En una ocasió el venerable Sāriputta s’apropà al Benaventurat, el venerà i s’assegué al seu costat. El Benaventurat li digué al venerable Sāriputta: “Jo predico breument i detalladament, jo predico també breument i detalladament, aquells qui ho comprenen són pocs.”

“Oh Benaventurat ! Oh, Aquell qui ha retornat una vegada, aquesta és l’hora de predicar breument i detalladament, l’hora de predicar també breument i detalladament, existeixen aquells qui ho comprenen.”

“Per tant, Sāriputta, hauries d’entrenar-te així, en les sis consciències del cos i externament a causa de qualsevol signe, perquè no existeixen les tendències latents de mesura de „Jo soc’ i „Això és per a mi.’ Aquesta és la morada en la qual la ment està alliberada, la morada en la qual la ment està alliberada mitjançant el coneixement. Sāriputta, per aquell qui hi resideix, no existeixen les tendències latents de mesura com „Jo soc’ i „Això és per a mi.’ Nosaltres residirem en aquest alliberament de la ment i en aquest alliberament mitjançant el coneixement.

Sāriputta, hauries d’entrenar-te d’aquesta manera, en les sis consciències del cos i externament a causa de qualsevol signe, quan no existeixen les tendències latents de mesura com „Jo soc’ i „Això és per a mi’, aquest és l’alliberament de la ment i l’alliberament mitjançant el coneixement. Sāriputta, per això és diu que el monjo ha tallat el desig i ha eliminat els lligams, travessant justament la mesura i ha eliminat el sofriment.”

“Sāriputta, és a causa d’això que vaig respondre a Udaya d’aquesta manera.

Dissipant l’interès per la sensualitat juntament amb el plaer; expulsant la negligència i la fi dels dubtes i purificant la no atenció amb l’equanimitat precedida mitjançant el pensament lògic. Declaro l’alliberament que és el coneixement amb la dispersió de la ignorància.