En una ocasió el venerable Ānanda s’apropà al Benaventurat, el venerà, s’assegué al seu costat i li digué això: “Venerable senyor, existeix un tipus de concentració en la qual no sorgeixen les tendències latents de mesura de „Jo soc’ i „Això és per a mi’ en les sis consciències del cos i externament a causa de qualsevol signe. En quina concentració la ment queda alliberada mitjançant el coneixement i resideix sense les tendències latents de mesura de „Jo soc’ i „Això és per a mi’?”

“Ānanda, existeix aquesta concentració en la qual no sorgeixen les tendències latents de mesura de „Jo soc’ i „Això és per a mi’ en les sis consciències del cos i externament a causa de qualsevol signe. En aquesta concentració la ment queda alliberada mitjançant el coneixement, sense les tendències latents de mesura de „Jo soc’ i „Això és per a mi’ i hom hi resideix.”

“Venerable senyor, com és aquesta concentració?”

“Ānanda, aquí el monjo pensa: „Això és pacífic, això és sublim, com la pacificació de totes les determinacions, com la renúncia a tot substrat, com la destrucció de tot desig, com el no aferrament, com la fi i l’extinció.’ Ānanda, d’aquesta manera existeix pel monjo una concentració en la qual no sorgeixen les tendències latents de mesura de „Jo soc’ i „Això és per a mi’ en les sis consciències del cos i externament a causa de qualsevol signe. En aquesta concentració la ment queda alliberada mitjançant el coneixement, sense les tendències latents de mesura de „Jo soc’ i „Això és per a mi’ i hom hi resideix.”

“Ānanda, és a causa d’això que jo vaig respondre això a Punnaka en el Pārāyana vagga: Destruint tot allò superior i inferior, si no tremola, està pacificat, emancipat, sense confusió ni desigs, jo dic que ha creuat el nàixer i el morir.”