El Benaventurat residia a Sāvatthī. En aquell temps, aviat, després de la vigília de la nit, molts deves de bellesa sublim que es convertiren en deves impartint la doctrina d’allò que és virtuós, s’aproparen al Benaventurat, il·luminant completament el monestir Jetavana. Honoraren al Benaventurat i s’assegueren en un lloc adequat. Romanent així, un d’ells pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Senyor, la pràctica de la caritat és realment excel·lent. Degut tant a l’avarícia com a la negligència un falla en donar en caritat. Aquell qui desitja fer el bé i que compren el mèrit de les bones accions hauria de donar en caritat.

Llavors un altra deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Senyor, la pràctica de la caritat és realment excel·lent. Realment, donar en caritat del poc que un posseeix és també una bona cosa. Alguns, encara que posseeixen molt poc, ho comparteixen amb d’altres. Alguns, encara que són rics, no donen en caritat. Un regal fet d’escassos mitjans té el valor de mil.

Llavors un altra deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Senyor, la pràctica de la caritat és realment excel·lent. Donar en caritat del poc que un posseeix és també una bona cosa. Realment, donar amb una convicció fervent és també bo. Es diu que la donació és com un combat. Les bones persones, encara que sent poques en número, conquereixen un hoste.

Fins i tot quan un dona únicament una mica, si ho fa amb una convicció fervent, gaudirà de la felicitat en la seva futura existència a causa d’això.

Llavors un altra deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Senyor, la pràctica de la caritat és realment excel·lent. Donar en caritat del poc que un posseeix és també una bona cosa. Donar amb una convicció fervent és també bo. Realment, donar allò que ha estat obtingut justament és bo. Aquell qui dona en caritat allò que ha obtingut amb els seus esforços i mitjançant medis justos escapa dels regnes infernals del rei Yama i assoleix els regnes dels deves.

Llavors un altra deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Senyor, la pràctica de la caritat és realment excel·lent. Donar en caritat del poc que un posseeix és també una bona cosa. Donar amb una convicció fervent és també bo. Donar allò que ha estat obtingut justament és també bo. Realment, donar amb discriminació entre l’objecte de donació i el donatari, la discriminació en la realització de regals és elogiada pel Buda. Així com les llavors sembrades en terreny fèrtil produeixen collites, igualment els éssers en aquest mon, amb les donacions realitzades a certes persones que són dignes de rebre donacions, produeixen gran benefici.

Llavors un altra deva pronuncià aquesta expressió de goig en presència del Benaventurat:

—Senyor, la pràctica de la caritat és realment excel·lent. Donar en caritat del poc que un posseeix és també una bona cosa. Donar amb una convicció fervent és també bo. Donar allò que ha estat obtingut justament és també bo. Donar amb discriminació entre l’objecte de donació i el donatari també és bo.

Realment, reprimir les formes nocives de totes les coses vives és també bo.

Aquell qui practica la no violència envers tots els éssers vius i que tem les critiques no realitza el mal. Aquell qui tem és elogiat; aquell qui desafia no és elogiat. Realment, els virtuosos, tement les critiques, no realitzen el mal.

Llavors un altre deva digué al Benaventurat:

—Benaventurat, quines paraules estan ben expressades?

[El Benaventurat digué:]

—Cadascuna d’aquestes declaracions està ben expressada a la seva pròpia manera. No obstant, escolta la meva també:

Realment, la donació amb convicció és recomanable de moltes maneres.

Malgrat tot, també és més recomanable i noble el Nibbana. Realment, en el passat o inclús en el passat més remot els savis i els virtuosos han assolit el Nibbana que és la seva única meta.