitzeu el mèrit per a ser feliços. Per aquells qui van més enllà, la felicitat és la protecció mentre es viu, pel cos, per la paraula i per la ment.”