A Sāvatthi. Estant a un costat, aquell deva, es dirigí al Benaventurat en vers:

—Aquells qui moren en la profunditat del bosc, viuen tranquils una vida santa, s’alimenten únicament una vegada al dia, per què tenen aquest aspecte tan serè?

[El Benaventurat digué:]

—Ells no senten pena pel passat, tampoc anhelen el futur. Ells perduren en el present. I és per això, que tenen aquest aspecte tan serè. Anhelant el futur, amb pena pel passat, els ignorants es panseixen com el jonc verd tallat.