En una ocasió un braman d’un clan famós s’apropà al Benaventurat, intercanviaren salutacions amistoses, s’assegué al seu costat i li digué: “Bondadós Gautama, he escoltat això dels bramans ancians, dels avantpassats, dels mestres dels mestres, que en el passat el món estava densament poblat, deien que era com una pluja de cendres calentes als pobles, als poblats i als regnes. Bondadós Gautama, per quina raó els humans han disminuït ara, únicament semblen evidents uns quants als pobles, als poblats i als regnes i no n’hi ha més?”

“Braman, ara, les persones posseeixen la injusta avidesa, lligades a la cobdícia, són vençudes per les ensenyances injustes. Prenent armes severes, es maten els uns als altres, així mor molta gent. Braman, a causa d’aquestes raons els humans han disminuït ara, únicament semblen evidents uns quants als pobles, als poblats i als regnes i no n’hi ha més.”

“A més, braman, atès que les persones posseeixen la injusta avidesa, lligades a la cobdícia són vençudes per les ensenyances injustes, la pluja adequada no arriba a l’hora adequada.”

“Com a resultat d’això existeix fam, escassetat d’aliments, les llavors s’empobreixen, les persones viuen amb l’aliment racionat i a causa d’això mor molta gent. Braman, aquesta és la raó per la qual els humans han disminuït ara, únicament semblen evidents uns quants als pobles, als poblats i als regnes i no n’hi ha més.”

“A més, braman, atès que les persones posseeixen la injusta avidesa, lligades a la cobdícia, són vençudes per les ensenyances injustes, i els dimonis i els no humans són molts, a causa d’això mor molta gent. Braman, aquesta és la raó per la qual els humans han disminuït ara, únicament semblen evidents uns quants als pobles, als poblats i als regnes i no n’hi ha més.”

“Bondadós Gautama, he comprés per quina raó els humans han disminuït ara, únicament semblen evidents uns quants als pobles, als poblats i als regnes i no n’hi ha més. Recorda’m com a un deixeble laic que ha pres refugi des d’ara fins que la meva vida s’acabi.”